Sant Bartomeu del Tossal (Ponts)

Situació

Singular església que presenta un absis poligonal, el qual podia haver estat inicialment un edifici exempt de planta central, adaptat més tard com a absis d’un temple del segle XI.

ECSA - E. Pablo

L’església parroquial de Sant Bartomeu és als afores del poble del Tossal, al pla, entre el nucli urbà i el Segre.

Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG464426.

La carretera, sense asfaltar, que porta al Tossal arrenca de la carretera de Ponts a Artesa de Segre, a la sortida de Ponts. (JAA-MLlC)

Història

No es disposa de notícies històriques documentals sobre l’antiga església parroquial de Sant Bartomeu, però sí que se n’han trobat de l’indret del Tossal, el qual és esmentat des del segle XII. Així, en una escriptura de l’any 1169, entre les afrontacions territorials d’una peça de terra prop de Ponts, cedida pel prior de Gualter, Ponç, a favor de Pere Beirí i la seva muller Ermessenda, apareix el lloc del Tocal. Posteriorment, de l’any 1281, hi ha referència de la venda d’una vinya al Tossal, feta per Guillem de Pelafolls i la seva esposa Maria a favor de Pere Bovet.

El fet que aquest indret aparegui documentat des d’antic fa suposar també l’existència de l’església, i més si hom té en compte que algunes parts de l’estructura arquitectònica evidencien un origen anterior al segle XI. D’altra banda, es pot apuntar com a hipòtesi que el temple parroquial de Sant Bartomeu depengué eclesiàsticament de la canònica de Sant Pere de Ponts. Actualment, es conserva al Museu Diocesà d’Urgell una predel·la procedent d’aquesta església amb la representació de l’Ecce Homo, que havia format part d’un retaule gòtic del segle XV dedicat a sant Bartomeu. (MLlR)

Església

Planta de l’església, amb una capella lateral afegida al costat nord, on s’observa l’estructura singular de l’absis, molt probablement part d’un edifici anterior.

J.A. Adell

És un edifici excepcionalment interessant, sobretot després dels treballs de restauració i agençament que s’hi han efectuat i que en permeten copsar les característiques de l’estructura. Encara cal realitzar-hi treballs d’exploració arqueològica per tal d’aclarir els interrogants que presenta i que li confereixen un gran interès dins el conjunt de l’arquitectura alt-medieval catalana.

L’estructura consisteix en una nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals i suportada per dos arcs formers per banda, adossats als murs laterals respectius. La nau és capçada a llevant per un absis de planta semicircular ultrapassada, obert a la nau mitjançant un ample arc toral, resolt com un arc triomfal. Fins a les recents obres de restauració, tot l’interior era arrebossat; en netejar-se aquest arc s’ha posat en evidència que es tracta en realitat de dues estructures juxtaposades, amb una notable junta constructiva en la meitat de la seva amplada. La meitat de ponent és un arc correctament adovellat, mentre que la part de llevant no correspon a un arc, sinó que s’ha vist que, en realitat, es tracta d’un mur retallat en forma d’arc per adaptar la relació de l’absis amb la nau adossada a ponent. Per l’estat actual de les estructures, sembla clar que aquest mur tancava el recinte de l’absis actual, per ponent. No sabem si tenia o no un pas, una porta o un arc triomfal que el pogués relacionar amb altres àmbits, precedents de la nau actual. En canvi, sí que s’endevina en l’actual contrafort de la façana nord que aquest tancament de ponent del recinte absidal s’allargava més enllà dels murs actuals de la nau, no sabem si com a contrafort o allargament lateral del mur, o bé com a element vinculat amb altres estructures, avui desaparegudes. La manca d’exploracions arqueològiques de l’exterior de l’edifici actual no permet esbrinar les condicions de la possible continuïtat del mur de tancament de l’absis per fora de les construccions actuals.

L’absis és cobert amb una cúpula hemisfèrica, suportada pel mur semicircular en el costat de llevant. La unió amb el mur de ponent, de concepció rectilínia, es resol amb dues trompes còniques, que posen en evidència que ja des de l’origen l’absis fou concebut amb un tancament pla al costat de ponent.

Si interiorment l’absis adopta una planta semicircular ultrapassada, exteriorment es resol amb una forma hexagonal, amb una aresta en l’eix i amb una certa continuïtat amb el mur que forma el contrafort nord, que actualment es confon amb l’estructura d’una capella fonda, coberta amb voltes de creueria, adossada a la façana nord de l’església. Al mur oest d’aquesta capella es conserven els vestigis d’un mur semicircular, d’estructura i filiació desconegudes però sens dubte anterior a la construcció de la capella fonda, i els contraforts que s’afegiren als murs nord i sud de l’església, que també són anteriors a la construcció de la rectoria adossada al costat sud de l’església.

