Situació
Detall de l’excavació, on apareix el basament del suposat absis de la capella del castell.
Arxiu Gavín
Santa Maria és el nom amb què es coneix la capella que hi hagué a l’interior del castell del Far. Així doncs, tant la situació com l’itinerari que cal seguir per a arribar-hi són els mateixos que hem descrit per al castell.
Història
És clar que la història de la capella de Santa Maria està directament relacionada amb la del castell. Sembla que la primitiva capella devia correspondre a la primera fase d’existència del castell, al segle XI, i que es devia anar transformant, igual que el castell, fins al segle XV.
L’any 1025 el castell del Far surt esmentat per primer cop en la documentació, en una donació feta per un tal Bernat, d’un alou a la “casa de faro”. Al mateix segle XI una escriptura datada entre els anys 1053 i 1071 l’anomena “castro quod vocatur Belvezi” i serà al principi del segle XII que trobarem el nom Castellvell.
El castell estava en mans dels vescomtes a Barcelona al segle XI. El 1041 Gombau de Besora n’era el feudatari i durant el segle XII els seus homes juraven fidelitat als comtes de Barcelona. En aquesta època va pertànyer a la família Desfar, als Castellvell i després als Corbera, que en foren els senyors fins a la seva destrucció, i més tard varen passar al Castellnou, construït després del terratrèmol al poble de Llinars.
De la primera capella poca cosa en podem dir, ja que apareix transformada poc després. Tan sols l’absis, de reduïdes dimensions, ens en dóna testimoni.
La fundació d’una capella dins el castell es troba documentada l’any 1336. Es tracta de la capella que Sibil·la, esposa de Romeu de Corbera i mare de Riambau de Corbera, havia ordenat instituir i dotar amb els seus béns en el seu testament.
Aquesta capella correspon a la segona construcció, que Monreal situa vers el segle XII, coincidint amb una reforma del castell.
La capella, situada “iuxta dictum castrum de faro”, havia de ser dedicada a la Verge Maria. El patronatge aniria a càrrec del seu fill i successors. L’any 1336 Rimbau presentà davant el bisbe de Barcelona a Bernat de Puigvert, que fou acceptat per a la cura d’ànimes.
El dret de patronat sobre la capella fou ostentat pels successius senyors del Far fins a la destrucció del castell com a conseqüència del terratrèmol del 1448.
La capella del Far pertanyia a la parròquia de Llinars, amb la qual mantingué freqüents conflictes, com ho demostren les definicions fetes per alguns senyors del Far a la parròquia. En una d’elles, del 1091, Geribert, senyor del Far, defineix un alou que Ramon Mir, sacerdot, llegà a l’església de Llinars, consistent en edificis de la sagrera de la parròquia.
Arran de la cessió de les parròquies de Santa Maria de Llinars, Sant Sadurní de Collsabadell, Sanata i d’altres a la seu de Barcelona per la butlla de Pasqual II, els senyors del Far mantingueren també llargs conflictes amb la seu. Les restitucions de la parròquia de Llinars a la seu fetes l’any 1109, i també el 1123 i el 1160, deixen entendre que la usurpació de béns i drets eclesiàstics no havia acabat encara.
El 15 de maig de 1381 el benefici de la capella del castell del Far fou unit al de Sant Joan, instituït a l’església de Santa Maria de Llinars. Aquest benefici continuà unit al de Sant Joan almenys fins al segle XVII.
El terratrèmol del mes de maig de 1448 enderrocà, pel que sembla, gran part del castell, per la qual cosa trobem els Corbera, senyors del Far, al Castellnou poc després.
De totes maneres, la capella del castell es mantingué encara durant un segle i mig, segons que es desprèn de la documentació. El dia 1 de març de 1561 es fa proveir el benefici de Santa Maria del castell del Far, i encara la visita pastoral del 1581 (23 d’octubre) parla de la capella construïda dins el castell, propietat de Miquel Riambau de Corbera i Santcliment.
Església
La capella era situada a l’interior del castell, al cantó sud. Les dues fases que s’hi poden documentar ens indiquen l’existència d’una primera construcció vers el segle X, i una reforma i ampliació cap al segle XIV.
La primera capella té l’absis orientat a l’est, obeint una estructura arquitectònica marcada per un espai força reduït i un seguit d’estructures que l’envolten, com és la torre. La seva situació és central respecte a la totalitat de l’edifici. L’absis té un diàmetre d’1,4 m i el mur és de 0,65 m. La forma, segons Monreal, podria ser de ferradura. D’aquesta primera capella no es varen localitzar els murs laterals durant l’excavació, encara que hom li atribueix una llargada d’uns 6 m.
La construcció de la capella l’any 1336 desplaçaria la seva situació uns 3 m vers l’Est, conservant la mateixa orientació. La capella devia tenir en aquest moment uns 9 m de llargada i uns 5 m d’amplada, si es considera que el mur sud del castell li correspon. L’absis, 3 m d’amplada i 1,5 m de llum.
La destrucció del castell deguda al terratrèmol del 1448 sembla que no afectà la capella, ja que el culte hi continuà fins al final del segle XVI. Podem pensar que la seva situació al centre del conjunt la protegia. Com hem vist, el 1581 encara surt esmentada en una visita pastoral.
Bibliografia
- Monreal-Barrachina, 1983, pàgs. 28, 43, 292
- Bolòs, Ollich, Padilla, Pagès, Riu, 1984, pàgs. 107-183
- Buron, 1989, pàgs. 268-269
- Els castells catalans II, 1969, pàgs. 228-235
- Gallardo, 1938, pàg 91
- Mas, X, 1914, pàg. 284
- Miquel i Rossell I, 1945, pàg. 255