Resultats de la cerca

Fou professor al Collège de France, des del 1876, data en què, en la sessió inaugural, afirmà de passada la influència directa dels felibres, i sobretot de Mistral, en l’origen mateix de la Renaixença, tesi que fou rebatuda per Joaquim ↑ Rubió i Ors l’any següent, a l’Acadèmia de Bones Lletres L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista “Romania”, en què publicà, al costat de textos medievals francesos i occitans, alguns textos catalans Nouvelles catalanes inédites El 1876 viatjà a Mallorca en missió filològica És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, La Chanson de la…

Fou el tercer president de la història del FC Barcelona A diferència dels seus antecessors, no havia participat en la fundació del club i no havia estat ni era jugador Ocupà el càrrec entre el 5 de setembre de 1902 i el 17 de setembre de 1903 Durant el seu mandat el Barça es retirà de la Copa Macaya i creà la Copa Barcelona, torneig que guanyà en la seva única edició i que donà pas al Campionat de Catalunya Introduí el rugbi com a nova modalitat dins el club Fou un dels impulsors de l’Associació de Clubs de Foot-ball, futura Federació Catalana de Clubs

Fou cofundador del Club d’Arquers de Catalunya CAC l’any 1949 i vicepresident durant uns quants anys Fou campió de Catalunya en distàncies llargues 1949 En quatre ocasions fou membre de l’equip campió de Catalunya FITA i campió per equips del torneig Roving 1962 Obtingué els títols de mestre arquer i arquer de primera Posteriorment, fou president de la Federació Catalana de Tir amb Arc 1959-69 Com a president inaugurà el camp de tir amb arc del fossat del castell de Montjuïc 1964, primer emplaçament per a la pràctica del tir amb arc a Barcelona La Federació Catalana li concedí la placa de…

Amb el Club Natació Sabadell fou quatre vegades campiona de Catalunya en 100 m papallona 1980, 200 m papallona 1980, 200 m estils individual 1980 i 400 m estils individual 1980 També fou campiona d’Espanya d’hivern de 200 m papallona 1980

Formà part de la secció d’atletisme del Club Gimnàstic de Tarragona, del Futbol Club Barcelona i de l’Associació Esportiva de l’Hospitalet Guanyà cinc Campionats de Catalunya de decatló/heptatló 1984, 1986, 1987, 1988, 1990 Fou també cinc vegades internacional amb la selecció espanyola Posteriorment assumí el càrrec de director general de la Federació Catalana de Futbol

Format a les pistes d’esquí de Baqueira-Beret, és membre del Club Aranés d’Esports d’Iuèrn A 16 anys es proclamà campió d’Espanya de supergegant i gegant 2005 El mateix any fou campió del món juvenil de descens i subcampió de supergegant La temporada 2009-10 debutà a la Copa del Món d’esquí alpí Ha participat en els Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver 2010 i en tres Campionats del Món 2007, 2009, 2011

Vinculat al Club Nàutic El Masnou, el seu primer èxit fou el Campionat de Catalunya que assolí amb el seu germà Josep Maria en la classe 470 1973 Guanyà dos títols estatals en flying-dutchman 1983, 1984 i el Campionat d’Europa de la mateixa classe amb Luis Doreste 1988 Es proclamà campió olímpic 1980, juntament amb Alejandro Abascal, en flying-dutchman, classe en la qual també competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988 En Campionats del Món, conquerí una medalla de plata 1979 i una de bronze 1978 Fou campió d’Espanya en laser standard master 2004

Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M Torrents Amb Josep…

Membre del Club de Vol a Vela Igualada-Òdena, que presidí, guanyà el Campionat d’Espanya en categoria open l’any 2003 i fou el segon classificat l’any 1996 Fou vicepresident de la Federació Aèria Catalana i rebé el diploma Paul Tissander de la Federació Aèria Internacional

Professional des del 1998, entre el 2003 i el 2009 guanyà deu tornejos individuals de la categoria challenge L’any 2007 guanyà el torneig de dobles de l’ATP Tour de Viña del Mar, juntament amb Paul Capdeville La millor classificació en el rànquing de l’ATP en individuals l’assolí l’any 2007 amb el lloc 48 i en dobles amb el lloc 90 2004 Es retirà l’any 2011