Sentència arbitral sobre diverses qüestions sorgides entre el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i el comte Roger Bernat III de Foix, referents principalment a la vall d’Andorra.
"Pateat universis quod cum controversia et questiones quamplurime verterunt inter venerabilem patrem dominum Petrum, divina miseratione episcopum Urgellensem, et eius capitulum, ex una parte, et nobilem virum dominum Rogerium Bernardum, Dei gratia comitem Fuxi et vicecomitem Castriboni, ex altera, que quidem qüestiones et controversie orte fuerant inter eos et secute tum propter novitates que discordiam pariunt tum propter ambiguitatem dubiam pronunciationum compositionis inter eos alias dudum facte et aliis de causis plurimis propter quas etiam dampna plurima sequebantur et maiora pericula futura que presto inter eos ex hiis cotidie eminebant; idcirco predicti domini, volentes sibi prospicere et suis subditis providere ne deteriora contingant et ulterius subsequantur et ut valeant futura pericula evitare et orta et suscitata tollere et discordiam in concordiam revocare, in nobiles viros dominos Raimundum de Urgio et Guillelmum Raimundi de Josa, a partibus concorditer electos, super dictis questionibus et controversiis compromisserunt tamquam in arbitros, arbitratores seu amicabiles compositores, sub pena mille morabatinos a partibus ad invicem stipulata. Qui nos preffati domini Raimundus de Urgio et Guillelmus Raimundi de Josa, arbitri, arbitratores seu amicabiles compositores, visis dictis controversiis et questionibus et demandi ipsisque vicissim propositis coram nobis et cognito de eisdem et de deffensionibus, exceptionibus et aliis que fuerunt per partes proposita coram nobis et facta fide nobis ad plenum, tam per testes et instrumenta publica quam etiam per alia legitima documenta, de iure partís utriusque, volentes inter predictos dominos et suos successores nec non et eorum subditos pacem perpetuam reformare et reformatam conservare, cupientes premissas qüestiones et controversias per amicabilem compositionem amputare, aprehensa veritate de eisdem, et ambigua et novitates removere et tollere finaliter inter eos et eorum subditos discordiam et omnem materiam questionis, auctoritate et potestate nobis concessa a partibus, utilitatem et comodum partium atendentes, pronunciamus, ordinamus et dicimus sub pena predicta et amicabiliter componendo inter partes. Super prima petitione quam proponit dictus dominus episcopus contra nobilem dominum comitem supradictum super fortitudine, hedificatione seu castro quod et quam fecit et inchoavit et nitatur facere idem dominus comes in podio sancti Vincentii, quod est in valle de Andorra, quod cum dicta hedificatio, castrum seu fortitudo fiat ad emulationem iuris preffati domini episcopi et eius municipii et paret causam discordie et contentionis, nec appareat quod dictus dominus comes habeat ius hedificandi in dicto podio, et quod facta et edificata sunt in preiudicium ecclesie Urgellensis, quod dictus dominus comes Fuxi cesset a dicta fortitudine et constructione dicti castri quod fecit seu incoavit facere in dicto podio et illud quod factum et seu hedificatum totaliter removeatur et faciat removeri et amodo ulterius dictus dominus comes seu sui successores seu alius pro eodem non possint hedificare seu fortitudinem aliquam facere in podio antedicto sine volúntate, licentia et expresso consensu domini Urgellensis episcopi seu suorum successorum; et de vice versa, quod dictus dominus episcopus seu eius successores non possint similiter hedificare aliquam fortitudinem in dicto podio seu dare licentiam hedificandi alicui alii sine voluntate et licentia dicti domini comitis seu suorum successorum habita et obtenta, sed sit dictum podium perpetuo ademprivium hominum de Andorra et de generalite et proprietate dicte vallis, quia sic invenimus fuisse antiquitus usitatum. Super secunda vero peticione rapis de Asfa pronunciamus, dicimus et ordinamus, modo quo supra, quod prefatus dominus episcopus Urgellensis seu sui successores non hedificent nec possint hedificare seu facere hedificari, nunc vel in antea, castrum seu fortitudinem aliquam in ruppe de Asfa, videlicet in ipsa ruppe, sine voluntate, licentia et consensu supradicti domini comitis Fuxi sive suorum successorum, cum nobis constet ad plenum quod dictus dominus episcopus et eius ecclesia non habent ius hedificandi seu fortitudinem faciendi in dicta ruppe sine voluntate et consensu dicti domini comitis, qui ius prohibendi docuit se habere; et vice versa et modo simili pronunciamus, dicimus et ordinamus quod predictus dominus comes seu sui successores, quamquam ius haberent prohibendi faciendi fortitudinem in dicta ruppe, non valeant ipse nec sui successores hedificare seu fortitudinem aliquam facere in dicta rupe nec dare licentiam alicui alii faciendi, set sit perpetuo dicta rapis de Asfa sine aliqua fortitudine, nisi aliter expresse simul et pariter dicti domini seu eorum successores in antea convenirent. Super tertia vero petitione decime de Andorra, quam dictus dominus nobilis comes vendidit et tradidit Petro de Soriguera, tunc abbati ecclesie Urgellensis, cum pactis et conditionibus in instrumento venditionis contentis latius, quam post mortem dicti abbatis dictus dominus comes, ex causis legitimis, ut asserit, occupavit, dicimus, pronunciamus et ordinamus, modo quo supra, quod prefatus dominus comes et sui successores servent et teneant et servare perpetuo teneantur stabilimenta et ordinationes que et quas dictus Petras de Soriguera fecit et ordinavit in suo testamento seu ultima voluntate, ista videlicet que sequntur: in quo quidem testamento, inter cetera, legavit et instituit perpetuo in ecclesia Urgellensi, dictus abbas, unum presbiterum assignatum per eum ad celebrandum divina officia et missas in altari sancti Laurentii per ipsum hedificato ibidem, cui legavit et dimissit centum quadraginta solidos malguriensium dandos et solvendos dicto presbitero instituto et eius successori perpetuo annuatim; item legavit et assignavit dictus abbas in perpetuum pro suo obitu XL solidos malguriensium ecclesie supradicte; item et legavit et assignavit X solidos malguriensium qui dentur et solvantur presbiteris dicte sedis in die obitus sui; et nichilominus suum heredem instituit in eodem. Quos dari predictos mandavit et solvi voluit dictus abbas perpetuo et annuatim de fructibus decime supradicte et ad hoc dictam decimam, quod de iure facere potuit, iuxta pacta et conditiones in contractu venditionis appositas, specialiter obligavit; et designavit quod de dictis redditibus solutiones predictoram dari et fieri voluit, consensu etiam interveniente dicti domini comitis, prout hec omnia et singula in instrumento venditionis et eius testamento manifeste et apertius colliguntur. Quas assignationes, stabilimenta et ordinationes proximo dictas et relatas predictus dominus comes et sui successores et quicumque alius dictam decimam tenuerit vel perceperit observent, adimpleant et teneantur et faciant observari. Et ad hec facienda et complenda dicta decima et eius fructus sit in perpetuum et remaneat obligata, ita videlicet quod dictus dominus comes et alius quicumque teneat, possideat, percipiat, tenuerit, perceperit vel possederit in futurum dictam decimam, donet, solvat et teneatur donare et solvere pacifice annuatim in perpetuum, in festo Omnium Sanctorum, dicto presbítero in dicto altari sancti Laurentii assignato et in dicta ecclesia constituto C XL solidos malguriensium bonos; item donent et solvant similiter, pacifice et quiete, quolibet anno in dicto festo, priori dicte ecclesie Sedis Urgellensis seu eius successori XL solidos malguriensium bonos, quos, ut supra dictum est, dictus Petras de Soriguera assignavit et legavit pro suo obitu ecclesie supradicte; item donent et solvant idem dominus comes et quicumque dictam decimam tenuerint, in dicto festo pacifice annuatim, dicto priori et suis successoribus X solidos malguriensium bonos, quos dictus