Definició
La calvície o alopècia consisteix en la pèrdua, parcial o total dels cabells. El terme alopècia deriva del grec alopex, que significa guineu, i evoca la pèrdua del pelatge d’aquest animal a la primavera i la tardor.
Causes i tipus
La pèrdua dels cabells pot tenir causes diferents. Així, hom considera que hi ha també diversos tipus d’alopècia.
El més habitual és la calvície comuna o androgènica, que afecta característicament els homes. És deguda a una predisposició genètica hereditària, que provoca que els fol·licles pilosos manifestin una sensibilitat exagerada a l’acció dels andrògens, les hormones sexuals masculines. Aquesta alopècia consisteix en una pèrdua de cabells, que inicialment afecta la regió frontal o la coroneta, i amb l’edat s’estén progressivament a d’altres zones del cuir cabellut. En aquest tipus d’alopècia, per causes no ben conegudes, els fol·licles pilosos afectats reaccionen anormalment quan són estimulats pels andrògens, i acceleren el procés normal de regeneració dels pèls. Quan els nivells d’andrògens es mantenen, el despreniment dels pèls dels fol·licles pilosos afectats és tan ràpid que no deixa prou temps perquè es formin pèls normals. Amb el pas del temps, els fol·licles pilosos s’atrofien gradualment, els pèls que generen són cada vegada menys desenvolupats i arriben a ésser tan fins i petits que gairebé són inapreciables. Aquest tipus d’alopècia és típica dels homes, però també pot afectar les dones, ja que els andrògens, secretats especialment pels testicles, són elaborats igualment per les glàndules suprarenals que tenen les persones d’ambdós sexes.
Un altre tipus és l’alopècia areata, que consisteix en una pèrdua sobtada de cabells, circumscrita a una o diverses àrees del cuir cabellut, tot i que pot afectar d’altres zones piloses del cos. L’origen d’aquest trastorn no es coneix exactament. Sembla que es produeix perquè el sistema immunitari elabora anticossos contra el bulb pilós dels fol·licles pilosos, que són destruïts i aleshores provoquen la caiguda dels cabells. De vegades, aquest trastorn és desencadenat per problemes psicològics, o per una reacció anòmala del sistema immunitari quan hi ha uns determinats focus infecciosos, com ara una otitis o una faringitis.
En els nens, es pot presentar una calvície localitzada pel fet que s’arrenquin cabells. Aquest trastorn, anomenat tricotil·lomania, sol ésser degut a conflictes emocionals.
L’alopècia difusa o alopècia tòxica consisteix en la pèrdua d’una quantitat variable de cabells, de manera que els que romanen apareixen disseminats per tot el cuir cabellut. En alguns casos, es tracta d’una alteració del creixement del pèl provocada per trastorns hormonals, malalties generals o l’administració d’uns medicaments determinats. En altres casos, la causa és desconeguda. En algunes etapes de la vida es presenta una alopècia difusa fisiològica. Així, és freqüent que els nounats perdin una gran quantitat de pèl, sense que se’n sàpiga la raó. També és habitual que les dones siguin afectades per una alopècia difusa durant les setmanes posteriors al part, pels efectes que tenen sobre el fol·licle pilós els canvis hormonals propis d’aquest període. Una altra causa d’alopècia difusa és la febre alta, perquè s’accelera el cicle de regeneració del pèl i, per tant, es desprèn precoçment. Quan la febre baixa, el fol·licle pilós torna a funcionar a un ritme normal, però des que es desprenen els pèls madurats precoçment fins que són substituïts per pèls nous, hi ha un període en què s’esdevé una alopècia difusa més o menys intensa. Igualment, pot causar alopècia difusa l’administració de diversos medicaments, com ara uns determinats anticonceptius orals, anticoagulants o citostàtics.
L’alopècia cicatricial consisteix en la pèrdua de cabells deguda a la destrucció dels fol·licles pilosos. És causada per una malaltia de la pell o un traumatisme. Generalment, aquest tipus de calvície és circumscrita i, en tots els casos, és irreversible. Les causes més freqüents d’alopècia cicatricial són els traumatismes, les ferides, les cremades o les congelacions. També poden generar alopècia cicatricial algunes infeccions de la pell, com ara la tinya inflamatòria causada per fongs, i d’altres malalties cutànies, com el liquen pla o el lupus eritematós localitzat. Més estranyament, l’alopècia pot ésser deguda a una malaltia general amb manifestacions cutànies, com l’esclerodèrmia o la sarcoïdosi.