L’espai absidal conserva una coberta de lloses de pedra que sembla correspondre a l’obra original. Per la seva estructura, exclouria la hipòtesi d’una datació tardana, ja dins l’època barroca, de l’absis. La nau és coberta amb teula, fruit, sens dubte, d’algun remodelatge de les cobertes originals.

La porta s’obre a la façana de ponent i respon a una reforma del segle XV, probablement, de la porta original, que sens dubte s’obria al mateix indret del mur oest. Aquesta façana és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls, de factura clarament posterior a l’obra original, de la qual s’endevina el pinyó, format pels dos vessants de la coberta, perfectament integrat en el mur de la façana.

En aquesta mateixa façana oest hi ha una finestra de doble esqueixada i llinda recta que a l’interior és parcialment tapada per l’arc toral que s’adossa al mur oest. A l’absis s’obren quatre finestres d’una sola esqueixada, amb llindes rectes. La finestra que és situada més cap al sud és paredada per la construcció de la sagristia, incorporada al conjunt de la rectoria adossada al sud de l’església.

Al mur nord de l’absis es conserva, paredada i mig colgada, una porta, resolta en arc de mig punt. En l’estat actual no podem precisar a quina finalitat responia o a quin àmbit s’obria. Al parament exterior del pany de mur on s’obre aquesta porta hi ha unes irregularitats que podrien correspondre a estructures adossades al costat nord de l’absis, amb les quals es comunicaria a través de la porta esmentada i de les quals no tenim cap evidència. Caldrà esperar l’excavació arqueològica del monument per tal de precisar aquest aspecte.

En l’estat actual, especialment després dels treballs de restauració, sembla clar que l’església de Sant Bartomeu del Tossal és el resultat d’un procés constructiu complex, a partir d’un edifici primitiu, al qual correspondria l’absis actual. Possiblement, era un edifici exempt, de planta central, sense nau, al qual s’hauria afegit, probablement al segle XI, la nau actual. La tipologia de l’absis ens fa pensar en altres exemples d’edificis anteriors al segle XI, com l’església de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro o de Sant Miquel de Terrassa, o l’absis descobert al claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès; el seu caràcter exempt evocaria edificis com el martyrium de Sorba o la complexa estructura de l’absis de Santa Maria de Terrassa.

D’altra banda, la presència de quatre finestres a l’absis és una singularitat —el més comú és un nombre senar d’obertures— que cal afegir a la de l’estructura dels paraments, rectilinis i en forma hexagonal, sense testera plana, que hauria estat la solució més usual en absis poligonals d’aquest tipus. Aquests indicis, units a la presència totalment excepcional de les dues trompes còniques en la unió de la cúpula amb el mur oest, evidencien la singularitat de l’estructura absidal de Sant Bartomeu del Tossal, alhora que reforcen la hipòtesi que l’absis és, en realitat, un edifici exempt, de planta central, de datació totalment imprecisa, entre els segles VII i X, però sempre anterior a les formes pròpies del segle XI. Això fa que sigui necessària, com ja hem dit, una exploració arqueològica per a esbrinar la relació de les estructures absidals amb altres construccions contemporànies, de les quals no tenim elements visibles.

L’estructura constructiva, de carreuó a penes escairat i disposat en filades irregulars, no aporta dades sobre la filiació cronològica de les diferents parts de l’edifici, llevat de les parts més tardanes —campanar, porta i capella fonda—, construïdes essencialment amb carreus ben tallats i polits. Tot i aquesta manca de possibilitats de filiació cronològica, les formes constructives permeten d’establir una datació relativa, en la qual sembla molt clar que l’absis és preexistent a la resta d’estructures i que era tancat pel seu costat oest.

Amb aquests elements, és clar que, juntament amb tots els seus interrogants, l’església de Sant Bartomeu del Tossal és un edifici d’un interès excepcional, per la seva estructura i el seu emplaçament en un indret on hi ha altres edificis que presenten elements molt singulars, com la decoració absidal de Sant Martí de Collfred o l’estructura de Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre de Rialb, i molt especialment el conjunt arqueològic de Santa Cecília de Torreblanca. (JAA-MLlC)

Bibliografia

  • Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 540
  • Bach, 1986-87, doc. 20, pàgs. 237-238 i doc. 39, pàg. 257