Resultats de la cerca

Organitzada pel Moto Club Tortosa, fou puntuable per al Campionat de Catalunya de resistència en terra

Coneguda també com les 3 Hores d’Hivern de Ponts, és la prova que dona el tret de sortida al Campionat de Catalunya de resistència en terra al principi d’any, normalment al mes de gener Organitzada pel Moto Club Segre al Circuit del Bosquet de Ponts, hi participen equips de dos pilots, júniors o sèniors, que poden competir en la categoria de 125 cc, quatre temps o superior A partir del 2010 s’organitzà en categories júnior, sènior i màster en les classes RS1 i RS2 per assimilar-se al motocròs

Organitzada pel Motoclub Moianès al Circuit Verd de Moià, de 4,8 km, és puntuable per al Campionat de Catalunya de resistència en terra Hi participen equips de dos pilots, júniors o sèniors, que poden competir en la categoria de 125 cc, quatre temps o superior Jordi Arcarons guanyà dues edicions 1992, 1999

Organitzada pel Moto Club Canyamars, és una prova de resistència sobre terra i té una durada de tres hores Se celebra al final d’any entre Dosrius i Canyamars, en un circuit d’uns 3,5 km Hi participen motocicletes de 125 cc, cilindrada superior i quatre temps En els seus inicis estava inclosa en el Campionat de Catalunya de resistència sobre terra, tot i que al final del primer decenni del segle XXI deixà de ser puntuable

Coneguda també com els Tres Dies de Trial de Santigosa i abreujada 3DTS, és la segona competició de trial vigent més antiga del món després dels Sis Dies d’Escòcia ISDE Com a antecedent, els anys 1970 i 1971 s’organitzà una competició de trial d’un dia de durada a la mateixa població Tant la prova del 1970 com la primera edició oficial 1972 les guanyà Pere Pi Organitzada pel Moto Club Abadesses des del 1977, i dirigida per Ricard Pinet, se celebra habitualment al mes d’abril durant la Setmana Santa i està oberta a afeccionats de base i a professionals El 1986 s’hi incorporaren les categories…

Prengué el relleu de les 24 Hores de Montjuïc Celebrada habitualment al mes de juliol, té lloc al Circuit de Catalunya Hi participen equips de tres o quatre pilots, professionals o amateurs , que competeixen en diferents categories L’equip que n’ha guanyat més edicions amb sis victòries és el Yamaha Folch Endurance, de Josep Maria Folch Parallelament a la cursa s’organitzen exposicions de models, exhibicions i activitats lúdiques relacionades amb el motociclisme

També coneguda com 24 Hores Motociclistes de Montjuïc, fou una cursa de velocitat i resistència organitzada per la Penya Motorista de Barcelona que tres anys després de la primera edició començà a internacionalitzar-se amb la participació dels primers pilots estrangers A partir del 1961 fou inclosa com a prova puntuable a la Copa d’Europa, que el 1965 passà a anomenar-se Campionat d’Europa El 1980 s’inclogué com a prova puntuable per al Campionat del Món de resistència, tot i que el 1982 deixà de formar-ne part per motius de seguretat La cursa, però, seguí organitzant-se fins el 1986, any que…

Organitzada pel Motoclub Moianès i anomenada també 24 Hores Resistència de Moià, s’inclou dins el Campionat de Catalunya de l’especialitat en terra Consisteix a fer el màxim nombre de voltes possibles en un circuit delimitat durant 24 hores Cada motocicleta és conduïda per un equip de tres o quatre pilots La primera edició es disputà al circuit del Prat, prova que guanyà l’equip format per Joan Argemí, Florenci Crusat, Manuel Casanovas i Pere Camprubí Posteriorment s’ha celebrat en altres circuits com el de Montbrú, Assistadors, Comes Nou i Circuit Verd de Moià, aquest últim des del 1987…

Organitzada pel Moto Club Abadesses i reservada a motocicletes de trial clàssiques, també és coneguda amb el nom de Dos Dies Trial Santigosa-Clàssic i abreujat 2DTS És puntuable per la Copa Catalana de Clàssiques i consta de dues proves que es realitzen durant un cap de setmana Té lloc a la tardor en un circuit d’uns 20 km de llargada proper a la collada de Sentigosa Hi participen les categories de clàssica, pre 65, pre 72, pre 77, pre 82, trialera i d’experts

Al llarg de la carrera fou pilot oficial de Merlin 1982-83, JJ Cobas 1984, Mecatecno 1985, Gas Gas 1986-87 i Montesa 1988-91 Participà en sis edicions del Trial de les Nacions amb l’equip espanyol, i n’aconseguí dos títols 1989, 1991 Disputà nou vegades el Campionat del Món, i fou segon 1986 i tercer classificat 1983, 1987, 1989 en el Campionat d’Espanya L’any de la seva retirada encengué el peveter en la cerimònia inaugural dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992