Situació
Mapa: 330M781. Situació: 31TCG770580.
Per arribar-hi, hom pot triar entre l’ample camí que arrenca del punt quilomètric 13 de la carretera de Sant Ramon a Solsona, prop de Torà —amb 10 km més, hom arriba a Ardèvol—, o bé el camí que, al punt quilomètric 12,500 de la carretera Cardona-Su-Miracle-Solsona, porta directament de Su a Ardèvol amb 10 km. Finalment hi ha una altra carretera, la qual, entroncant amb la de Valls de Torroella a Calaf, passa per Pinós-Santuari de Pinós i, baixant directament, a Ardèvol. (JCT)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Ardèvol, del qual fou església parroquial, funció que ha conservat fins a l’actualitat. L’església depengué de la canònica de Solsona per donació dels seus patrons.
Les primeres notícies del lloc es troben en un controvertit document de l’any 805 que situa l’església de Sant Sadurní de Llanera a la solitud d’Ardèvol (“ipsa solitudine Ardevolense”). En documents menys conflictius el terme és citat els anys 981 i 987, mentre que l’església ho és l’any 1027, quan es féu la publicació sacramental del testament d’una anomenada Rotrudis, que havia manat que es donessin un alou i unes vinyes a Santa Maria d’Ardèvol.
Després hi ha dues donacions de l’església, que podrien semblar contradictòries. El 28 de desembre de l’any 1123, el vescomte de Cardona, Bernat, la seva muller, la vescomtessa Almodis, i llurs fills Guillem, Ramon i Berenguer, donaren a Santa Maria de Solsona les esglésies parroquials d’Ardèvol i de Su. Contràriament, a la pàgina i número del Cartulari de Santa Maria de Solsona que indica D. Costa i Bafarull, correspon la donació que el 19 de febrer del 1124 feren Ponç Hug de Cervera, la seva muller Beatriu i llurs fills Pere, Ponç i Ramon, els quals donaren a Santa Maria de Solsona l’església de Santa Maria d’Ardèvol amb la seva capellania i totes les esglésies sufragànies i altres esglésies del terme; tot plegat els havia pervingut dels seus antecessors. De fet, els senyors del castell d’Ardèvol semblen ésser els Riner, i el primer conegut és un Guifré de Riner, marit de l’esmentada Rotrudis, mentre que els Cardona no fan constar mai la seva senyoria sobre el castell d’Ardèvol. Encara és més estranya la donació de la parròquia de Su, situada dins el terme del castell de Riner, que, sens dubte, devia anar compresa a la donació que l’any 1103 el mateix Ponç Hug de Cervera féu a Santa Maria de Solsona de l’església de Riner amb totes les altres esglésies del terme, llevat de la de Santa Susanna, que havia donat a Santa Maria de Castellfollit de Riubregós. Per les afrontacions que es donen, comprenia totes les parròquies del terme, amb la de Su inclosa. Així, doncs, no resta clar si es tracta d’un error de D. Costa i Bafarull (que costa de creure) o si hi hagué duesdonacions. En el darrer cas, els Cardona haurien posseït les esglésies en feu dels Riner-Cervera.
La possessió de l’església de Santa Maria d’Ardèvol per la canònica de Santa Maria de Solsona es veié confirmada repetidament, ja sigui a la tercera consagració de l’església de Santa Maria de Solsona, de l’any 1103, o ja sigui a la butlla papal d’Alexandre III el 1180, o a la de Climent III el 1188.
L’església fa actualment les funcions parroquials del poble d’Ardèvol. (ABC-JCT)
Església
Les restes arquitectòniques que veiem actualment són ben insignificants. D’aquella primera església queda una part de la nau, reutilitzada avui com a sagristia del temple parroquial bastit l’any 1688 i situada darrere el seu altar major.
Les restes visibles consisteixen bàsicament en un mur de petits carreus, ben tallats i polits, els quals palesen les tècniques pròpies del segle XII. En aquest mur s’obren, al cantó de migjorn, dues finestres, d’un treball molt acurat, la funció de les quals desconeixem a causa de l’estat tan fragmentari del conjunt.
L’exterior d’aquest edifici ha sofert diverses modificacions, els segles XVI-XVII, que només deixen entreveure una part baixa de l’edifici antic al mur de llevant. (JCT-JAA)