Situació
Vista de la capçalera de llevant de l’església, actualment adossada a la masia de Can Trias.
D. Ferran
L’església de Santa Maria és adossada a la masia de Can Trias. Malgrat la seva proximitat al terme municipal de Terrassa, església i masia són a l’extrem nord-est del terme de Viladecavalls, al voltant de 300 m d’altitud. Des del pla on és situada podem veure can Mitjans de la Guardiola.
Mapa: 392M781. Situació: 31TDG152019.
Poc després (1 km) d’agafar l’autovia de la Bauma, que va de Terrassa a Manresa, un trencall a la dreta ens hi porta, passant per entremig de la zona residencial i el polígon industrial de Can Trias. És, però, fàcilment localitzable perquè església i masia es troben just darrere dels locals on la Generalitat de Catalunya fa la inspecció tècnica de vehicles (ITV). Al nord de l’església hi ha el traçat de la via del ferrocarril de Terrassa a Manresa. (DFG)
Història
El lloc del Toudell s’esmenta des d’antic en els documents de Sant Cugat del Vallès, ja que la seva església i les terres que l’envoltaven pertanyien a aquell monestir. L’alou de Toudello ja figurava en la confirmació dels béns de Sant Cugat que féu el rei Lotari l’any 986 després de la invasió d’Almansor i de la consegüent destrucció del seu arxiu; hi consta que el monestir tenia aquest alou per donació d’un tal Guntred.
En les ulteriors confirmacions de béns de Sant Cugat dels anys 1002, 1007 i 1023, continua figurant-hi l’alou de Toudell.
En canvi, l’església no és documentada fins l’any 1085, amb motiu de la donació feta a Sant Cugat i a Santa Maria de Toudell d’un alou situat a Masquefa. S’ha dit que fou consagrada l’any 1112, fet que no hem pogut comprovar documentalment enlloc.
Més endavant fou una de les parròquies que formaven el municipi de Sant Pere de Terrassa. (RVR)
Església
Planta de l’església amb el campanar adossat al mur de migjorn.
J. M. Masagué
Alçat i seccions de les plantes del campanar.
J. M. Masagué
L’esglesiola de Santa Maria de Toudell presenta una orientació d’est a oest, fet molt habitual en aquest tipus de construccions. La planta és de forma rectangular, amb nau única i absis semicircular.
Adossat a l’exterior de la nau, quasi a l’alt del presbiteri, i comunicat en planta baixa amb la nau, s’enlaira un campanar de torre de planta rectangular.
L’alçada de la nau és lleugerament superior a l’absis, i ambdós cossos estan dividits per un mur sobrealçat evident a l’exterior, que segueix l’estructura a doble vessant de la teulada.
Actualment l’església presenta cinc obertures, tres que són portes i les altres dues finestres. L’obertura per a l’accés al campanar és d’una curiosa forma de meitat d’arc de mig punt. Molt a prop d’aquesta i actualment tapiada, apareix una porta d’arc semicircular, adovellada i només visible a la part exterior de l’edifici tocant a la caixa del campanar. Molt probablement aquesta última porta situada al mur sud, havia estat l’obertura original d’accés a l’edifici. L’accés actual a l’església és situat al mur oest, una mica més aixecat que el paviment, als peus de la nau. Es tracta d’una porta amb arc semicircular, amb dovelles grosses de factura més moderna que la resta de paraments de l’edifici. Sobre aquesta porta hi ha una estreta finestra d’esqueixada simple d’exterior a interior. L’altra finestra, que és de doble esqueixada, és al centre de l’absis.
El campanar de torre té una alçada d’aproximadament 14 m, i presenta dos nivells de finestres i dues plantes. A la planta baixa, es comunica amb la nau de l’església mitjançant l’obertura ja descrita i un corredor subterrani que condueix a l’interior de la masia adjacent. Un entresolat de fusta divideix la planta baixa del primer pis. A un nivell més superior hi ha la primera sèrie de finestres coronelles, actualment tapiades, geminades amb arc de mig punt, exceptuant la del parament nord, que no presenta el mainell divisori. El segon registre de finestres va ser malmès —pel que fa a les dues afrontades d’est i oest— en situar-hi les campanes, avui dia inexistents. L’altra parella de finestres, nord i sud, són geminades amb mainell format per capitell mensuliforme troncocònic i columna. El teulat és acabat a quatre vessants.