Freqüència, edat i sexe
La calvície comuna es extremament freqüent. Com que els nivells d’hormones sexuals s’incrementen a partir de la pubertat, el trastorn no se sol presentar abans d’aquesta etapa de la vida. L’edat de manifestació és variable, i depèn de la predisposició genètica de cada persona. En un 5% dels homes comença abans de vint anys, però és més habitual que ho faci en una edat més madura. A seixanta anys, la calvície es manifesta en el 40% dels homes, tot i que hi ha un 80% d’homes que en tenen en un grau variable. En les dones, la calvície androgènica es presenta molt menys sovint i no sol fer-ho abans de la menopausa, perquè fins a aquest moment els nivells d’hormones sexuals femenines impedeixen que es puguin manifestar els efectes dels andrògens secretats per les glàndules suprarenals.
Els altres tipus d’alopècia són molt menys habituals, afecten igualment els dos sexes i es poden presentar en qualsevol edat.
Manifestacions i evolució
L’aparició de la calvície comuna sol ésser lenta i progressiva. A poc a poc, els cabells normals són substituïts per pèls cada vegada més prims fins que esdevenen molt prims i petits, gairebé inperceptibles.
En els homes, la calvície comuna se sol iniciar en la línia frontal dels cabells. Progressivament, s’estén cap enrere i es fan més evidents les entrades laterals. Sovint, la calvície afecta també la coroneta, de vegades, fins i tot, abans que la zona frontal. En les dones, en general, es presenten algunes zones esclarissades, però els cabells no desapareixen completament.
Des de la zona afectada inicialment, la calvície comuna progressa de vegades cap a d’altres zones del cuir cabellut. La rapidesa i el grau d’extensió depenen de la predisposició hereditària de cada persona. En general, si abans de vint anys ja han estat afectades la zona frontal i la coroneta, la calvície serà gairebé total abans de trenta anys. Si la calvície s’inicia després de trenta anys, no sol atènyer un grau considerable fins passats cinquanta anys. De totes maneres, per més extensa que sigui la calvície, la zona parietal, que és la que es troba per sobre l’orella, i la zona occipital, al clatell, no en solen ésser afectades. En les zones calbes, hi queda un borrissol molt poc distingible, i els cabells normals no hi tornen a créixer.
L’alopècia areata se sol iniciar amb una pèrdua de cabells sobtada en una zona arrodonida o oval de 5 mm a 10 de diàmetre, que deixa una placa de superfície llisa i brillant. En general, es presenta al cuir cabellut, però també pot afectar les celles, les pestanyes, la barba o qualsevol altra zona pilosa.
L’evolució de cada cas d’alopècia areata és molt variable. És possible que la placa inicial quedi limitada, o bé que s’estengui, tot augmentant la grandària, i en aquest darrer cas els pèls de les vores s’aprimen. De vegades es presenten diverses plaques, que en créixer conflueixen i generen àmplies zones calbes. En un 5% o 10% dels casos, l’alopècia areata arriba a afectar tot el cuir cabellut, i rarament afecta tot el cos. En molts casos, al cap d’un període de temps variable, els cabells tornen a créixer en les zones que s’han quedat sense. Al cap de cinc anys, els cabells han tornat a sortir en un 40% o 50% dels casos.
L’alopècia difusa es manifesta amb una pèrdua progressiva de cabells en tot el cuir cabellut. El nombre de fol·licles pilosos afectats i l’evolució depenen del factor causal. L’alopècia difusa del nounat pot ésser gairebé total, mentre que la de la dona després del part i la posterior a una malaltia febril només consisteixen, en general, en un esclarissament dels cabells, que esdevenen menys densos. Tant en l’alopècia postnatal com en la postpart i postfebril, els pèls tornen a créixer normalment al cap de poques setmanes. Quan l’alopècia és causada per uns medicaments determinats, com els anticonceptius orals, el trastorn se soluciona al cap de poc temps de suprimir-ne l’administració. En canvi, l’alopècia difusa causada pels medicaments citostàtics sol ésser total, perquè afecta tots els pèls del cuir cabellut.
L’alopècia cicatricial es presenta en les zones afectades per la lesió cutània que ha destruït els fol·licles pilosos. Quan la lesió causant guareix, no torna a créixer-hi pèl. En canvi, queda una àrea de superfície llisa, de la mateixa extensió que la lesió prèvia. A causa de la destrucció dels fol·licles pilosos, aquest tipus d’alopècia és irreversible.
