Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Natàlia Rodríguez i Martínez
© FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Es formà a les files del Club Gimnàstic de Tarragona i també competí pel Nike i l’Adidas Destacà en categories inferiors, en què es proclamà subcampiona d’Europa sub-23 en la prova dels 1500 m Especialista en mig fons, fou campiona d’Espanya en 1500 m a l’aire lliure 2000-05, 2009, 2010, 2012 i en pista coberta 2004, 2009, 2010 A l’agost del 2005 establí a Rieti Itàlia la millor marca espanyola dels 1500 m llisos 35951 Obtingué un subcampionat del món en pista coberta 2010, un subcampionat d’Europa en pista coberta 2009 i un bronze en el Campionat d’Europa a l’aire lliure 2010…
,
Antoni Baró i Armengol
Esport general
Dirigent esportiu.
Llicenciat en dret mercantil per la Universitat de Barcelona, l’èxit professional li permeté desenvolupar l’afició pel colleccionisme d’art, una de les seves grans passions juntament amb el futbol L’any 1972 s’incorporà a la junta del RCE Espanyol, que presidia Manuel Meler El 1973 fou nomenat tresorer i, l’any següent, vicepresident El 1982 accedí a la presidència, des d’on visqué una de les etapes més brillants de l’equip Durant el seu mandat, el club doblà el nombre de socis, que arribà a uns 20000 L’estiu del 1986 fitxà Xabier Clemente com a entrenador, que conduí l’equip al tercer lloc…
,
Josep Elias i Juncosa
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Fou un dels màxims impulsors i divulgadors de l’esport a Catalunya en el primer terç del segle XX S’interessà per la gimnàstica, el ciclisme, el futbol i la nàutica Fou membre o directiu de diversos organismes com la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i la Federació Gimnàstica Espanyola, i de clubs com el Reial Yacht Club, el FC Barcelona, l’Sportmen’s Club, el Catalunya Lawn Tennis Club, el Reial Club Marítim de Barcelona i el Centre Excursionista de Catalunya El 18 de desembre de 1913 escrigué una carta al president del Comitè Olímpic Internacional, el baró Pierre de Coubertin, per demanar el…
,
Ricard Opisso i Sala
Disseny i arts gràfiques
Esport general
Dibuixant i caricaturista.
Autodidacte, treballà un temps al costat d’Antoni Gaudí, a les obres de la Sagrada Família Freqüentà la taverna artística els Quatre Gats i publicà el seu primer dibuix a la revista modernista Luz 1898 També exposà a l’establiment de Pere Romeu i publicà a la portada del setmanari Quatre Gats 1899 Començà amb gran empenta, seguint els estils de Toulouse-Lautrec i Steilen També publicà a Joventut i Pèl & Ploma durant el 1901 L’any 1903 entrà a la redacció de Cu-Cut , on feu nombrosos dibuixos “esquitxats”, que han quedat com els millors de la seva extensa obra El 1906 viatjà a París, on…
,
Guillem Oliver i Salvà
Economia
Història
Home d’empresa i polític.
De jove viatjà per França i Itàlia i adquirí un pensament liberal Vers el 1795 s’installà al Principat per administrar-hi els béns de Nicolau Llabrés d’Armengol Completà la seva formació al despatx de l’escrivà Cortadellas, i al principi de segle, ja amb capitals propis, es traslladà a Tarragona, on es dedicà al comerç de grans També invertí en agricultura a Lleida, cosa que el portà a combatre els drets de reminiscència feudal que entorpien l’expansió agrària Durant la guerra del Francès fou cònsol del rei al Consolat de Tarragona i comissionat per la Junta Superior del Principat a Mallorca…
,
Artur Osona i Formentí
© AF CEC
Excursionisme
Literatura catalana
Excursionista i escriptor.
Vinculat a l’Associació d’Excursions Catalanes AEC, collaborà a La Renaixença , al Diario de Cataluña i al Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalanes Publicà un gran nombre de guies itineràries, moltes de les quals reeditades diverses vegades Una excursió a la muntanya de Montseny 1876, 1880, 1886, 1893, 1899, Una excursió a la Schwarzwald Selva Negra i llegendes de l’encontrada 1888, Guia de l’Alt Pla de Barcelona i del Baix Vallès 1888, 1891, Guia de les regions compreses des de Montserrat al Camp de Tarragona i des de la Segarra al Penedès 1890, 1895, 1900 i Andorra Guia…
,
Ramon Gubern i Domènech
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1950, fou deixeble de Jordi Rubió, Ferran Soldevila i Jaume Vicens i Vives Professor ajudant de l’esmentada universitat, entre el 1954 i el 1956 fou lector de català i de castellà a la Universitat de Liverpool Posteriorment impartí classes de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona 1956-62 i, tot seguit, esdevingué catedràtic d’institut a Morón de la Frontera, la Seu d’Urgell, el Liceu Espanyol de París i a Barcelona, on es jubilà l’any 1991 Collaborador de primera hora en les empreses…
,
Enric Aguadé i Sans
© ARXIU FAMÍLIA AGUADÉ
Excursionisme
Literatura catalana
Metge i promotor de l’excursionisme.
Llicenciat i doctorat a Madrid el 1947, exercí a la seva ciutat natal 1948-2004 i fou membre de la junta de govern del Collegi Oficial de Metges de Tarragona 1986-2000 A mitjan 1960 organitzà la primera marxa collectiva entre Reus i Montserrat 108 km L’any 1973 ingressà al Comitè Català de Senders de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, el qual presidí durant més de vint-i-cinc anys Els anys setanta fou un dels principals introductors dels senders de gran recorregut GR, i contribuí a la seva descripció topogràfica i senyalització De fet, el 1975, a petició de…
,
Sergi Escobar i Roure
© LUIS ROMAN
Ciclisme
Ciclista.
S’inicià en ciclisme de muntanya al Club BTT Lleida, però s’especialitzà en pista i carretera Guanyà la medalla de bronze en persecució individual i per equips als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 També participà en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 D’altra banda, guanyà la medalla d’or en persecució individual al Campionat del Món 2004 —on vencé el britànic Robert Hayles i baté el rècord estatal de la distància 4 km amb un registre de 419,382 min—, la medalla de plata 2005 i la de bronze 2003, 2007 També aconseguí el bronze per equips al Mundial 2004 Guanyà proves de la Copa del Món de persecució…
,
Domènec Balmanya i Parera
Futbol
Jugador i tècnic de futbol.
Començà jugant amb el Centre Republicà de Girona, Independència Futbol Club, equip juvenil i primer equip del Girona 1929-35 Posteriorment, s’incorporà al Futbol Club Barcelona 1935-37, on jugà d’interior esquerre Se’l conegué també com Mingo Obtingué el Campionat de Catalunya i jugà la final de la Copa del 1936 Durant la Guerra Civil, el Barça marxà de gira a Mèxic i demanà exiliar-se en aquell país i, posteriorment, a França, on fitxà pel Seta 1937-41 Retornà al Barça 1941-44 després d’haver estat sancionat per les autoritats franquistes i es proclamà campió de Copa 1942 La temporada 1944…
,