Situació
Aspecte general de les ruïnes del temple amb les de la torre del castell vell de Llo a la part esquerra.
ECSA - A. Roura
Les restes d’aquesta església són situades en un indret excepcional, al capdamunt del puig on també hi ha les ruïnes del castell vell de Llo i des d’on es domina el poble de Llo.
Mapa: IGN-2250. Situació: Lat. 42° 27’ 5” N - Long. 2° 4’ 6” E.
Per a arribar a l’església cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior. (LICS-JCR-ERR)
Història
Fou la capella del castell vell o primitiu castell de Llo. Apareix esmentada per primera vegada en un document que data de l’any 1259, en què Galceran IV de Pinós, senyor de Llo, confessà que el seu difunt pare havia donat a l’església de Sant Feliu de Castellvell de Llo un mas en franc alou; ell en feia la cessió a l’esmentada església i al seu donat i a més llegava els delmes dels masos de Torrent, de la parròquia de Llo, a l’església de Sant Miquel, que ell havia fet construir dins el nou castell de Llo. Segons el mateix document, el donat havia de tenir cura d’ambdues esglésies i mantenir amb les rendes un prevere que oficiés missa un dia en una capella i el següent en l’altra. Quan els senyors de Llo visitessin el castell, el prevere menjaria a la mateixa taula. (MD)
Església
Planta de l’església i de les restes de la torre que té al costat.
LI. Claver, J. Cruanyes I E. Romea
És una església de petites dimensions, amb una nau de planta rectangular capçada per un absis semicircular obert directament a la nau.
Resten murs de tot el perímetre de l’església, els quals assoleixen una alçada de 2,50 m, alçada en què se situa l’arrencada de la volta, que està totalment enfonsada. Tant a l’interior com a l’exterior, l’aparell és de pedra sense desbastar, amb abundants rengles d’opus spicatum. La porta d’accés a l’interior és a la façana de ponent, que és la que conserva a més alçada. L’entrada està desplaçada a l’esquerra de l’eix central de la façana. La testera de la nau s’acaba amb els dos pilars que sostenien el campanar d’espadanya, de desigual alçada, entre els quals s’ha col·locat modernament una imatge del sant titular. A l’absis es conserva una finestra central d’espitllera, també de construcció molt senzilla.
La senzillesa d’aquest edifici en dificulta una datació precisa. Amb tot, les característiques constructives i l’entorn arqueològic permeten de considerar-la com una obra del segle XI, però allunyada dels corrents dominants de l’arquitectura de la seva època. (LICS-JCR-ERR)
Bibliografia
- Serra i Vilaró, 1930-50, vol. III, pàgs. 301-302