L’església de Sant Pere de Cohorts fou construïda el segle XIII dins els murs de la vila de Berga, a l’indret que avui es coneix com a Plaça de Sant Pere; malauradament, de l’església no es conserva cap testimoni car fou destruïda el segle XVII en traslladar-se l’església parroquial de Santa Eulàlia de Berga a l’indret ocupat per l’església romànica de Sant Pere. El dos de gener de 1267 Pere II de Berga o del castell de Berga, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, Abril Pérez Peláez, i del rector de Santa Eulàlia de Berga, Arnau de Pedrinyà, edificà la capella en honor de Sant Pere de “Cohort”; el document explica que ho feu per a remei de la seva ànima i la dels seus pares (ad honorem sancti Petri in coor novem altare in eadem edificare unicum presbiterum eidem deputare...). Pel sosteniment de la capella cedia Pere de Berga els següents masos: Baldins i Franc, de la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella, Ça Rovira, de la parròquia de Santa Maria d’Olvan, Espluga, de Sant Pau de Casserres, i la casa Pinós de Santa Eulàlia de Berga. Constituïa que la nova església de Sant Pere havia d’ésser filial de la parroquial de Santa Eulàlia (sic filialis matris eclesia sanctae Eulaliae Bergae...). Al costat de l’esmentada capella Pere II de Berga manà construir un hospital i unes escoles (capellae fundatae in honorem sancti Petri et hospitio contiguo dictae capellae et cellario dicti hospitii totam illam domum que est in dicto hospitio contigua capellae et cellario dicti hospitii... pro scholario stabiliendo...) amb deixes de pa, vi, molins i diners per a llum, vestits, llibres i totes les necessitats. Determinava també que no es podria vendre cap dels seus béns sense el consentiment del rector de Berga i del bisbe d’Urgell. L’església de Sant Pere fou reconstruïda de nou i beneïda l’any 1642; uns anys abans, al 1604, quan l’església parroquial de Santa Eulàlia fou cremada, s’hi traslladaren temporalment les funcions de parroquial, cosa que també succeí el 1655. A partir del 1617 començaren les obres de la nova parroquial de Santa Eulàlia a l’indret ocupat per l’església de Sant Pere i per l’hospital, amb la qual cosa l’església fundada per Pere II de Berga va desaparèixer.