Resultats de la cerca

Fou inaugurat l’any 1987 Adherit a la Federació Catalana de Fisioculturisme, ofereix entrenaments d’aquesta disciplina, sessions de spinning , de fitnes, d’alt rendiment, de press banca olímpica i de rehabilitació Té una superfície de 800 m 2

Creada el 2005, té com a objectiu el foment de la pràctica de l’esport i d’altres activitats de lleure per a persones amb discapacitat intellectual, com una via de desenvolupament personal i d’integració social Forma part del moviment internacional Special Olympics fundat per Eunice Kennedy Shriver i amb seu a Washington EUA Aquest moviment està reconegut pel Comitè Olímpic Internacional i està adherit als principis de la Carta Social Europea Ha organitzat en nou ocasions els Jocs Internacionals celebrats a Catalunya 1988, Lleida 1990, Igualada 1992, Vilanova i la Geltrú i…

Organitzada per la Confederació Sud-americana del Patí CSP és l’única competició oficial en què hi pot participar la selecció catalana d’hoquei, reconeguda per l’organisme sud-americà La primera edició en categoria femenina tingué lloc l’any 2006 i en categoria masculina el 2007 La tercera edició se celebrà a Vic, en categoria masculina i femenina, entre el 21 i el 27 de juny del 2010, al Pavelló Castell d’en Planes, i fou organitzada per la Federació Catalana de Patinatge en la seva condició de membre adherit a la CSP Hi participaren deu seleccions masculines i vuit femenines,…

El 4 de maig de 1977 quedà legalitzat com a partit El gruix de la seva militància procedia del falangisme especialment del Frente de Juventudes Es declarà socialista i democràtica, però no acceptava la ruptura democràtica A Catalunya es declarà republicana i federalista i defensà l’autonomia i l’Estatut de 1932 i, fins i tot, de 1931 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 per Barcelona i Lleida 9525 vots Es distingí per la campanya pel retorn del president Tarradellas Dirigents Manuel Almodóvar Reina, Antonio Carrasco, Josep M Merino Coll, Joan Clua Soler i Jeroni Bonany Saló Un…

Juntament amb el Club Judo Llúria i el Club Judo Yawara, integra el Centre de Tecnificació de Judo Barcelona Nord

Al març de 1990 celebrà el seu congrés constituent, i al febrer de 1991, el I Congrés ordinari Pretengué recollir l’esperit històric d’ERC, rebutjant l’activisme i l’independentisme, i es definí “nacionalista, progressista, democràtic, d’esquerra crítica no dogmàtica i basat en els principis del republicanisme” aplegà un bon nombre d’alcaldes, regidors i consellers comarcals del partit de procedència Els dirigents foren els diputats autonòmics Hortalà secretari general, Joan Sabanza secretari general adjunt i Marçal Casanovas president, i assegurà tenir 1100 afiliats Davant les eleccions…

Des del trencament de la Federació Comunista Catalano-Balear amb el PCE, aquest no comptava amb una presència sòlida a Catalunya, excepte la Juventud Comunista de Barcelona, creada a l’abril de 1932 i presidida per Francisco Tobeña Malgrat això, els membres fidels al partit, com Ramon Casanellas i Josep del Barrio president del “radi” de Sants del PCE havien presentat candidats a les eleccions de 1931 El PCC pretenia mantenir una autonomia total respecte del PCE, però la seva debilitat extrema va fer que sempre en depengués Estava adherit a la Sección Española de la Internacional…

Presidents Jacint Ibáñez Gras i Ceferino Solivelles Mínguez

Des del començament de l’activitat competitiva, les regates s’organitzaren en diferents classes que agruparen les embarcacions en funció de les característiques Entre les més destacades hi ha la Fórmula 1, o F1, amb circuit propi d’àmbit internacional reservat a professionals d’alt nivell, i la modalitat més espectacular de la motonàutica, desenvolupada amb grans catamarans i elevades potències de propulsió, similar a la fórmula homònima d’automobilisme Altres competicions en Fórmula, dividides per categories, són la F500, la F250, la de promoció F2000 i la de formació de joves pilots Fórmula…

El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…