Fortificació situada a l’extrem nord del castell de Montsoriu al qual era unida per murs en part encara subsistents.
A. Caballé
Situació
A l’extrem nord del turó on es troba el castell de Montsoriu, dalt d’un petit promontori anomenat de les Bruixes, s’aixeca aquesta torre. La posició avançada respecte al conjunt del castell permet dominar millor la vall d’Arbúcies, al peu del Montseny, i el seu accés des de la costa.
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG619263.
Per arribar-hi cal seguir el mateix camí indicat que porta al castell, i llavors enfilar el turó fins al punt on es troben les restes. (ACC)
Història
La història d’aquesta torre és la mateixa que la del castell de Montsoriu, del qual va ésser sempre part integrant o torre de guàrdia i de vigilància. (APF)
Torre
Aquesta torre devia formar part d’un mateix enclavament defensiu, junt amb el que era pròpiament el castell i una colla de restes de muralles i habitacles al mig del turó.
Planta i alçat d’aquesta fortificació, avui totalment coberta de terra i vegetació.
A. Caballé
Es tracta d’una torre rectangular amb una longitud a la cara externa d’11,70 per 7,85 m, i una alçària màxima de 3,5 m. L’amplada dels murs és entre 0,95 i 1 m aproximadament. Malgrat que l’interior és totalment reomplert de pedres caigudes i terra, hom pot intuir l’inici d’un mur, en la direcció estoest i d’una amplada d’uns 70 cm, que partiria l’àmbit en dos. Aquest fet, juntament amb les dimensions i l’estructura, fa pensar que la torre, a més d’ésser utilitzada com a lloc de guaita, podria tenir d’altres funcions, per exemple de residència o de magatzem.
L’aparell és fet amb pedres de grans dimensions (30 cm d’alt per 45 d’ample) a les cantonades; però, mentre a la cara de llevant i de ponent els carreus desbastats (15 cm per 25 cm) dibuixen línies horitzontals, a la part central de la cara de tramuntana i migjorn, més llargues, les pedres són petites (10 cm per 15 cm), de formes irregulars, mal disposades i amb abundant morter de calç. En aquestes dues últimes cares, molt més deteriorades, podem observar algunes espitlleres que ens en confirmen el caràcter defensiu. Segurament a través d’algun d’aquests murs s’accedia a l’interior, però és difícil localitzar l’entrada, ja que no n’hem trobat cap vestigi. (ACC)