Situació
L’antiga església de parròquia rural es troba en un pla prop de l’antiga casa pairal de Can Ferrer.
Mapa: L37-13(332). Situació: 31TDG564325.
Per anar-hi cal agafar una pista particular que hi ha a mà dreta, passats uns metres del quilòmetre 7 de la carretera GE-543, d’Arbúcies al Coll de Ravell. (JRR)
Història
A dalt, l’església vista des de la part nord-est, tal com va quedar després de la restauració dels anys 1983-1985. A baix, interior de l’església amb les restes dels arcs formers que amagaven les parets preromàniques del temple primitiu.
F. Tur
La primera notícia documental que coneixem sobre Sant Pere Desplà data del 923, i es tracta de l’acta de consagració de Sant Quirze d’Arbúcies. Segons A. Pladevall, hauria estat construïda pel primer propietari del Mas Ferrer i, en no consolidar-s’hi mai a redós la població, per manca de bons conreus, quedà sempre com a sufragània de Sant Quirze.
L’any 1058, Sant Pere Desplà apareix en una dotació d’alous a favor del monestir de Sant Marçal del Montseny, duta a terme per Gerberga, vídua d’Odó; els alous es trobaven a la vall d’Arbúcies, prop de “Sancti Petri de Eremo”. Com a sufragània de Sant Quirze apareix en el document del 1162, en què es concedeixen les primícies i els delmes al monestir de Sant Salvador de Breda, i també en les confirmacions papals del 1185 i el 1246. Molt temps després, en visites pastorals, es parla de Sant Pere com d’un temple en estat ruïnós.
Tanmateix, d’ençà d’unes obres de restauració de l’any 1983 es coneixen uns altres documents, aquests iconogràfics. Es tracta de les pintures pre-romàniques, que poden datar dels segles IXX. Tot plegat suggereix que ens trobem davant d’una església preromànica que patí certes modificacions arquitectòniques probablement al segle XII-XIII.
L’església conserva l’edificació romànica, però sense la volta original, i amb un gran atri i portal d’època posterior. (JRS)
Església
Quatre seccions transversals que mostren (d'esquerra a dreta i de dalt a baix) les quatre etapes constructives que ha experimentat aquest petit temple.
J. Recarens
Planta de l’església amb indicació al mur de migdia de la superposició d’elements romànics que tapaven el mur primitiu.
J. Recarens
L’any 1983 hom dugué a terme en aquest edifici una campanya de restauració, la qual aportà dades relatives a la història de la seva construcció que fins aleshores hom no havia pogut aconseguir documentalment.
L’edifici actual és d’una sola nau, capçada vers llevant per un absis semicircular, amb una finestra de doble esqueixada. La porta és a migdia, i al mur de ponent hi ha una altra finestra de doble esqueixada. L’absis ha estat cobert amb una volta de quart d’esfera i l’arc presbiteral, per mitjà del qual s’obre a la nau, és de mig punt. La volta no es conserva, però per les restes es veu que era una mica apuntada. Fins al 1983 la coberta era sostinguda per encavallades de fusta.
En l’esmentada restauració hom pogué comprovar que l’actual església fou bastida sobre una de més antiga, pre-romànica, de la qual havien estat aprofitats alguns murs. Concretament el mur de tramuntana fou engruixit interiorment per tal de reforçar-lo per a aguantar la nova volta (la primitiva nau pre-romànica devia ésser coberta amb encavallades de fusta). Aquest reforçament fou fet mitjançant pilars i arcs formers simplement adossats. Probablement hom féu el mateix al mur de ponent, ja que avui és el més gruixut, i també al mur de migjorn, però aquest fins i tot fou regruixit per fora. L’absis original fou substituït per l’actual.
