Situació
Vista general d’aquesta església, d’una gran senzillesa constructiva, amb la volta partida pel mig i en estat de ruïna.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
L’església s’alça dalt d’un turó que voreja la carretera de Manresa a Calaf, a la banda septentrional del terme.
Mapa: 35-14(362). Situació: 31TCG796208.
S’hi arriba fàcilment des de Calaf per la carretera de Manresa. Poc després del quilòmetre 29, a mà dreta, hi ha el trencall on s’inicia el camí que, amb un curt recorregut, hi mena. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Puigdemàger. Inicialment, tingué funcions parroquials, però les perdé i esdevingué sufragània de Sant Pere de Sallavinera.
El terme del castell de Puigdemàger es documenta a partir de l’any 1070, quan Folc i la seva muller Guilla subempenyoraren a Guillem Bellid i a la seva muller Eizolina una peça de terra situada en el comtat de Manresa, en els termes del castell de Puigdemàger (Puig de Mager), davant de la vila de Solanelles.
Les funcions parroquials es constaten a partir d’una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, en la qual figura la parròquia de Pug de Maier. Encara tenia aquestes funcions l’any 1331 quan el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, visità la parròquia de Sant Jaume de Puigdamàger. Entre aquesta data i el 1361 l’església de Sant Jaume de Puigdemàger deixà de tenir funcions parroquials i esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Pere Sallavinera, que era la situació que l’any 1685 trobà el bisbe de Vic Pasqual quan visità aquesta parròquia. (ABC)
Església
És un edifici d’estructura simple, compost d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, precedit per un simple ressalt que fa la degradació entre tots dos cossos d’edifici. La nau és coberta amb una volta de pedra de canó de mig punt, camuflada per una capa de guix que també s’estén a la coberta de l’absis, resolta amb un quart d’esfera.
L’edifici rep llum a través d’una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt monolític, oberta al centre de l’absis, més un finestró d’una sola esqueixada obert a la façana de migdia.
La porta d’accés és situada al capdavall del mur sud. Les formes són tardanes, i és coberta amb un arc de mig punt fet amb dovelles grosses i amples. El mur de ponent és coronat per un campanar d’espadanya refet posteriorment.
A l’interior els paraments són recoberts de guix, bé que, on aquest s’ha desprès del sostre o de les parets, es pot veure un aparell molt matusser i de composició força irregular. Tot l’edifici mostra una clara senzillesa constructiva, acusada per la manca total d’elements ornamentals.
L’aparell de la construcció ha estat fet amb blocs de pedra de mides mitjanes, només escantonats, que són disposats en filades horitzontals i s’hi han afegit nombrosos tascons.
L’edifici, en estat precari de conservació, resta totalment abandonat, i si hom no hi intervé és possible que molt aviat esdevingui una ruïna.
Atesa l’anàlisi de tots els elements que componen l’edifici, és probable que aquesta església, de composició rústega i austera, sigui una obra romànica datable del segle XII, inscrita totalment dins l’àmbit rural. Amb tot, tenint en compte l’estructura de l’aparell i la morfologia de la porta, no descartem que l’actual edifici sigui el resultat d’una remodelació, més o menys profunda, realitzada més tardanament.
Abandonat al pla on s’alça la capella, hi ha un bloc de pedra que tendeix a la forma cilíndrica, de 80 × 40 cm aproximadament, en un dels extrems del qual hi ha un forat de perímetre ovoide (16 × 11 cm), a manera de reconditori. Ateses les seves característiques, és probable que pugui tractar-se d’un suport d’altar pertanyent a aquesta església. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Pladevall, 1969-79, núm. 3247
- Pladevall, 1971-1972, fase. 113-120, pàgs. 283-304
- Pladevall, 1982, vol. V, pàgs. 441-446