L’església té adossada al costat nord una construcció posterior, que és un magatzem de la masia.
No presenta cap tipus de decoració exterior ni interior. Conserva, però, restes d’arrebossat extern, sobretot al parament oest, actual porta d’entrada.
El tipus de parament és bastant regular a tot l’edifici, amb filades de carreus de petites dimensions i còdols escapçats, col·locats en filades horitzontals de dimensions semblants.
La volta de la nau és de canó. L’interior és totalment emblanquinat; només a l’absis i al mur sud sobre la porta que comunica la nau amb la caixa del campanar apareixen restes de pintura de tons marronosos, de factura molt tardana (segles XVIII-XIX). Als peus de la nau, sobre de l’actual porta d’entrada, té construït un cor, amb barana de fusta, al qual s’accedeix per una escala de cargol situada a l’esquerra de la porta d’entrada.
Com ja s’ha esmentat, la primera citació documental on apareix Santa Maria del Toudell és de l’any 1085, en una confirmació de béns del monestir de Sant Cugat del Vallès. Es desconeix amb certitud la data de consagració, que alguns afirmen que fou del 1112. De totes maneres hem de considerar propera a aquestes dues dates la seva construcció, encara que estilísticament ens decantaríem per una cronologia més propera a aquesta segona data. (DFG)
Talla
Talla romànica policromada del segle XIII que es conserva al Museu Diocesà de Barcelona (núm. inv. 273).
D. Ferran
Procedent de Santa Maria del Toudell, es conserva al Museu Diocesà de Barcelona amb el núm. d’inventari 273, la talla d’una marededéu de fusta i policromada, datable per la seva factura dins el segle XIII. Les mides són de 72 × 30,5 × 26 cm.
Aquesta imatge va ser retirada del seu lloc original a l’altar de la capella de Santa Maria de Toudell i es va dipositar al Museu Diocesà de Barcelona abans de l’any 1925(*). La primitiva decoració de la imatge era més aviat matussera i quasi no presentava cap motiu ornamental. En tenim constància fotogràfica dels anys 1920 i 1925(*). La decoració és modificada i possiblement restaurada. En un dibuix de Mateu Avellaneda de l’any 1935(*) ja apareix tal com la podem veure actualment.
Seria necessari fer una anàlisi radiográfica i un estudi de les possibles capes pictòriques sobreposades que es van modificar i, així, saber si la decoració actual és l’original o bé ha estat repintada.
La imatge és una talla de fusta policromada amb representació de la Mare de Déu sedent sobre un tron amb l’Infant assegut sobre la cama esquerra. A la mare li manca l’avantbraç dret i la mà, mentre que el fill és mutilat de l’esquerra. En una de les fotografies anteriors a la guerra civil, de Josep Mas pvre. i en el dibuix de Mateu Avellaneda de l’any 1935, apareixen les dues figures sense mutilar, sostenint semblantment sengles boles a la mà.
La imatge porta corona amb ressalts trilobulats i circulars que s’alternen, dels quals només se’n conserven un dels primers i dos dels segons. Sota la corona, i cenyida per aquesta es desplega una toca o vel curt que li cau formant plecs per ambdós costats de la cara i li cobreix l’espatlla. Malgrat la toca es pot veure el cabell de color negre recollit enrere. El perímetre de la peça és acabat amb un galó o bordó de color fosc, que és possible que fos originàriament argentat. L’interior és de color vermell, mentre que l’exterior és blanc i decorat amb relleus romboïdals d’estuc de guix que presenten a l’interior el motiu de la flor de lis.
Vesteix un mantell unit a sota del coll per un fermall circular que el cenyeix, obert pel davant fins a la cintura i caient pels avantbraços. A sota apareix la túnica que finalment completa l’atuell de la imatge. El mantell és vermell i acabat amb un galó o bordó de color fosc que en algunes zones conserva restes de pintura argentada i colradura. Igual que la toca, presenta elements decoratius d’estuc de guix aplicats sobre la pintura vermella, alguns de romboïdals i uns altres de circulars de color fosc platejat i amb el motiu ornamental de la roseta.
