Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
aparell
Gimnàstica
Cadascun dels suports o instruments que serveixen per a executar els exercicis de gimnàstica artística.
Són aparells de gimnàstica artística la taula de salts i el terra aparells de gimnàstica artística masculina, les anelles, la barra fixa i les paralleles aparells de gimnàstica artística femenina, la barra d’equilibri i les paralleles asimètriques, i aparells de gimnàstica rítmica, els aparells manuals
Santiago Tintoré Ferrer
Esport general
Metge i cirurgià especialitzat en cardiologia i medicina de l’esport (1975).
Està considerat el pare de la cardiologia de l’esport a Catalunya i la primera persona que es preocupà de la repercussió de l’esport en l’aparell cardiovascular Dirigí els departaments de cardiologia del Centro de Investigaciones Médico-Deportivas 1968-83 i del Centre de Medicina de l’Esport de Barcelona 1983-99
gimnàstica adaptada
Gimnàstica
Gimnàstica practicada per persones amb discapacitat intel·lectual.
Inclou les modalitats de gimnàstica artística i rítmica, regulades pel reglament de Special Olympics International Els competidors s’agrupen en diferents nivells segons el grau de discapacitat Pel que fa a la gimnàstica artística, els esportistes han de seguir unes rutines d’entre 30 i 90 segons en cada aparell, que són avaluades per un grup de jutges Poden competir, dividits en quatre nivells, de manera individual i per equips, en categoria masculina, femenina o mixta En gimnàstica artística masculina competeixen en cavall amb arcs, anelles, salt, paralleles, terra i barra fixa, i en…
Ramon Balius Matas
Esport general
Metge.
Expert en patologia muscular, la seva tasca professional es desenvolupà al Consell Català de l’Esport des del 1988 Fou impulsor de l’estudi ecogràfic aplicat a l’aparell locomotor i al món de l’esport Ha escrit llibres centrats en l’àmbit de la lesió muscular Dirigeix la revista Apunts Medicina de l’Esport des de l’any 2005
esports aeris

En l’ala delta, el pilot es lliga amb un arnès al trapezi
Stock.xchng
Esports aeris
Cadascun dels esports consistents a desplaçar-se per l’aire amb un aparell volador.
Es poden establir quatre modalitats esportives, que inclouen diferents disciplines vol amb motor aviació, vol acrobàtic, vol ultralleuger, aeromodelisme i vol de muntanya, vol lliure ala delta, vol a vela, parapent i paramotor, paracaigudisme i aerostació D’altra banda, també cal mencionar tres disciplines que tenen relació amb el medi aeri però que no es poden incloure estrictament dins la definició d’esport aeri Es tracta dels estels, del vol virtual i de la construcció amateur Vol amb motor El vol amb motor es practica amb una nau autopropulsada L’aviació esportiva agrupa les operacions…
Evarist Esquerra Fes
Gimnàstica
Gimnasta i entrenador.
S’inicià a la Peña Cultural Barcelonesa i fou un dels primers gimnastes de l’Estat a realitzar molins al cavall amb arcs, aparell del qual era un especialista Competí en l’àmbit català i estatal i participà en un torneig Catalunya-Carcassona A partir del 1948 exercí d’entrenador, tant de gimnàstica artística com ornamental Entrenà els campions d’Espanya Jordi Elies, Enric Montserrat i els germans Vallvé al Centre Gimnàstic Barcelonès 1948-58 i al Gimnàs Garcia Alsina 1958-60 Posteriorment passà al Gimnàs Hèrcules i al Gimnàs Guinardó Rebé la medalla Forjadors de la Història…
Juntas de Defensa del Carlismo
Partit polític
Agrupació política carlista sorgida en diversos indrets d’Espanya el 1962, que pretengué d’aplegar al seu voltant els antics militants integristes i “carlooctavistes”.
Com a característica comuna, els seus membres rebutjaven la ideologia socialista del Partit Carlí i el lideratge dinàstic de Carles-Hug de Borbó-Parma En la majo-ria de les seves activitats, actuà amb la Regencia Nacional Carlista dE Estella RENACE i agents dels cossos de seguretat de l’Estat franquista Adoptà oficialment la línia ideològica del I Congrés d’Estudis Tradicionalistes octubre 1964 i a Catalunya el moviment fou liderat per Juan Casañas, José Hernández Navarra i Jaime Vives Suriá impressor a Barcelona de l’aparell propagandístic El 1970 la majoria de Juntas s’adherí a RENACE Les…
gimnàstica artística

Joaquim Blume, campió d’Espanya deu anys consecutius (1949-58) i campió d’Europa (1957)
Federació Catalana de Gimnàstica
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició consistent a executar un exercici sobre un aparell fixat a terra.
La categoria masculina inclou sis exercicis o aparells terra o mans lliures, cavall de salts, cavall amb arcs, barra fixa, barres paralleles i anelles La femenina n’inclou quatre terra o mans lliures, cavall de salts, barra d’equilibri i paralleles asimètriques En competició, la gimnàstica artística es practica individualment i per equips Història de la gimnàstica artística El pare de la gimnàstica esportiva moderna fou l’alemany Friedrich Ludwig Jahn, de l’escola alemanya, que el 1810 impartia classes a l’Institut Plahmann de Berlín Dissenyà diversos exercicis i inventà alguns dels primers…
Gaspar Brunet Viadera
Esports aeris
Pioner de l’aviació catalana.
Enginyer industrial, dedicà part de la seva vida a l’aviació Dissenyà el primer avió que volà a Espanya, un biplà amb motor de 25 CV pilotat pel valencià Joan Olivert que el 5 de setembre de 1909 volà uns metres pels aires de Paterna Membre del consell directiu de l’Associació de Locomoció Aèria, el primer aeroclub de Catalunya, impulsà el primer vol en terres catalanes realitzat per Lucien Mamet al febrer del 1910 Fou també un dels organitzadors de la primera exposició d’aviació celebrada a Barcelona als Salons Reig 1910, on es mostrà, entre altres coses, un aparell a escala…
Josep Artigas Ojeda
Escalada
Excursionisme
Esquí
Disseny i arts gràfiques
Excursionista, escalador, esquiador i il·lustrador.
Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de La Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Excursionista de Barcelona, també fou cofrare del Grup Cavall Bernat del Monestir de Montserrat Realitzà el disseny del 15è aniversari del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a illustrador collaborà en diversos llibres de muntanya Diccionario de la Montaña 1963, d’Agustí Faus i Costa Escalada 1948-54, d’Ernest Mallofré i finalitzat per Estanislau Pellicer en morir el primer, i Primera ayuda en accidentes de montaña y esquí 1952, escrit conjuntament…