Petras de Soriguera dari voluit et mandavit presbiteris sedis Urgellensis celebrantibus in die sui obitus in ecclesias antedicta. Declarantes et dicentes quod dicta decima pro predictis et singulis potuit obligari et debet remanere perpetuo obligata, et teneat et valeat obligatio supradicta in tantum quod predictus dominus comes et sui successores, sub virtute prestiti iuramenti, sit et remaneat obligatus ad complendum omnia supradicta; et quod baiulus seu aliquis alius qui colligat et congreget fractus dicte decime et redditus, cum eos congregaverit in loco seu locis consuetis et teneatur congregare sine fraude infra tamen valíem de Andorra, non possint fractus dicte decime annuatim perceptos vendere, alienare, dividere, segregare a dictis locis nec etiam suos aliter facere, immo sit illi vel illis, ut res aliena, quousque sit de predictis omnibus et singulis, dari de dictis redditibus satisfactionem ad plenum annuatim, nomine quo supra, dicto presbitero et priori vel alii seu aliis requirentibus utiliter pro eisdem, et hoc solum ante dictam satisfactionem coligentibus fractus dicte decime liceat facere quod de dictis fructibus possint satisfacere col·lectores in predictis, dari dictis presbitero et priori et dare et tradere, si convenerint de precio fructuum predictoram, et eis mitere in solutum usque ad integram satisfactionem; aliter si col·lectores fructuum dicte decime ante dictam satisfactionem distraxerint seu alienaverint segregando, habeantur et puniantur ut contractores rei aliene, invito domino, et ut consimiles puniantur. Illud vero quod residuum fuerit fructuum dicte decime et quod percipi poterit sit perpetuo et spectet ad dictum dominum comitem et suos successores et suos faciat, quia dicimus et pronunciamus dictam decimam ultra dicta stabilimenta et ordinationes legitime factas, in quibus assensum prebuit, fuisse comissam et potuisse comiti, causa in iure statuta postmodum subsecuta. Discernentes et declarantes quod dictus dominus episcopus, ultra supradicta stabilimenta et institutiones seu ordinationes, non potest nec debet se intromitere directe vel indirecte de repetitione dicte decime, nec sibi competit exercitium actionis nec aliter debet vel potest suo officio ultra predicta, si ad plura se extendat iuramentum, compellere ad servandum sacramentum per eum super hiis prestitum tempore contractus venditionis decime supradicte; nec per hoc intendimus alicui alii qui ius habeat in dicta decima, si quod habeat, eius iuri in aliquo derogare, nec aliter alicui alii accrescere, si non habet, sed ut tam predicta stabilimenta et ordinationes predicte firma sint perpetuo teneantur, compleantur ac etiam observentur. Super lilla vero petitiones creationis et constitutionis tabellionis seu tabellionum in vallibus de Andorra, visa compositione que facta inter dictos dominos dudum est ac etiam inspecto instrumento et contentis in eodem, resiquitis disputationibus et dubia declarantes que oriuntur et videntur oriri ex dicta compositione et diffinitione, super dicta creatione dicti notarii dicimus, pronunciamus et ordinamus, modo quo supra, quod dominus comes predictus et dominus episcopus et eorum successores ponant, creent et statuant in dicta valle simul tabellionem seu tabelliones, secundum quod eis videbitur faciendum, qui, de auctoritate, creatione et licentia utriusque, in dicta valle sicut notarius seu notarii publici testamenta, instrumenta, codicillos et alias scripturas publicas conficiant et sicut scriptores constituí et constituendi publicationem et auctoritatem recipiant ab utro que et cuilibet fidelitatem promitant fideliter conscribendi; et in instrumentis confectis nominetur et dicant scriptores quod dicta testamenta, instrumenta, codicillos et alias scripturas publicas auctoritate conficiunt utriusque. Et quicquid per creationem dicti notarii seu notariorum habebitur vel haberi poterit ex venditione seu accapito vel alio contractu a statutis seu statuendis scriptoribus et census seu pensio que prestabitur et prestari debebit per scriptorem iuxta pacta inita tempore creationis, id totum inter dictos dominos, sine fraude, et suos successores medium per medium perpetuo dividatur. Et si contingerit dictum tabellionem seu tabelliones creatum et creandos in futuram aliquid commitere in dicto officio seu propter suum officium, falsum comitendo vel alias deliquendo quoquo modo, contra eos inquiri possit vel debeat ambo domini predicti seu eorum officiales inquirant seu inquiri faciant pariter contra eos et penam et sententias pariter exequentur. Et si peccunia per sententiam vel compositionem habeatur a delinquente, inter dictos dominos et suos successores pariter dividatur; et delinquentes qui compositionem fecerint sive delinquentes remissionem habeat ab utroque. Declarantes tamen et dicentes quod quicquid dominus comes habet et sui successores habebunt in dicto officio et creatione tabellionis seu tabellionum dicte vallis sit et intelligatur annexum in feudo vallis de Andorra, quod tenet dictus dominus comes et tenere debet pro episcopo et ecclesia Urgellensi. Et hoc dicimus sic predicta fieri debere et observari declarantes ambiguitatem que continebatur in instrumento compositionis super hiis inclusive. Super Va. petitione in qua asseritur quod homines de Archavello habent et habere debent et hucusque possederunt, ut dicitur, per dominum episcopum pacifice et quiete ademprivium et pasturas terminoram de Estamariu, inmitendo sua bestiaria grossa et minuta ad pascendum, in quibus nunc perturbantur et prohibentur per homines de Estamariu, ut asseritur, idebite et iniuste, dicimus, pronunciamus et ordinamus, modo quo supra, quod nos prefati Raimundus de Urgio et Guillelmus Raimundi de Josa possimus dictum ademprivium et pasturas ad voluntatem propriam terminare, cum ibi fuerimus personaliter seu alios bonos homines et fideles quos voluerimus ponere, qui predicta pascua et ademprivium et pasturas terminent et pacificent ut nobis vel eis videbitur faciendum, aponentes términos usque ad quos utraque comunitas dictorum locorum possit uti et vicinari cum suo bestiario et impune et sua animalia grossa et minuta sine aliqua contradictione alterius inmitere ad pascendum; quam compositionem et determinationem predictoram, per nos factam seu faciendam seu per substitutos a nobis, predicte partes et homines et eorum successores habeant tenere et debeant eandem perpetuo observare. Super VIa. vero petitione domini comitis Fuxi in qua petit penam quinquaginta milium solidorum et petiit sibi solvi et adiucari a domino episcopo tanquam sibi comissam, pro eo quod cum plurime questiones et diverse fuissent diutius agitate et ducte inter dictos dominos comitem Fuxi et episcopum Urgellensem, ex quibus etiam ad invicem dampna et gravamina et enormia fuerant plurima subsecuta, que quidem questiones per arbitros, arbitratores seu amicabiles compositores a partibus tune electos sunt et fuerant determinate et diffinite et diffinitiones eorum aprobate a dictis partibus subsequenter, per quos inter cetera fuit dictum et ordinatum quod omnibus predictis ordinatis et dictis tunc per eosdem fierent publica instrumenta que confirmarentur per Summum Pontificem et hoc tenebatur facere fieri dictus dominus episcopus suis expensis propriis et promissit ad hec et ad corroborationem predictorum se et bona ecclesie, sub penam quinquaginta milium solidorum, aplicandam dicto domino comiti nisi faceret, obligavit, quam confirmationem Summi Pontificis adimplere promisit et obtinere sub eadem pena usque ad IIIIor annos tum proximo subsequentes, ut hec latius et plenius in instrumentis compositionis predicte per alfabetum divisis colliguntur manifeste; et quia dictus dominus episcopus dictam confirmationem non obtinuit prout extiterat ordinatum infra tempus promissum, ut asseruit dictus dominus comes, vel saltem si obtinuit eam et in scriptis non edat nec hostendat nec etiam ei fidem fecerat per scripturam, petebat dictus dominus comes dictam penam, in qua