Aquesta parròquia fou una possessió de l’abadia de Sant Pere d’Àger a través del seu priorat de Sant Miquel de Montmagastre. La primera referència sobre Vall-llebrera se situa entorn del 1010, quan fou dotada per primera vegada la canònica de Montmagastre per Ermengol I; en realitat, el document on consta aquesta dotació —datat el 1010— fou redactat més tard d’aquesta data, segons P. Sanahuja vers el 1019, atenint-nos als donants, els descendents d’Ermengol I i el comte de Barcelona Ramon Borrell. En aquest document, tot i que no de manera explícita, s’incloïa la donació de l’església de Vallllebrera, si ens atenim al judici que el 1106 hi va haver entre Berenguer Bernat de Vall-llebrera i la comunitat de Montmagastre; l’expressat cavaller usdefruitava els drets parroquials, i els canonges, que mogueren el judici, per demostrar els seus drets presentaren l’escriptura de donació o dotació esmentada, atorgada al principi per Ermengol I. La subjecció de l’església a la canònica de Montmagastre també es comprova en l’acta de dotació o de redotació de Sant Miquel de Montmagastre feta per Arnau Mir de Tost, la seva esposa Arsenda i llur fill Guillem Arnau l’any 1054. Segons aquest document, l’església de Vall-llebrera rebia també el nom de Mirandol. Notícies posteriors confirmen plenament la subjecció a Àger. Vallllebrera és una de les esglésies que es consignen en la butlla del papa Alexandre III de l’any 1179. L’any 1783 encara consta dins l’arxiprestat d’Àger, a l’oficialat de Montclar.
L’actual església de Sant Ponç es degué construir en la mateixa època que es bastí la de Rubió del Mig; rebé reformes posteriors, que cal situar en la mateixa època que es duien a terme les de Sant Miquel de Montmagastre (vers el 1643), ja que el portal i l’ull de bou de la façana són ben bé iguals.