Situació
Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oest.
Luigi
Aquesta església es troba a l’extrem nord-occidental del terme, a mà dreta de l’Aiguadora i dins la demarcació parroquial de Llinars, davant la masia de Can Cabra i no gaire lluny de la de Sorribes, que donà nom a una antiga quadra civil. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781: x 93, 2 — y 65, 7 (31 TCG 932657).
Per arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. En arribar al pont de l’Aiguadora, cal agafar la pista que hi ha a mà dreta, la qual, després de passar per davant d’algunes cases de Llinars porta, aproximadament un quilòmetre després d’haver passat el riu de Llinars, a la masia de Can Cabra i a l’església. (JVV)
Història
Santa Coloma de Can Cabra o de Llinars, situada a l’antiga unitat territorial de la Vall de Lord, al comtat d’Urgell, és una església que possiblement mai no fou parròquia.
El lloc de Llinars és esmentat en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document del segle X o del començament de l’XI, com una de les parròquies de la Seu a la Vall de Lord (Llinars).
Els orígens de l’església s’han de relacionar amb els dominis que tenia el monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles a la Vall de Lord. En l’acta de consagració de l’església d’aquest monestir urgellenc, de l’any 1040, l’església de Santa Coloma i la de Sant Martí de les Canals del Catllarí apareixen esmentades com a propietats a la vall de Lord, del monestir de Tavèrnoles, amb tots els delmes i primícies, oblacions i drets espirituals (Sancte Columbe de Linars et sancti Martini de Caslarill, cum decimis et primiciis et oblationibus et omni iuri spirituali).
L’església no devia ésser parròquia, ni tampoc en tota l’edat mitjana car no s’esmenta com a tal en la visita al deganat de la Vall de Lord de l’any 1312.
El segle XVIII l’església de Santa Coloma de Can Cabra era sufragània de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, juntament amb les esglésies de Sant Miquel de les Canals del Catllarí, i Sant Sadurní de Terrers, formant part de l’anomenat oficialat de Sant Llorenç de Morunys. Avui l’església és una capella particular de la casa de Can Cabra. (RSR)
Església
Es tracta d’una senzilla església rural, la qual segueix l’esquema senzill de la major part d’esglésies d’aquesta mena: una nau rectangular de dimensions reduïdes, rematada vers llevant per un absis semicircular. La nau fou coberta amb volta i l’absis amb un quart d’esfera.
Exteriorment l’edifici ha estat enguixat i emblanquinat en època moderna. A desgrat d’això, hom pot veure-hi encara un aparell fet amb pedres tallades a cops de martell, de mida regular i de forma rectangular disposades a trencajunt formant filades; aquest és l’aparellat de l’absis, el qual ateny gairebé la mateixa amplària de la nau.
La porta d’entrada al temple és oberta al mur de ponent, mur que ha estat rematat amb un campanar d’espadanya de dues obertures.
L’edifici, emblanquinat, és llis i manca totalment d’ornamentació. (JVV)
Bibliografia
- Cebrià Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), vol. I, “Urgellia” La Seu d’Urgell 1978, pàgs. 51 i 117
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 138. (RSR-JVV)