El mur de migjorn, pre-romànic, encara conserva el costat superior esquerre de la porta i una finestra d’una sola esqueixada, que comprèn fins a tocar de la primera arcada que frega l’arc presbiteral. Al costat de tramuntana se’n conserva menys; concretament des d’abans del primer arc, mirant des de l’absis, fins després de començat el segon. L’aparell és format a base de pedres bastant petites, sense escairar, col·locades irregularment i lligades amb argamassa dins les formes pròpies del segle X o encara anteriors.
La segona construcció romànica aparentment és fruit de dues altres èpoques constructives diferents, que es podrien distingir per l’aparell, sobretot a l’absis i al primer i restants terços de la nau, dins les formes característiques dels segles XII i XIII. (JRR)
Portada
Detall de la porta d’entrada amb l’arquivolta decorada amb motius geomètrics.
J. Recarens
La porta d’entrada és composta de dues arquivoltes que descansen sobre sengles impostes i muntants llisos. L’únic element decoratiu consisteix en una successió de triangles alternativament juxtaposats per les bases, a l’aresta de l’arquivolta externa. Aquest motiu, de caràcter geomètric, caracteritzat per la simplicitat, s’adiu amb la tosquedat de les incisions amb què s’ha configurat l’esquema. Pot pertànyer al segle XII o XIII. (JCSo)
Pintures
Durant les tasques de restauració de l’església de Sant Pere Desplà sortiren a la llum les restes d’unes pintures murals que, en diferents plafons, es troben situades al mur de llevant de la nau. Molt probablement també devia haver-n’hi al costat de tramuntana, però el fet d’ésser aquest cantó més humit en degué precipitar la pèrdua. Cal remarcar que la humitat fou un dels motius d’aquesta actuació restauradora. Els fragments que resten actualment presenten una sèrie de personatges sota arcades i en actitud d’assenyalar cap a un punt determinat. A banda i banda d’aquests personatges hi ha vegetals simulant de manera esquemàtica una tija amb fulles. Els elements arquitectònics, figurats a partir de la conceptualització que caracteritza tot el conjunt, consten d’un seguit d’arcades sostingudes per capitells i columnes.
Fragment de pintura mural sobre el portal d’entrada que va aparèixer en el mur pre-romànic descobert el 1983.
F. Tur
Pel que fa a la figuració humana, hi foren representats uns personatges nimbats, vestits amb túnica llarga d’amples mànigues i coll rodó; d’altres, però, semblen portar una altra peça de roba sobre la túnica, potser una mena de mantell.
Si bé el cap és figurat en posició frontal, la mirada es dirigeix envers la mateixa direcció que indiquen les mans. El cos, per l’actitud dels braços, sembla estar en tres quarts: el braç dret apareix estirat cap amunt, amb la mà a l’altura de la cara, mentre que l’esquerra, oberta, queda a nivell del pit. De fet, sembla com si volguessin assenyalar quelcom que podria haver-hi a l’església, segurament les pintures absidals. Les mans són molt esquemàtiques, només el polze es destaca del palmell, mentre que la resta dels dits són separats per unes línies de color.
L’esquema usat per a la representació dels personatges és el que podem veure en les pintures romàniques: un contorn realitzat amb una línia de color i l’interior de les figures pintat amb colors plans i terrosos; les línies de la cara són de color negre.
El món vegetal també hi és present, sota les arcades, on a cada costat dels personatges hi ha pintades unes plantes, també de factura molt esquemàtica: una tija central coronada per una bola, que segurament representa la flor, és flanquejada per unes fulles ascendents en forma de V. L’esquema també és el més freqüent en la pintura romànica.
De les pintures murals de Sant Pere Desplà han restat una sèrie d’elements arquitectònics, concretament un seguit d’arcades sostingudes per unes columnes amb capitells. Els arcs han estat realitzats mitjançant tres línies de color concèntriques.
Els capitells són constituïts per un gros cub de color que en algun cas sembla contenir decoració: una estrella o unes taques de color que configuren una composició ornamental avui de difícil identificació. Sembla que el pintor va voler donar-hi una certa impressió de volum, però que no ho va aconseguir. Alguna de les columnes contenen també una decoració a base d’aspes.