asserebat ex causis predictis dictum dominum episcopum incidisse; nos dicti arbitri, arbitratores seu amicabiles compositores, visa premissa pronunciatione et ordinatione dictorum amicabilium compositorum ac etiam obligatione et promissione dicti domini episcopi super hiis, visis etiam hiis et intellectis et diligenter examinatis et plena deliberatione habita et consilio sapientum, nolentes, cum iura et rationes obiuvent, questiones et earum pericula extinctas indebite suscitare nec dare licentiam partibus refutandi, finem perpetuum hiis et aliïs litibus, que exorte sunt et oriri possent inter dictas partes ratione aliqua, imponere cupientes, dicimus, pronunciamus et ordinamus, modo quo supra, dictum dominum episcopum probantem et fidem facientem per testes legitimos se impetrasse dictam confirmationem et obtinuisse, per suum procuratorem ad hec legitime destinatum, infra tempus tunc conventum, a Summo Pontifice ante compositionem et exposito negotio coram eo, non incurrisse seu incidisse in dictam penam, propter quod dicimus dictum dominum episcopum ad dictam penam persolvendam dicto domino comiti non teneri, ipsum dominum episcopum et bona ecclesie Urgellensis a dicta petitione proposita usque ad hanc diem absolventes, cum per eum propositum fuerit usque nunc dicto et ordinationi arbitrorum tunc prolate. Verumptamen, licet in prolatione, ordinatione seu pronunciatione compositionis dudum facte inter eos non contineatur nominatim seu expressim quod dictam confirmationem, quam promissit impetrare dictus dominus episcopus suis expensis, fieret copia dicto domino comiti sive suis successoribus vel quod traderetur eidem impetrata vera bulla romani Pontificis sigillata, atamen cum nobis constet ad plenum quod mens, intellectus et voluntas dictorum amicabilium compositorum tunc fuit, licet minus scriptum reperiatur, quod dicta confirmatio et littera confirmationis sic obtenta dicto domino comiti traderetur, dicimus, volumus et ordinamus, modo quo supra et sub pena mille morabatinos, quod prefatus dominus episcopus predictam litteram confirmationis, quam coram nobis probavit se obtinuisse et per suum procuratorem a Summo Pontifice impetrasse super predicta compositione, habeat et procuret habere cum effectu sigillatam vera bulla papali in ea forma in qua est et fuit et extitit impetrata et reportet seu reportari faciat eandem a festo Pasche usque ad unum annum completum, ita siquidem quod ea habita et reportata infra predictum tempus tradat eam et tradere teneatur seu tradi facere, sub pena predicta mille morabatinos quam incurrat dictus dominus episcopus nisi fecerit ipso facto, omni exceptione remota, dicto domino comiti vel cui ipse voluerit et infra términos Castriboni, in cuius receptione nullam fraudem adhibeat dictus comes, qua tradita et oblata cum effectu dicto domino comiti sive suis, infra dictum tempus et infra dictum locum, dictus dominus episcopus et eius ecclesia et successores a promissionibus per eum factis et stipulationibus super impetratione dicte littere confirmationis et obtentione et ab adictione pene utriusque totaliter liberetur, et hiis factis sit extincta petitio huius pene. Atamen volumus et ordinamus quod dictus dominus comes, cum dicta litera confirmationis sibi presentata fuerit et tradita per dictum dominum episcopum seu per alium loco eius, ibidem faciat et teneatur facere dicto episcopo et ecclesie Urgellensi seu eius procuratori dicte traditionis recognitionem cum publico instrumento transcripto etiam seu translato publico habito et transumpto integriter per dictum dominum episcopum, si illud habere voluerit de eadem. Que quidem pena nunc proximo apposita per dominum episcopum et suum capitulum et promissa, si eam incurreret dictus dominus episcopus seu eius successor non habendo dictam literam, sive impetrata non esset sive impetrata et non reportata et dicto domino comiti presentata et tradita seu aliï loco eius, ita quod per dictum dominum episcopum seu eius successorem remaneret, immediate dicto domino comiti et suis successoribus applicetur et dictam penam, ex tunc elapso predicto terminio, dictus dominus episcopus seu eius successor, capitulum et ecclesia Urgellensis domini comiti et suis, sine omni exceptione et diffugio, solvant et solvere teneatur; et sic ambiguitatem verborum contentorum in instrumentis dicte compositionis dudum facte et prolationum predictarum super hiis et intellectum et mentem tunc proferentium ita voluisse dicere et ordinare super dicta litera confirmationis declaramus. Super VIIa vero petitione domini comitis in qua petitur quoddam fossatum dirui seu removeri, quod dominus comes asserit factum fuisse in terra sua et infra eius terminios per dictum dominum episcopum seu per alium loco eius eo mandante sive ratum habente, per quod aqua ducitur seu labitur ad molendina civitatis Urgellensis, dicimus, pronunciamus et ordinamus, modo quo supra, quod quantum dictum fossatum sive rechus factus est infra terram dicti domini comitis seu terminos per quodeumque sine eius voluntate et assensu ultra antiquum statum et alveum removeatur et possit dictus dominus comes illum nunc, si voluerit, removere vel facere removi et quod in statum seu alveum vel rechum antiquum et pristinum reducatur. Hec omnia supradicta dicimus, ordinamus et pronunciamus et discernimus, potestate nobis concessa a partibus et auctoritate et sub pena predicta, inter dictas partes amicabiliter componendi, inter quas et suos subditos volumus et ordinamus pacem et concordiam super hiis perpetuo observari; et si qua in dictis prolationibus et ordinationibus nostris predictis sint dubia vel obscura, quod ea interpretan, corrigere et emendare ad sanum intellectum usque ad partium ratificationem et approbationem subsecutam utique valeamus. Que quidem omnia et singula supradicta dominus comes laudet et confirmet sub iuramento prestito corporaliter; et illud idem dicimus et volumus quod dictus dominus episcopus omnia predicta laudet et confirmet similiter cum iuramento prestito corporaliter et totum capitulum Urgellense, illi tamen de capitulo qui sunt infra episcopatum Urgellensem laudent et confirment omnia supradicta et singula, presentes statim et absentes, qui tamen fuerint infra dictum episcopatum, usque ad proximam venientem dominicam Carniprivii XLe. Item, dicimus, pronunciamus et ordinamus quod instrumentum conventionale factum dudum est inter homines episcopatus qui sunt in Urgelleto et homines vicecomitatus Castriboni, sicut in eodem instrumento terminatur, servetur inter homines et faciant predicti domini comes et episcopus, sicut conventum est, de eorum voluntate et licentia observari. Item, dicimus, volumus et ordinamus quod dictus dominus episcopus pro predicta pena milium morabatinorum solvenda dicto domino comiti et suis, si comiteretur per dominum episcopum non implendo supradicta, donet fideiussores ydoneos qui se per ea et bona sua obligent dicto domino comiti et suis sub omni renunciatione iuris et cautela. Item, volumus, dicimus et pronunciamus et ordinamus, partibus etiam ad hoc consentientibus et approbantibus et volentibus expresse, quod quamquam dictus dominus episcopus et capitulum et ecclesia Urgellensis absolvantur per nos a dicta pena quinquaginta milium solidorum et pronunciaverimus proximo supra ipsos non teneri nec incidisse in eadem et quod est extincta actio, si qua competebat vel competere poterat dicto domino comiti, quia dictus dominus episcopus probavit coram nobis se impetrasse per suum procuratorum ad hoc legitime destinatum et obtinuisse infra tempus tunc conventum, et quamquam non constaret per tenorem instrumenti pronunciationis se compositionis sub qua forma deberet ipse dominus episcopus literam impetrare nec etiam quod eandem domino comiti tradere teneretur, licet mens et intellectus fuerit arbitrorum, ut videtur; quod hiis non obstantibus dictus dominus episcopus, capitulum et ecclesia se obligent et bona omnia sua et ecclesie supradicte dicto domino comiti et suis ad