Situació
Vista de l’exterior de l’església de Santa Margarida de la Vilella des del costat nord-est.
L. Prat
A l’extrem nord-oriental del terme municipal de Navès, a frec amb la comarca del Berguedà, al vessant occidental de la serra de Travil hi ha l’esglesiola de Santa Margarida, envoltada de nord-oest a nord-est pels tossals de les Monges i de Casòliba i les serretes de cal Bertran i les Bassetes, i a migjorn per les fraus de Vilella; vers el sud-est, l’horitzó s’eixampla i es pot veure una bona part de la serra dels Batets i de la serra i pla de Busa.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG932576.
Gairebé al punt quilomètric 30 de la carretera N-149 que va de Solsona a Berga, neix, a mà esquerra, una pista que a uns 9 km deixa a Santa Margarida. El trencall és a l’indret de cal Majoral, des d’on la pista continua passant per davant de cal Ballesta i es bifurca poc després. Continuant per la pista de la dreta, hom puja vers la muntanya, passant per la roca coneguda com la Foradada i pel Malpàs, fins a arribar a un pla. Pel mateix camí, poc després s’arriba al mas la Vilella. Prop seu, envoltada de camps de conreu, hi ha l’esglesiola, de propietat particular, convertida en pallissa.
Església
Aquesta capella, de la qual no coneixem cap notícia històrica que en faci esment directe, té una nau de planta rectangular coberta amb volta, d’encofrat i argamassa, lleugerament apuntada, i és capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb el mateix tipus de volta. Aquesta s’obre a la nau mitjançant un arc preabsidal en degradació. Ambdós són lleugerament apuntats i excèntrics, i tenen el vèrtex inclinat vers migjorn. L’arc preabsidal i la seva degradació són esbiaixats. El bastiment de l’arc preabsidal de la banda de migjorn és alineat amb el de la degradació de la banda de tramuntana.
La nau, enguixada, té restes de pintura d’època posterior.
La part visible de l’interior, mostra un parament de pedres treballades a cops de maceta que no segueixen filada a la nau i el mateix tipus de parament amb intent de filada a l’absis. A l’exterior també és de pedres simplement escairades a cops de maceta, que segueixen filades uniformes.
La porta, d’arc de mig punt amb dovelles petites, és a migjorn. Els muntants són esbiaixats, i tanquen més a la part inferior. En aquest mateix mur, vers l’absis, hi ha una finestra ovoide, treballada a la part central d’un bloc monolític.
Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt treballat a la cara inferior d’un paral·lelepípede, amb un muntant monolític en posició vertical i un altre format per tres blocs del parament. La part inferior dels muntants i l’ampit són d’una sola peça.
Un detall del mur frontal de ponent, en el qual hi ha oberta una finestra en forma de creu.
L. Prat
Al frontis s’obre una finestreta cruciforme que a l’interior és rectangular. Damunt seu s’alça una espadanya amb un ull d’arc de mig punt.
La coberta actual, de teula, és a dos vessants a la nau i cònica a l’absis, on encara conserva part de la coberta de lloses.
Pel seu aparell podem situar aquest edifici dins les construccions del segle XI, tot i que el perfil de les voltes i els arcs, indiquen una datació més avançada, potser dins el segle XII, però seguint la tecnologia constructiva del segle anterior.