Situació
Detall de l’edifici amb un dels murs, el qual deixa veure encara el seu aparell.
M. Anglada
L’antiga parròquia, com hem dit, després santuari de Santa Maria del Catllar, es troba al cim d’un turó a 1 104 m d’altitud, al cantó de ponent de la vila de Ripoll, oposat al lloc a on hi ha l’ermita de Sant Bartomeu. Des de la plaça del monestir de Santa Maria de Ripoll és visible la silueta de les restes romàniques.
Mapa: 256M781. Situació: 31TDG314715.
El camí tradicional surt de mà esquerra de l’entrada a la vila de Ripoll, venint de Barcelona. Passa prop de la capella del Remei i, en un recorregut total de prop d’una hora i mitja, a peu, puja, en un fort pendent, al cim del Catllar, on hi ha l’església i un modern repetidor de televisió.
També s’hi pot anar per una pista que surt del punt quilomètric 19,600 de la carretera de Ripoll a Berga per les Llosses i Borredà, que va fins al mas Mir, des d’on segueix una pista, en mal estat, fins al cim del Catllar. (APF-JAA)
Història
L’antiga parròquia de Santa Maria del Catllar fou consagrada el primer de gener de l’any 1040 per l’abat Oliba i fou erigida a l’indret d’un antic castell propietat inicial dels comtes de Cerdanya.
L’església quedà molt malmesa a causa del terratrèmol de l’any 1428, com a conseqüència del qual s’ensorrà la volta, que hagué d’ésser refeta.
Amb el despoblament progressiu del seu terme, perdé el caràcter de parroquial i quedà convertida en un simple santuari marià; això en provocà la remodelació, amb la supressió de l’absis per edificar-hi un cambril.
La seva història va molt vinculada a la del monestir de Santa Maria de Ripoll; amb l’abandonament d’aquest l’any 1835, també quedà abandonat el santuari, fet que n’accelerà la ruïna.
Molt recentment, la instal·lació d’antenes de telecomunicacions i d’un vèrtex geodèsic n’ha accelerat la degradació. (APF-MLIC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, molt modificada.
M. Anglada
Avui, de l’edificació romànica resta ben poca cosa: tres murs i l’arrencada d’una volta de canó que formaven una nau rectangular amb l’absis a llevant, del qual només hi ha els fonaments, molt difícils d’entreveure enmig de les pedres de la volta enrunada. A la façana de migjorn hi ha la porta amb arcada adovellada i senyals d’una finestra que fou tapiada en col·locar-hi una capella lateral. Els contraforts exteriors són posteriors, així com dues pilastres interiors. El lloc on hi havia l’absis fou modificat per posar-hi les dependències del santuari, mentre que a la façana oposada, a ponent, hi ha sortit un gran esvoranc.
L’aparell és de carreus grossos, ben tallats, de pedra molt feble ja força malmesa per l’erosió.
L’estat de conservació és de total abandó, però pitjor que això és el fet d’haver-hi instal·lat els tirants de les antenes de ràdio i televisió que passen per l’interior de la nau. En intentar foradar la volta per tal de passar-hi un tirant, s’enrunà encara un tros del poc que en restava. L’entorn és envoltat d’antenes, amb un cobert molt a prop de les restes i, per si no fos prou al cim del mur del migjorn hi ha una fita geodèsica, a la qual s’accedeix per una escala de gats de ferro agafada al mur romànic.
En definitiva, una pena que no ha aconseguit avergonyir els autors d’aquests estralls.
A causa de l’estructura de l’aparell, aquest edifici pot ésser datat del final del segle XI o del començament del XII. (MAB)
Bibliografia
- Eduard Junyent i Subirá: Antigua parroquia de Santa Maria del Catllar, Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vich, separata de la “Hoja parroquial”, Vic 1945-1952, núm. 101.
- Antoni Pladevall i Font: Ripoll, Gran geografía comarcal de Catalunya, vol. I (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàg. 320.