Al coll presenta dues línies de color negre, la superior més gruixuda i la inferior truncada a la part central. Pensem que es tracta de la part superior de la túnica tancada amb galó obert en forma de “V”, encara que per una imprecisió en la restauració de la peça no es va pintar amb el color verd de la resta de la túnica sinó que es va acolorir amb les carnadures del coll i de la cara.
La túnica que vesteix el seu cos és de color verd. És decorada amb relleus circulars d’estuc aplicats, de color vermell, amb el motiu ornamental de la roseta i unes franges rectangulars argentades, visibles sobretot sota el genoll dret. L’extrem inferior és acabat amb un galó o bordó de color fosc que en alguns punts presenta restes platejades i colradura. La túnica descansa, formant un gran plec central, sobre els peus separats i calçats amb sabata apuntada, que alhora reposen sobre un escambell. L’escambell és profusament decorat; la part superior presenta motius geomètrics, palmetes amb la flor de lis a l’interior, negres sobre fons ocre, mentre que la decoració inferior és amb sanefa de motius vegetals que originen una onda seguida de color blanc sobre fons blau.
L’infant és assegut sobre el genoll esquerre de la figura de la mare, on és clavat. Té el braç dret elevat i la mà en posició de beneir. Cenyeix una corona simple amb acabament ondulat. Vesteix un mantell de color vermell que li cau damunt l’espatlla i el braç esquerre i li cobreix també la cintura i la cama dreta. Aquest és acabat amb un ample bordó i decorat amb una franja rectangular i cercles amb motiu de roseta. Cobreix el seu cos una túnica de color blanc amb coll rodó acabada amb bordó fosc i decorada amb relleus d’estuc rectangulars, romboïdals i circulars amb rosetes. La túnica acaba a la part inferior amb un plec central, i a sota apareixen els dos peus de l’infant, descalços i separats.
La Mare de Déu seu sobre un tron massís, pintat de color vermell i decorat amb motius geomètrics de color negre dividits en tres registres a la part frontal, on el central podria ésser l’estilització d’una finestra. A ambdós costats del setial es representen motius vegetals que originen una onda seguida. Al davant té dos pilars cilíndrics, un a cada lateral, de color verd i acabats amb boles. Els angles posteriors apareixen escapçats violentament. La part inferior del setial és buida. Aquest buit és tapat amb uns travessers dels quals manca el central, que formen el respatller, acabat amb arc peraltat i pintat amb dos pals de gules verticals sobre groc. Aquest esquemàtic motiu heràldic de caràcter reial també és present en altres imatges del segle XIII, com per exemple la Mare de Déu de Sant Cugat o la Mare de Déu de Matadars o del Marquet. Cal afegir també que el fet que els pals siguin dos no quatre té precedents al segle XIII en alguns membres de la família reial d’Aragó(*).
És innegable que ens trobem davant d’una peça important de la talla policromada d’imatgeria romànica catalana, tant per la bellesa i profusió de la decoració com pel caràcter suposadament reial que li confereix el motiu heràldic del setial.
Podríem qualificar d’arcaïtzant el tractament dels rostres, molt hieràtics, encara que cronològicament situaríem la talla al principi del segle XIII.
Aquesta cronologia tardana és determinada sobretot per dos motius, a part el tema heràldic ja exposat: per la posició de l’infant desplaçat del centre de la mare i pel tipus de decoració i l’ús de l’estuc de guix en relleu, trets característics del segle XIII.
Iconogràficament, situem aquesta imatge com a la Mare de Déu en majestat, derivada de la Kyriotissa bizantina. Interpretada com a Sedes Sapientiae o setial per a l’Infant. (DFG)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Puig, Falguera, Goday, II, 1983, pàgs. 24 i 301
- Mas, 1925, pàg. 137
- Whitehill, 1973, pàg. 55
- Vall- Masvidal, 1983, pàg. 304
- Ballbé, 1988, pàgs. 99-105
- Rius, 1945-46, I-II, docs. 173, 382, 412, 486 i 721
- Fàbregues, 1982
Bibliografia sobre la talla
- Mas, 1925, pàg. 137, làm. XXIII
- Catàleg - Junta de Museus de Terrassa, 1939
- Trens, 1962, pàg. 175
- Camprubí, 1965
- Monreal, 1986, pàgs. 64-65
- Ballbé, 1988, pàgs. 100-105
- Splendor Vallès, 1991, núm. 30, pàg. 64