penam predictam quinquaginta milium solidorum in prima compositione appositam, si idem dominus episcopus seu eius capitulum seu eius successores, omnes vel maior pars, venirent contra dictam compositionem, in totum vel maiorem partem, vel si episcopus solus frangeret vel niteretur frangere dictam compositionem dudum est inter eos factam, similiter in totum vel in maiorem partem, et similiter si capitulum, totum vel maior pars, etiam sine episcopo, faceret illud idem et hoc impetrando literam a domino Papa vel alter per se ipsos, ut dictum est ad dictam compositionem vel maiorem partem eisdem infringendam, domino comite tamen et suis predictam compositionem servantibus et non contravenientibus in totum vel in maiorem partem, ita est, quod intentionis nostre est quod dicta compositio dudum facta per instrumenta per alfabetum divisa inter dictos dominum comitem et dominum episcopum habeat perpetuo roboris firmitatem; et si infringeretur de facto vel etiam de iure per eos, in totum vel in maiorem partem, ut dictum est, dicta pena per dictum episcopum, capitulum et ecclesiam et eorum successores comitatur et bona eorum et ecclesie obligentur domino comiti predicto et suis successoribus et eidem domino comiti et successoribus eius dicta pena aplicetur. Item, dicimus et ordinamus quod si minor pars capituli usque ad unum contra predicta venirent vel etiam unus solus ad infringendam dictam compositionem quoquo modo, tunc non comitatur dicta pena set dictus dominus episcopus et capitulum non donent illi vel illis contravenientibus nec audeant donare consilum, adiutorium vel favorem, nec de redditibus comunibus dicte ecclesie Urgellensis valeant se iuvare, sed teneatur dicto domino comiti dare consilium et iuvamen contra illum vel illos qui contravenirent, ad requisitionem domini comitis et suorum; et si dictus dominus episcopus vel capitulum, omnes vel maior pars, darent consilium, adiutorium vel iuvamen illi vel illis contraveientibus, incidant in dictam penam quinquaginta milium solidorum, que dicto domino comiti et successoribus suis aplicetur. Unde nos Petrus, Dei gratia episcopus supradictus, et capitulum ecclesie Urgellensis infrascriptum, quorum hic continentur nomina nominatim, habita deliberatione super predictis et diligenti tractatu inter nos, atendentes quod predicta et singula cedunt et redundant in utilitatem nostram et comodum et nostre ecclesie nec non et subditorum nostrorum, laudamus, aprobamus et confirmamus comnia supradicta et singula dicta, ordinata, pronunciata et composita per dictos nobiles Raimundus de Urgio et Guillelmus Raimundi de losa, ut superius continetur; volentes omnia et singula esse rata, irrevocabilia ac firma. Promitentes vobis predicto domino comiti et vestris et tibi notario infrascripto, nomine illorum stipulanti recipienti, quod contra predicta non veniemus occulte vel manifeste; et si faceremus, ut supra ordinatum est, seu non atenderemus, prout supra est expressum et ordinatum et condictum, volumus incurrere dictas penas, sicut tamen est promissum et ordinatum singulariter supra in quolibet facto incurrere easdem si contrafieret vel non conventa superius complerentur, obligantes vobis domino comiti et vestris et tibi notario infra scripto, nomine ipsius et quorum interest vel interesse potest stipulanti, omnia bona nostra et nostre ecclesie ubique habita et habenda. Renunciantes, scienter et consulte, certificati de iure nostro et ecclesie nostre, beneficio restitutionis in integrum, specialiter competenti et generaliter, et doli et metus et illi legi qua iuvantur qui ultra dimidiam iusti pretii sunt decepti et omni alii iuri canonico et civili et consuetidini generali et speciali quo contra predicta vel aliqua predictorum venire possemus vel infringere quoquo modo; et, tactis nostris manibus sacro sanctis IIIIor. Dei Evangeliis, iuramus omnia predicta servare et non contravenire. Et nos Rogerius Bernardi, Dei gratia comes predictus, habita deliberatione super predictis et diligenti tractatu inter nos, attendentes quod predicta et singula cedunt et redundant in utilitatem nostram et comodum nec non et subditorum nostrorum, laudamus et confirmamus omnia predicta et singula dicta, ordinata et composita per dictos nobiles Raimundus de Urgio et Guillelmus Raimundi de losa, ut superius continetur; volentes omnia es singula esse rata, irrevocabilia ac firma. Promitentes vobis domino episcopo et vestris et tibi notario infrancripto, nomine ipsius stipulanti et recipiente, quod contra predicta non veniemus occulte vel manifeste; et si faceremus, ut supra ordinatum est, seu non atenderemus, prout supra est expressum et condictum, volumus incurrere dictas penas, sicut tamen est promissum et ordinatum singulariter supra in quolibet facto incurrere eosdem si contrafieret vel nisi conventa superius complerentur, obligantes vobis domino episcopo et vestris et tibi notario infrascripto, nomine ipsius et quorum interest vel interesse potest stipulanti et recipienti, omnia bona nostra ubique habita et habenda. Renunciantes, scienter et consulte certificati de iure nostro, beneficio restitutionis in integrum, specialiter competenti et generaliter, et doli et metus et legi qua iuvantur qui ultra dimidiam iusti pretii sunt decepti et omni alii iuri civili et canonico et consuetudini generali et speciali quo contra predicta vel aliqua predictorum venire possemus vel infringere quoquo modo; et, tactis nostris manibus sanctis IIIIor. Dei Evangeliis, iuramus omnia predicta servare et non contravenire. Actum est hoc octavo idus decembris, anno Domini M.’ CC’ LXXX’ octavo.
Sig+na Raimundi de Urgio et Guillelmi Raimundi de Iossa, arbritorum predictorum, qui hec firmamus. Nos Petrus, Dei gratia Urgellensis episcopus predictus, subscribimus et iuramus. Sig+num Rogerii Bernardi, Dei gratia comitis predicti, qui hec laudamus et iuramus. Ego magister G., archidiaconus Urgellensis, subscribo. Ego Bernardus de Portella, archidiaconus de Cerch in ecclesia Urgellensi, subscribo. Ego Martinus Petri, archidiaconus de Ger subscribo. Ego B. Guinardi, archidiaconus Urgellensis, subscribo. Ego Berengarius de Vilarone, archidiaconus de Artibus in ecclesia Urgellensi, subscribo. Ego Arnaldus de Solerio, prior in ecclesia Urgellensi, subscribo. Ego Guillelmus Isarni, Urgellensis precentor, subscribo. Ego A. de Apilia, abbas Urgellensis, subscribo. Ego magister Fernandus Pelagii Urgellensis canonicus, subscribo. Ego Berengarius Guinardi, Urgellensis canonicus, subscribo. Ego R. de Morerio, Urgellensis canonicus, subscribo. Ego Johannes Dominici, capellanus Sancti Odonis in ecclesia Urgellensi, subscribo. Sig+num G. de Livia, Urgellensis canonicus. Ego Petrus Johannis, canonicus Urgellensi, subscribo. Ego Bernardus de Arestot, Urgellensis canonicus, subscribo. Ego Rogerius Petri, canonicus Urgellensis, subscribo. Ego Bernardus de Conemines, canonicus Urgellensis, subscribo. Ego G. de Alb, canonicus Urgellensis, subscribo. Ego Bernardus de Sancto Martino, canonicus Urgellensis, subscribo. Ego Raimundus Catelli, Urgellensis canonicus, subscribo.
Sig+na Vitalis de Ruppe, militis; Maymo de Iossa; Jacobi de Sancta Eulalia, militis; Petri de Iossa, militis; Arnaldi de Aguilar, militis; Petri de Agilar, militis; Jordani de Castro Verdu; Geralli Petri; Guillelmi de Freixa; R. Vitaiïs; Arnaldi Aur; Johannis Grassi; magistri Pontii; Arnaldi Guillelmi de Lora; et Petri Carbonelli, testes.
Jacobus Orig, publicus Podiiceritani notarius hec scripsit, cum litteris rasis et emendatis in sexaginta linea, in dictionibus: contra illum vel illos qui contravenerint; et litteris suprapossitis in sexaginta IIII … linea, in dictione: stipulanti; die et anno (sig.man.) prefixis."
Original: Pergamí a l’Arxiu Capitular d’Urgell. N’hi ha un altre exemplar original en pergamí a l’Arxiu de la vila de Tournai.
Còpia a l’Arxiu Capitular d’Urgell, Cartulari II, núm. 96, fols. 114 i ss.
Còpia del segle XVII, a la Biblioteca Nacional de París, col. Doat, vol. 162, fol. 55.