Aquestes pintures han estat publicades per Josep Calzada i Oliveras, que les classificà com a pre-romàniques, encara que sense arribar a precisar-ne el segle. Sembla que el fet d’haver estat trobades al mur pre-romànic redescobert li fou suficient per a considerar-les d’aquesta època. D’altra banda, cal dir que trobà certes concomitàncies amb les pintures de Pedret, com ara els trossos lineals del paó reial, i amb els vestits i les mans de Sant Miquel i Santa Maria de Terrassa. Tot això fa que les inclogui en un corrent local i popular (Josep Calzada i Oliveras, 1986). Iconogràficament parla de figures orants que recorden “les visions de l’Anyell de què es parla al llibre de l’Apocalipsi”.
Referint-nos a la composició, podem parlar d’un tema molt freqüent en el món medieval: el del personatge sota arcades, que podem veure tant en pintura com en escultura, i que ha estudiat Henri Focillon (1982, pàgs. 63-76). Es tracta d’un tema d’origen hel·lenístic que es desenvoluparà amb tota classe de tècniques. Les arcades produeixen una seriació alhora que donen, com en aquest cas, un ritme trencat a la composició. Els personatges es troben dintre un marc limitat que els ordena i alhora els individualitza, malgrat que el gest mostri que prenen part en una acció conjunta.
Detall d’un dels orants reproduïts en la fotografia anterior.
F. Tur
Blanes
Continuació de la sanefa d’orants del mur interior meridional situat sobre l’arc former més proper a la capçalera.
F. Tur
La situació dels personatges al llarg de la nau, la posició i l’actitud, descrites més amunt, fan que puguem parlar d’una funció d’orientació i de direcció. És indubtable que volen fer-nos dirigir l’atenció vers l’absis, punt neuràlgic del temple i on molt probablement devia haver-hi una altra representació pictòrica avui perduda. Caldria pensar potser en la figuració de Crist en un pla sobrenatural, en una de les seves representacions de l’Apocalipsi o bé de l’Ascensió(*); sigui com sigui, els personatges representats als murs es mantindrien en un pla humà, com segurament demostren els vegetals abans descrits, que ajudarien l’espectador a diferenciar els dos ambients presents a les pintures.
Quant a l’aspecte estilístic cal assenyalar que, acceptant les dates dels segles IX i X per al temple pre-romànic i la del XIII per a la reforma romànica, és un període prou llarg per haver-se pogut realitzar aquestes pintures; d’altra banda, cal no oblidar que durant el segle XII, en què es produeix la major part de la pintura romànica catalana, al costat d’obres excel·lents en trobem d’altres d’una qualitat molt pobra, que sens dubte evidencien la mà de pintors amb pocs recursos. Al costat d’això hem de tenir present també el segle XI, moment en el qual es realitzen unes pintures que, qualificades de romàniques, no s’allunyen gaire de les de Sant Pere Desplà, en el sentit que són també d’un corrent popular i força primitiu; ens referim a les d’Olèrdola i Marmellar.
Amb tot i això, però, no volem negar la possibilitat d’adjudicar a aquestes pintures una datació més reculada, fins i tot dintre el pre-romànic, sobretot per l’estat de conservació, que en fa molt difícil l’estudi, però també per la realització, de molt baixa qualitat, com ja s’ha descrit. El cert, però, és que és molt difícil establir paral·lels amb les pintures de Terrassa, Pedret o Campdevànol, citades per J. Calzada, ja que la factura d’unes i altres és molt diversa. (JST)
Bibliografia
Bibliografia general
- Pladevall, 1987, pàgs. 191-198; Calzada, 1984, pàgs. 17-19.
Bibliografia sobre la portada
- Buron, 1980, pàg. 309.
Bibliografia sobre les pintures
- J. Calzada i Oliveras, 1983 i 1986.