El despoblat de Pinyana és situat a llevant de Castellonroi, vora la riba dreta de la Noguera Ribagorçana. La seva església, emplaçada sobre un petit puig i dedicada a santa Anna, ha estat reconstruïda modernament amb els carreus de l’antiga església romànica de l’indret, que tenia com a titular Santa Maria.
L’església de Pinyana fou lliurada l’any 1103 a l’abadia de Sant Pere d’Àger pels vescomtes Guerau II Ponç de Cabrera i Estefania, conqueridors del lloc a la darreria del segle XI; aquesta donació fou ratificada el 1107 pels mateixos vescomtes i el 1174 per llur besnét Ponç III Guerau. Així mateix, els anys 1162 i 1179, el papa Alexandre III confirmà al monestir de Sant Pere d’Àger la possessió d’aquesta església mitjançant sengles butlles. En la relació de les esglésies que satisferen la dècima papal per a Terra Santa l’any 1312, es consigna l’església de Pinyana dins l’abadiat d’Àger, la qual pagà 6 sous a compte.
L’església de Santa Anna de Pinyana havia depès eclesiàsticament de la parròquia d’Andaní. (JBP)
Aquesta església es va reproduir, amb més o menys rigor, segons la seva forma original. Pel que sembla era d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, i capçada a llevant per un santuari. Aquest només es diferencia de la nau per la seva volta de canó, de perfil apuntat i sensiblement més baixa. Tot l’edifici és construït amb carreus tallats i polits, procedents de l’antiga església, que si tenia aquesta forma devia ésser un edifici no anterior al segle XIII, propi de la fi dels llenguatges arquitectònics romànics. (JAA)