Ferran Valls i Taberner: Privilegis i Ordinacions de les valls Pirinenques, vol. III, Valls d’Andorra, Barcelona 1920, núm. 13, pàgs. 429 i ss.
Traducció
"Sigui patent a tothom que ha sorgit controvèrsia i moltes qüestions entre el venerable pare senyor Pere, per la divina misericòrdia bisbe d’Urgell, i son capítol, d’una banda, i el noble baró el senyor Roger Bernat, per la gràcia de Déu comte de Foix i vescomte de Castellbò, de l’altra banda, les quals qüestions i controvèrsies s’han originat i continuat per causa de les novetats que engendren discòrdia i per l’ambigüitat i dubtosa interpretació de la composició acordada temps abans, i per moltes altres causes, de les quals se seguien entre ells nombrosos danys i perills per al futur, que cada dia eren més clars; per tot això els esmentats senyors, volent reconciliar-se i proveir que a llurs súbdits no els esdevinguin més greus mals, i en la mesura del possible evitar els perills futurs, i apartar els ja començats i arrelats, i per a convertir la discòrdia en concòrdia, han assenyalat les dues parts de comú acord, els nobles barons els senyors Ramon d’Urtx i Guillem Ramon de Josa, per tal que com a àrbitres, jutges o amigables componedors, resolguin sobre les esmentades qüestions o controvèrsies, sota la pena de mil morabatins estipulada per les dues parts. I nosaltres els susdits senyors Ramon d’Urtx i Guillem Ramon de Josa, àrbitres, jutges o amigables componedors, vistes les dites controvèrsies i qüestions i demandes, i proposades per ells mateixos davant nostre, i escoltats ells i ses defenses, examinades les excepcions i altres coses que foren proposades per les parts davant nostre, i nosaltres arribats a una certesa, aconseguida per declaracions de testimonis i obtinguda per instruments públics i d’altres legítims documents, sobre el dret de cadascuna de les parts, volent nosaltres establir i conservar pau perpètua entre els senyors i els seus successors i llurs súbdits, desitjant apartar per amigable composició les precedents qüestions i controvèrsies, sabuda la veritat sobre els afers esmentats, i volent suprimir l’ambigüitat i les novetats, i acabar finalment entre ells i llurs súbidts la discòrdia i tota matèria de conflictes, per l’autoritat que ens ha estat concedida per les parts, i atenent la utilitat i benefici d’elles, pronunciem, ordenem i diem, sota la pena predita i fent d’amigables componedors entre les parts:
I. Sobre la primera petició que proposa el dit senyor bisbe contra el noble senyor comte esmentat relativa a la fortalesa, edificació o castell que ha començat a fer i es proposa acabar el mateix senyor comte en el puig de Sant Vicenç, que és a la Vall d’Andorra, ja que aquesta edificació, castell o fortalesa es fa prescindint del dret de l’esmentat senyor bisbe i del seu consell i és causa de discòrdia i baralla, i no és clar que el susdit senyor comte tingui el dret d’edificar en l’esmentat puig, i que el que ja s’ha construït i edificat és en perjudici de l’església d’Urgell, ordenem que el senyor comte de Foix interrompi la continuació de l’esmentada fortalesa o construcció del sobredit castell que feia o començava a fer en el puig esmentat, i tot allò que ja està fet o edificat sigui totalment enderrocat o fet aterrar, i d’ara endavant ni el senyor comte ni els seus successors ni algú altre pel mateix comte ja no pugui edificar o fer qualsevol fortalesa en el puig nomenat anteriorment sense la voluntat, llicència i exprés consentiment del senyor bisbe d’Urgell o dels seus successors, i viceversa, que el susdit senyor bisbe o els seus successors no puguin edificar cap fortalesa en el predit puig ni donar llicència a algú altre d’edificar, sense la llicència i voluntat de l’expressat senyor comte o sos successors demanada i obtinguda, sinó que l’esmentat puig sigui perpètuament empriu dels homes d’Andorra i de la generalitat i propietat de la dita Vall, ja que hem trobat que era així antigament.
II. Sobre la segona petició, referent a la roca d’Arfa, pronunciem, diem i ordenem, com hem fet anteriorment, que el susdit senyor bisbe d’Urgell o el seus successors no edifiquin ni puguin edificar o fer edificar, ni ara ni després, cap castell o fortalesa a la roca d’Arfa, és a dir la mateixa roca, sense la voluntat, llicència o consentiment del sobredit senyor comte de Foix o dels seus successors, ja que a nosaltres ens consta plenament que l’esmentat senyor bisbe i la seva església no tenen dret d’edificar o fer cap fortalesa a l’esmentada roca sense la voluntat i consentiment de l’expressat senyor comte, el qual ens ha demostrat que té el dret d’impedir-ho; i, viceversa i de la mateixa manera, pronunciem, diem i ordenem que el predit senyor comte o els seus successors, encara que tinguin el dret de prohibir la construcció de la fortalesa a l’esmentada roca, no poden ni ell ni els seus successors edificar o fer cap fortalesa en l’esmentada roca ni donar llicència a algú altre perquè construeixi, sinó que la roca d’Arfa quedi perpètuament sense cap construcció, a menys que d’una manera expressa i de comú acord, els esmentats senyors o els seus successors acordessin una altra cosa.
III. Sobre la tercera petició referent als delmes d’Andorra que el predit senyor noble comte vengué i lliurà a Pere de Soriguera, llavors abat de l’església d’Urgell, amb els pactes i condicions concretament estipulats a l’instrument de venda, que després de la mort del dit abat l’esmentat senyor comte ocupà, per causes legítimes segons diu, diem, pronunciem i ordenem com hem fet més amunt, que el predit senyor comte i els seus successors guardin i observin i s’obliguin a observar perpètuament les clàusules i ordenacions que l’esmentat Pere de Soriguera féu i ordenà en el seu testament o última voluntat, és a dir, les que segueixen: l’abat esmentat, a més d’altres coses, llegà i instituí en el testament de manera perpètua, dins l’església d’Urgell, un prevere assignat per ell per a celebrar els oficis divins i misses a l’altar de Sant Llorenç que ell va construir, ai qual va llegar i lliurar cent quaranta sous melgoresos que s’havien de donar i fer efectius a l’esmentat capellà instituït i als seus successors anualment de manera perpètua; també va llegar i assignar el sobredit abat, perpètuament, per la seva mort, quaranta sous melgoresos a la dita església, també llegà i assenyalà deu sous melgoresos perquè es donin i lliurin als preveres de l’esmentada església el dia de la seva mort; igualment establí que el seu hereu féu el mateix. Als sobredits, manà i volgué l’esmentat abat que cada any i perpètuament els ho donessin dels fruits dels citats delmes i, segons els pactes i condicions estipulades en el contracte de venda, obligà especialment al delme esmentat, i certament ho podia fer segons el seu dret; i declarà que volia que les expressades rendes fossin lliurades als esmentats, havent obtingut el consentiment del senyor comte de Foix, segons es veu manifestament i clara en l’escriptura de venda i en el seu testament. Aquestes rendes, prescripcions i ordenacions acabades de dir i referides, el predit senyor comte i els seus successors i qualsevol altre que tingués o cobrés aquest delme, les observi, les compleixi, hi sigui obligat i les faci observar. I a fer-ho i complir-ho queda obligat el delme i els seus fruits perpètuament, en tal forma que el dit senyor comte i qualsevol que tingui, posseeixi, percebi, tingués, percebés