Diagnosi
L’alopècia és diagnosticada per la forma, la localització i l’evolució de les àrees calbes del cuir cabellut. La mateixa observació permet també d’establir de quin tipus d’alopècia es tracta.
Igualment, hom sol recórrer a una prova anomenada tricograma, que consisteix a arrencar un floc de cabells per tal d’observar-lo al microscopi i determinar en quin estat del cicle de regeneració són els cabells. Aquesta prova permet de saber, en molts casos, quina serà l’evolució de la calvície. Per exemple, quan la pèrdua de cabells és deguda a una situació d’estrès emocional, els pèls es trobaran en una fase de repòs, i així és previsible que es tornin a regenerar aviat.
Quan es tracta d’alopècia difusa i alopècia cicatricial, l’origen del trastorn es pot cercar amb l’interrogatori, que permetrà de saber si la persona que n’és afectada pateix alguna malaltia o segueix un tractament que podrien ésser-ne els factors causals. De vegades, quan hom pensa que la calvície és deguda a una malaltia determinada, és possible que calgui efectuar algunes proves complementàries per tal d’establir-ne la diagnosi.
Tractament
Hom ha utilitzat molts productes per tractar la calvície, però encara no s’ha demostrat que n’hi hagi cap capaç d’estimular eficaçment el creixement dels pèls, o que freni definitivament el progrés d’aquest trastorn en tots els casos.
Per a tractar la calvície comuna en les dones, hom pot utilitzar medicaments antiandrogènics, que inhibeixen els efectes dels andrògens. Aquests fàrmacs no es poden administrar als homes, perquè els efectes antiandrogènics en provocarien una feminització. Mentre són administrats, poden deturar la calvície, però si hom suspèn el tractament, el trastorn es torna a presentar.
Recentment, s’utilitza el minoxidil, un medicament que, per mecanismes desconeguts, aplicat localment pot millorar alguns casos de calvície comuna, si s’empra al cap de poc temps d’haver-se iniciat i encara és poc extensa. L’ús d’aquest fàrmac però, no és exempt de certs efectes secundaris.
L’alopècia areata no se sol tractar inicialment, perquè molts casos se solucionen espontàniament. Quan les plaques d’alopècia no es recuperen, es poden administrar corticosteroides. El tractament és prolongat, de manera que cal efectuar un control estricte per tal d’evitar els efectes secundaris d’aquests medicaments. Es poden indicar també substàncies irritants que, aplicades sobre la placa, poden estimular el creixement dels pèls, per mecanismes no gaire ben coneguts.
En la majoria de les alopècies difuses, els cabells tornen a créixer si hom n’elimina la causa desencadenant. Quan és persistent, no hi ha cap tractament que sigui eficaç en aquest tipus de calvície.
Quan es tracta d’alopècies cicatricials, no hi ha cap mètode que pugui fer tornar a créixer el pèl en la zona que n’és afectada. Per evitar que l’àrea es vagi estenent, cal tractar la malaltia que l’ha causada.
En alguns casos d’alopècia comuna i d’alopècia cicatricial, hom pot recórrer a mètodes quirúrgics per a implantar cabells en la zona afectada. És possible efectuar un trasplantament de cabells amb cabells de la mateixa persona. Així, s’extreuen amb un dispositiu especial uns petits cilindres d’uns 5 mm de diàmetre del cuir cabellut de la zona occipital. Aquests fragments extrets són implantats en uns petits orificis, efectuats en el cuir cabellut de la zona afectada. Els fol·licles pilosos dels fragments implantats generen el creixement dels cabells normals en la zona prèviament calba.
El trasplantament de cabells propis no es pot efectuar quan l’alopècia és areata, perquè es podrien presentar noves plaques en les zones trasplantades. Tampoc en les alopècies difuses, perquè no hi sol haver una zona de cuir cabellut d’on hom pugui extreure fol·licles sans.
Un altre mètode quirúrgic utilitzat en el tractament de l’alopècia consisteix en la implantació de cabells artificials, elaborats amb fibres sintètiques que imiten la consistència i el color dels cabells. Els pèls artificials són implantats un per un en la zona afectada. Aquest mètode es pot aplicar gairebé en tots els tipus d’alopècia. Els cabells artificials implantats se solen desprendre al cap d’un temps variable, de manera que caldrà fer noves implantacions periòdicament.