L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI.
Des d’aquest mateix segle. Sant Pere de Fontrubí va dependre de la canònica de Solsona. Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151. Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163. Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica solsonina. Al final del segle XIII, la parròquia de Sant Pere de Font-rubí estava obligada a pagar cada any a Solsona 30 sous en concepte de delme. La doble advocació actual de l’església és tardana i en tot cas s’introduí després del segle XIII.