o posseís en el futur el delme expressat, doni, lliuri i estigui obligat a donar i lliurar pacíficament cada any perpètuament, en la festa de Tots Sants, al dit prevere assignat a l’esmentat altar de Sant Llorenç en la dita església cent quaranta sous melgoresos legítims; també donin i lliurin de la mateixa manera, pacíficament i quietament, cada any en l’esmentada festa, al prior de la referida església de la Seu d’Urgell o al seu successor, quaranta sous melgoresos legítims, que, com a dalt s’ha dit, l’esmentat Pere de Soriguera assignà i llegà per la seva mort a l’església sobredita, el mateix senyor comte i qualsevol que tinguessin els delmes expressats, també donin i lliurin en el dia de la festa, pacíficament cada any, deu sous melgoresos legítims al dit prior i als seus succesors, que l’esmentat Pere de Soriguera volgué i manà donar als preveres de la catedral d’Urgell que el dia de la seva mort celebressin a l’església esmentada. Declarant i dient que poden obligar-se i han d’estar perpètuament obligats els delmes esmentats i els fruits referits, per a cadascun dels designats, i sigui ferma i valgui l’obligació sobredita de manera que l’esmentat senyor comte i els seus successors, en virtut del jurament prestat, restin i romanguin obligats a complir tot el referit anteriorment, i que el batlle o qualsevol altre que reculli i ajunti els fruits dels expressats delmes i rendes, els ajuntarà al lloc o llocs acostumats i està obligat a reunir-los dintre la Vall d’Andorra sense frau, els ha de considerar i no pot vendre, alienar, dividir ni apartar dels llocs referits els fruits dels esmentats delmes anualment percebuts, ni tampoc fer-los seus en qualsevol sentit, sinó que els ha de constituir com a cosa d’altri, fins que siguin en mans de tots i cadascun dels anteriors; ha d’ésser donat compte exacte anualment de dites rendes, conforme a dalt s’ha dit, a l’esmentat prevere i prior o a altre o altres que ho demanin profitosament per ells, i abans de l’esmentat compliment sigui lícit als encarregats de la recaptació solament de pagar als qui ho hagin recollit, i seguidament donaran el conjunt al prevere i al prior, fins al total pagament si estan conformes amb el preu dels fruits; d’altra manera, si els col·lectors dels fruits dels referits delmes abans del pagament en traguessin o venguessin, apartant-ne, siguin tinguts i castigats com a lladres de cosa d’altri sense permís de l’amo, i com a tals siguin castigats. Tanmateix, allò que quedi restant dels expressats delmes i que es pugui percebre, sigui perpètuament i pertanyi al dit senyor comte i als seus successors i ho faci seu, ja que diem i pronunciem que el sobredit delme, deixant de banda els acords i ordenacions legítimament fetes, a les quals el comte va donar son consentiment, correspon al comte, per causa establerta en dret i després complida. En el benentès que el dit senyor bisbe, no pot ni ha d’intervenir directament ni indirectament en el cobrament dels esmentats delmes, llevat dels sobredits convenis i institucions o ordinacions, ni li pertoca l’exercici d’acció ni té l’obligació ni el dret de fer per son ofici més que el que s’ha prescrit i, si la prometença s’estengués més enllà, solament està obligat a guardar el jurament prestat sobre aquelles coses al temps del contracte de venda dels delmes esmentats; amb tot això no intentem derogar cap dret si algú per cas el tingués sobre els expressats delmes, ni tampoc que aquest dret sigui en favor d’altri que no el tingués, sinó que els esmentats convenis i ordinacions dits siguin ferms i obliguin perpètuament, i siguin complerts i observats.
IV. Sobre la quarta petició referent a la creació i constitució de notari o notaris de les valls d’Andorra, vista la composició que fa poc s’ha acordat entre els dits senyors i vist l’instrument i el que s’hi conté, enteses les disputes i declarant els dubtes que s’originen o semblen originar-se de l’esmentada composició o arranjament, sobre la dita creació dels referits notaris, pronunciem i ordenem, tal com hem fet més amunt, que el senyor comte esmentat i el senyor bisbe i llurs successors posin, creïn i estableixin al mateix temps en la dita Vall notari o notaris, segons vegin que s’ha de fer, i que aquests per l’autoritat, creació i llicència d’ambdós senyors, facin en l’esmentada Vall com a notari o notaris públics els testaments, instruments, codicils i altres públiques escriptures i, com a escriptors constituïts i dipositaris de la fe pública, rebin autoritat d’ambdós i prometin fidelitat a qualsevol d’escriure fidelment; i en els instruments escrits s’esmenti i diguin els qui els escriguin que els esmentats testaments, instruments, codicils i altres escriptures públiques les fan per autoritat d’ambdós. I sigui dividit sense frau perpètuament per la meitat entre els dits senyors i llurs successors allò que per la creació del dit notari o notaris cobrin o puguin cobrar, per venda o acceptació o altre contracte els escriptors estatuïts o que s’estatuiran, i també el cens o pensió que era lliurat i s’havia de lliurar pels escriptors segons els pactes fets al temps de la creació. I si succeís que el referit notari o notaris creats o que es creïn en el futur obressin quelcom fals en el dit ofici o per causa del seu ofici, o delinquissin d’altra manera en qualsevol forma, que els dos senyors esmentats tinguin el dret i el deure de fer contra ells una investigació i que els seus oficials inquireixin o facin inquirir contra ells, i que igualment es compleixin la pena i les sentències. I si s’obtingués algun diner del delinqüent provinent de sentència o composició, es divideixi igualment entre els dits senyors i els seus successors. Tanmateix, declarem i diem que tot el que el senyor comte té i els seus successors tinguin en dit ofici i creació de notaris de la dita vall, sigui i s’entengui annex al feu de la vall d’Andorra, que el senyor comte predit té i ha de tenir pel del bisbe i església d’Urgell. I diem que això ha d’ésser fet i s’ha d’observar d’aquesta manera, aclarint així l’ambigüitat que hi havia en l’instrument de composició sobre aquestes qüestions.
V. Sobre la cinquena petició en què s’assegura que els homes d’Arcavell tenen i han de tenir i fins avui han posseït, segons es diu, per part del senyor bisbe pacíficament i quietament l’empriu i les pastures dels termes d’Estamariu, enviant-hi bestiar gros i petit a pasturar, cosa en què ara són pertorbats i és prohibit pels homes d’Estamariu, indegudament i injustament segons s’assegura, diem, pronunciem i ordenem, com hem fet més amunt, que nosaltres els esmentats Ramon d’Urtx i Guillem Ramon de Josa volem delimitar per la nostra voluntat l’empriu i les pastures, ja que hem estat allí mateix personalment nosaltres o altres bons homes i fidels que hi hem volgut posar, per tal que delimitin els esmentats cultius i emprius i pastures pacíficament segons la voluntat d’aquests o la nostra, assenyalant els termes fins als quals cada comunitat dels dos llocs pugui estendre el seu ús, establir-s’hi amb el seu bestiar i enviar-hi a pasturar impunement els seus animals grossos i petits sense cap contradicció de l’altra; aquesta composició i determinació dels esmentats termes, feta o a fer per nosaltres o pels nostres substituts, les parts predites, ells personalment i llurs successors estiguin obligats a complir-la i l’hagin d’observar perpètuament.
