El topònim “Canyelles”, un dels llocs del terme parroquial de Sant Andreu de Palomar, per sota del puig de Romanet —l’actual Turó Blau—, surt documentat d’ençà del 988. Canyelles era un indret recollit i amb abundància d’aigua; no ens estranyi, doncs, que s’hi edifiqués una capella i que fos dedicada a l’apòstol Bartomeu.
Disposem, però, de ben poques mencions referents a l’esmentada capella. Mossèn Mas enregistrà un parell de notícies documentals: el primer esment correspon al 6 de març de 1095, quan Ramon Guifré i Adaleda empenyoraven a Ricart, Guillem i Ermessenda, per 100 sous d’argent, uns alous i una església dedicada a sant Bartomeu, al terme de Canyelles. La segona referència narra la donació que féu Adaleda l’any 1122 a la canonja de la catedral de Barcelona de dues peces del seu alou situades a la parròquia de Sant Andreu, una de les quals era a Canyelles, sota l’església de Sant Bartomeu. Una tercera menció es pot trobar l’any 1241 (ACB, Pergamins, 3-23-51): Pere de Sant Hilari, el rector de Sant Andreu, estableix a Bernat Roig una peça de terra, localitzada a Canyelles, que limitava a ponent amb el xaragall —reguero que forma la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat— i la via “descendente de Sancto Bartholomeo de Canellis”. Val a dir que en el lloc de Canyelles destacà, com a propietari alodial i tinent alhora, Pasqual de Canyelles, personatge que prengué el nom del lloc on residia i que formà part d’un dels llinatges més arrelats a la parròquia de Sant Andreu des del principi del segle XIII.
Per al segle XIV disposem d’alguns testaments, procedents també de l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, que manifesten la importància que adquirí Sant Bartomeu, juntament amb les altres dues capelles de la parròquia: Santa Eulàlia de Vilapicina i la Santíssima Trinitat de Finestrelles. Els parroquians acostumaven a llegar a les esmentades capelles una petita quantitat de diners (entre 2 i 4 diners), o bé un o mig quartà d’oli.