VI. La sisena petició és del senyor comte de Foix, que exigeix que es compleixi la pena dels cinquanta mil sous i demana que li siguin pagats i adjudicats pel senyor bisbe perquè els deu, ja que moltes i diverses qüestions foren suscitades i mantingudes per molt temps entre els esmentats senyor comte de Foix i el senyor bisbe d’Urgell, de les quals derivaren danys i greuges mutus i moltes coses considerables; les quals qüestions foren acabades i definides per àrbitres, jutges o amigables componedors, i llurs definicions aprovades seguidament per les esmentades parts, i entre altres coses per ells fou dit i ordenat que se’n fessin públics instruments que havien d’ésser confirmats pel Summe Pontífex, i el bisbe obligà els béns propis i de l’església per a pagar-ne les despeses, l’obtenció i el compliment de la confirmació del Summe Pontífex en els quatre anys pròximament subsegüents, sota la pena de cinquanta mil sous que cobraria el senyor comte esmentat, segons es veu àmpliament i plena en els instruments de la predita composició que té els paràgrafs ben ordenats i ben clars; i com que el senyor bisbe precitat no ha obtingut la dita confirmació en el temps prescrit tal com quedà estipulat, segons assegura l’esmentat comte, o almenys si ho obtingué no ho demostra amb els escrits corresponents o no en fa fe per mitjà d’escriptures, demanava el predit senyor comte que s’executés la dita pena en la qual deia que havia incorregut el senyor bisbe per les causes esmentades; nosaltres els dits àrbitres, jutges o amigables componedors, vista la prèvia pronunciació i ordenació dels dits anteriors amigables componedors i també l’obligació i prometença del dit senyor bisbe sobre allò, vistes també aqueiles coses i enteses i examinades diligentment, i haguda plena deliberació i el consell dels savis, no volent suscitar indegudament qüestions extingides i llurs perills, ni donar llicència a les parts per a combatre’s ja que els drets i raons hi ajuden, desitjant imposar la fi perpètua d’aquest i altres litigis que han sorgit i poden sorgir entre les dites parts per alguna raó, diem, pronunciem i ordenem, com hem fet més amunt, que el dit senyor bisbe va exposar l’assumpte al Summe Pontífex abans de la composició i en el temps convingut impetrà i obtingué la dita confirmació per mitjà del seu procurador a tal fi destinat, perquè ho prova i en fa fe per testimonis legítims, i diem que el senyor bisbe no incorregué o caigué en l’expressada pena i no està obligat a satisfer-la al dit senyor comte, absolvent fins avui el mateix senyor bisbe i els béns de la referida església de l’exposada proposició, ja que per ell fou explicat el que s’ha dit fins ara i exposades les ordenacions proposades aleshores pels àrbitres. Tanmateix, si bé en la proposta, ordenació o pronunciació de la composició ara de poc feta entre ells no es conté nominalment o expressament que de l’esmentada confirmació que prometé demanar l’expressat senyor bisbe a ses expenses se’n lliurés còpia al referit senyor comte o als seus successors, o que se li lliuraria la mateixa butlla impetrada del romà Pontífex, autèntica i segellada, tanmateix com que a nosaltres ens consta plenament que l’esperit i la voluntat dels dits amigables componedors d’aleshores fou que l’esmentada confirmació i lletra de confirmació així obtinguda pel dit senyor bisbe es lliurés al precitat senyor comte, encara que no es fes constar per escrit, diem, volem i ordenem, com a dalt hem fet i sota pena de mil morabatins, que el predit senyor bisbe procuri trobar i tingui l’autèntica butlla papal amb el segell i en la forma que existeix i fou i restà impetrada, que davant nostre ha provat que impetra i obtingué del Summe Pontífex per mitjà del seu procurador respecte de la predita composició, i sense cap excusa la porti o la faci portar al dit senyor comte o a aquell que ell volgué i precisament dins el terme de Castellbò, des de la festa de Pasqua fins al cap d’un any complert, en tal forma que estigui obligat a trobar-la i ensenyar-la en el temps esmentat i a enviar-la o fer-la enviar, i l’enviï sota la pena de mil morabatins, en què incorrerà el dit senyor bisbe si no ho fa de seguida, però enviada i efectivament ensenyada al dit comte o als seus, en el temps i lloc esmentats, quedi alliberat el bisbe i la seva església i successors de les promeses i estipulacions sobre l’obtenció i confirmació de les penes consegüents, i en la recepció cap frau no hi faci el comte esmentat, i això fet, quedi extingida la petició d’aquesta pena. També volem i ordenem que el dit senyor comte, quan l’esmentada lletra de confirmació li sigui presentada i lliurada per l’esmentat senyor bisbe o per un altre en nom seu, quedi obligat a fer i faci a l’expressat bisbe i església d’Urgell o al seu procurador el reconeixement amb públic instrument escrit, o dient que n’ha rebut públic trasllat i transmissió íntegra del referit senyor bisbe, si el bisbe ho volgués tenir. Acabat el temps assenyalat, el capítol i el bisbe o successors estiguin obligats a lliurar i lliurin immediatament al senyor comte o successors i als seus, sense cap excusa ni pretext, la pena assenyalada ara fa poc, si en ella incorregués el dit senyor bisbe o el seu successor no tenint la dita lletra, o que no hagués estat impetrada, o que hagúes estat demanada i no portada, o no presentada i lliurada al dit senyor comte o a altre en lloc seu de manera que no es complís l’obligació pel bisbe o el seu successor, i declarem que així hem volgut pronunciarnos i ordenar sobre l’ambigüitat de les paraules sobre la dita lletra de confirmació i les esmentades propostes, contingudes en els instruments de la citada composició feta fa poc temps, i que aquest era l’esperit i la intenció dels qui aleshores la varen pronunciar.
VII. Sobre la setena petició del senyor comte en la qual es demana remoure o desfer un canal, que el senyor comte assegura que fou fet en terra seva i dintre dels seus termes pel senyor bisbe expressat o per altra persona, però manant-ho ell o amb el seu consentiment, i pel qual camí l’aigua és conduïda o portada fins als molins de la ciutat d’Urgell, diem, pronunciem i ordenem, de la manera que hem fet més amunt, que en tant que el canal o rec hagi estat fet per qualsevol dins la terra del referit senyor comte o els seus termes sense la seva voluntat i consentiment, sigui refet com era abans i l’expressat senyor comte pugui remoure’l o fer-lo remoure ara mateix si vol, i que torni al seu primer estat o situació o rec antic tal com era primerament.
VIII. Totes aquestes coses sobredites diem, ordenem i pronunciem i detallem, per la potestat que ens fou concedida per les parts, i per l’autoritat i resolució esmentades de compondre entre les dites parts amigablement, i volem i ordenem que entre les parts i també llurs súbdits sigui observada perpètuament pau i concòrdia sobre aquelles coses; i si en les dites propostes i ordenacions nostres expressades hi hagués alguns dubtes o obscuritats, que puguem interpretar-los, corregir-los i esmenar-los segons el seny natural, fins a la subsegüent ratificació i aprovació de les parts. I que totes i cadascuna de les sobredites resolucions el senyor comte lloï i confirmi amb jurament prestat corporalment, de la mateixa manera diem i volem que el referit senyor bisbe lloï i confirmi igualment tot l’anterior amb jurament prestat corporalment i tot el capítol d’Urgell, almenys aquells del capítol que estiguin sota la jurisdicció del bisbat urgellenc lloïn i confirmin tot el sobredit, els presents ara mateix, i els absents fins al proper diumenge vinent de Carnestoltes de Quaresma, si és que estan sotmesos a l’esmentada potestat episcopal.
IX. I també diem, pronunciem i ordenem que l’instrument de convenció fet fa poc entre els homes del bisbat que viuen a l’Urgellet i els homes del vescomtat de Castellbò, tal com en el document s’estableix, sigui observat entre els homes i que els predits senyors bisbe i comte el facin complir, com s’ha convingut, segons llur voluntat i llicència.
X. De la mateixa manera, diem, volem i ordenem que el dit senyor bisbe doni garantidors escaients, que per si mateixos i amb els seus béns s’obliguin envers el referit comte i els seus, renunciant a tot dret i cautela, per si de cas el senyor bisbe hagués de lliurar al dit senyor comte l’esmentada pena de mil morabatins per no haver complert el sobredit.
XI. També volem, diem i pronunciem i ordenem, consentint-hi i aprovant-ho i volentho les parts expressament, que encara que el dit senyor bisbe i capítol i església d’Urgell siguin absolts per nosaltres de la dita pena de cinquanta mil sous melgoresos, i que acabem de dir que ells mateixos no hi estan obligats ni caigueren en aquella pena i que l’acció és extingida, si de cas competia o podia correspondre al referit senyor comte, perquè l’esmentat senyor bisbe provà davant nostre que impetrà la confirmació per mitjà de procurador designat legítimament per a aquesta feina i que l’obtingué en el temps establert, i encara que no constés en la redacció de l’instrument de pronunciació o composició de quina manera el senyor bisbe havia d’impetrar la lletra ni que l’havia d’ensenyar al senyor comte, per més que el pensament i la intenció dels àrbitres sembla que era aquesta; malgrat aquestes circumstàncies, el referit senyor bisbe, el capítol i l’església s’obliguin amb tots llurs béns a favor del predit senyor comte i els seus a la susdita pena de cinquanta mil sous assenyalada en la primera composició, si de cas el senyor bisbe o el seu capítol o els seus successors, tots o la major part, procedissin contra la referida composició en tot o en la major part, o si el bisbe sol trenqués o intentés trencar igualment en tot o en la major part l’esmentada composició recentment feta entre ells, i també si el capítol, tot o la major part, fins sense el bisbe fes el mateix i això demanant lletra al senyor Papa o que un altre la demanés per ells mateixos, com s’ha explicat, per tal d’infringir la dita composició o la seva major part, mentre que el senyor comte i els seus observessin i no contravinguessin l’esmentada composició en tot o en la major part, o sia, que la nostra intenció és que l’expressada composició feta recentment per instrument, dividit en paràgrafs, entre els referits senyor comte i senyor bisbe tingui perpètuament fermesa sòlida, i si fos infringida de fet o de dret per ells, en tot o en la major part, segons s’ha dit, el referit senyor bisbe, capítol i església i llurs successors siguin obligats a la dita pena a favor del senyor comte i els seus successors i a ells sigui lliurada.
XII. També diem i ordenem que si una petita part del capítol, o bé només un dels seus components, vingués contra els predits acords a infringir la composició en qualsevol forma, aleshores no s’apliqui dita pena sinó que el referit senyor bisbe i el capítol no donin a ell o a ells, els contraventors, ajut o favor, ni vulguin donar-los consell, ni vulguin ajudar-los de les rendes comunes de la dita església d’Urgell, sinó que estan obligats a donar consell i ajut a l’expressat senyor comte contra aquell o aquells que hi contravinguessin, a demanda de l’esmentat senyor comte i dels seus; i si el referit senyor bisbe o capítol, tots o la major part, donessin consell, ajut o favor a aquell o aquells contraventors, que incorrin en la dita pena de cinquanta mil sous, que sigui lliurada al susdit senyor comte i els seus successors. Així és que nós Pere per la gràcia de Déu el bisbe esmentat, i el capítol de l’església d’Urgell infrascrit, els noms dels quals consten ací nominalment, haguda deliberació sobre les predites coses i havent tractat diligentment entre nosaltres, què les predites coses i cada una són i vénen a parar en benefici, utilitat i comoditat nostra i de la nostra església, així com també dels súbdits nostres, lloem, aprovem i confirmem tot el sobredit i cada una de les dites coses ordenades, pronunciades i disposades pels dits nobles Ramon d’Urtx i Guillem Ramon de Josa, com més amunt s’esmenta, volent que totes i cada una siguin segures, irrevocables i fermes. Prometent a vós, predit senyor comte, i als vostres i al notari infrascrit, que estipula i rep en nom vostre, que contra els esmentats acords no procedirem ocultament o manifesta, i volem incórrer en les dites penes si no féssin el que més amunt s’ha expressat, ordenat i convingut o no atenguéssim aquestes disposicions, tal com ha estat promès i ordenat separadament a dalt, i volem incórrer en les mateixes sancions si es contravingués el que ha estat estipulat o es fessin coses no convingudes, i obligant en favor del senyor comte i dels seus i també del notari infrascrit que estipula en nom d’ell i dels qui hi intervenen i poden intervenir, tots els nostres béns i els de la nostra església haguts i per haver. Ben assabentats del dret nostre i de la nostra església, renunciem conscientment i deliberadament de manera total al benefici de la restitució que ens pogués competir genèricament o específicament, i al benefici del frau i de la por, i a la llei que empara els qui han estat enganyats en més de la meitat del just preu, i també renunciem a tot altre dret canònic i civil, i als costums generals i especials que ens afavorissin a fer quelcom o infringir en qualsevol forma les predites o alguna de les esmentades coses; i, tocant amb les nostres mans els quatre sagrats Evangelis de Déu, jurem observar i no contravenir totes les coses predites. I nós Roger Bernat, per la gràcia de Déu comte esmentat, haguda deliberació sobre les coses referides i havent-ho tractat diligentment entre nosaltres, atenent que les sobredites coses i cada una van i redunden en utilitat i comoditat nostra així com també dels nostres súbdits, lloem i confirmem totes i cada una de les coses expressades, pronunciades, ordenades i compostes pels dits nobles Ramon d’Urtx i Guillem Ramon de Josa, com a dalt és contingut, volent que totes i cada una siguin segures, irrevocables i fermes. Prometent a vós senyor bisbe i als vostres i al notari infrascrit que estipula i rep en nom d’ell, que no anirem contra el que s’ha dit, ocultament o manifestament; i si ho féssim, com a dalt ha estat ordenat, o no ho atenguéssim, segons més amunt s’expressa i explica, volem incórrer en les dites penes, tal com està promés i ordenat separadament més amunt si es realitzés algun fet contra el que ha estat estipulat o si es contravingués o no es complís el que ha estat estipulat, obligant a favor del senyor bisbe i els dels seus i del notari infrascrit, que estipula i rep en nom d’ell i dels qui hi intervenen o hi poden intervenir, tots els nostres béns que ara tenim o podem tenir en l’esdevenidor. Ben assabentats del nostre dret renunciem, conscientment i deliberadament, d’una manera total al benefici de la restitució, que ens pogués competir genèricament o específicament, i al benefici del frau i de la por i a la llei que ampara els qui han estat enganyats en més de la meitat del just preu, i renunciant a tot altre dret civil i canònic i als costums generals i especials que contra el predit o alguna de les referides coses poguéssim fer-nos valer per a infringir-ho en qualsevol sentit, i, tocant amb les nostres mans els quatre sants Evangelis de Déu, jurem observar tot el predit i no contravenir-ho. Això ha estat fet el dia vuit dels idus de desembre de l’any del Senyor mil dos-cents vuitanta-vuit.
Signatura de Ramon d’Urtx i de Guillem de Josa, àrbitres predits, que això signem. Nós Pere, per la gràcia de Déu bisbe d’Urgell predit, subscrivim i jurem. Signatura de Roger Bernat, per la gràcia de Déu comte predit, que això lloem i jurem.
Jo, mestre G., ardiaca d’Urgell, ho subscric. Jo, Bernat de Portella, ardiaca de Cercs, a l’església d’Urgell ho subscric. Jo, Martí Pere, ardiaca de Ger, ho subscric. Jo, B. Guinard, ardiaca d’Urgell, ho subscric. Jo, Berenguer de Vilaró, ardiaca d’Ars, a l’església d’Urgell, ho subscric. Jo, Arnau de Soler, prior de l’església d’Urgell, ho subscric. Jo, Guillem Isarn, xantre d’Urgell, ho subscric. Jo, A. d’Abella, abat d’Urgell, ho subscric. Jo, mestre Ferran Pelagi, canonge d’Urgell, ho subscric. Jo, Berenguer Guinarol, canonge d’Urgell, ho subscric. Jo, R. de Morer, canonge d’Urgell, ho subscric. Jo, Joan Domènec, capellà de Sant Odó, a l’església d’Urgell, ho subscric. Signatura de G. de Llívia, canonge d’Urgell. Jo, Pere Joan, canonge d’Urgell, ho subscric. Jo, Bernat d’Aristot, canonge d’Urgell, ho subscric. Jo, Roger Pere, canonge d’Urgell, ho subscric. Jo, Bernat de Coremines, canonge d’Urgell, ho subscric. Jo, G. d’Alp, canonge d’Urgell, ho subscric. Jo, Bernat de Sant Martí, canonge d’Urgell, ho subscric. Jo, Ramon Castell, canonge d’Urgell, ho subscric.
Signatura de Vidal de la Roca; cavaller de Maimó de Jossa; de Jaume de Santa Eulàlia, cavaller; de Pere de Jossa, cavaller; d’Arnau d’Aguilar, cavaller; de Pere d’Aguilar, cavaller; de Jordà de Castell Verdú; de Guerau Pere; de Guillem de Freixa; de R. Vidal; d’Arnau Aur; de Joan Gras; del mestre Ponç; d’Amau Guillem de Lora; de Pere Carbonell, testimoni.
Jaume Orig, notari públic de Puigcerdà ho ha escrit, amb el raspat i l’esmena d’unes lletres a la línia seixanta a les paraules contra illum vel illos qui contravenerinf, i amb la sobreposició d’unes lletres a la línia seixanta-quatre, a la paraula stipulanti, el dia i l’any esmentats (sig. man)."
(Trad.: Joan Bellès i Sallent)