Resultats de la cerca

En la classe vaurien, fou cinc cops campió de Catalunya i un cop campió d’Espanya 1985 També aconseguí la victòria al Trofeu Reina Sofía l’any 1983 En la classe laser radial, guanyà la Copa d’Espanya Màster 2010 i l’EuroCup Màster 2011

Membre del Club Nàutic El Balís, començà a navegar en la classe optimist Fou campiona d’Espanya en 420 1979 i guanyà dues Copes d’Espanya 1985, 1986 en la classe vaurien En la mateixa classe, assolí la medalla de bronze al Campionat del Món amb la seva germana Mireia 1988

Fou campiona del món juvenil 1984 en la classe vaurien Amb la seva germana Núria, aconseguí la medalla de bronze al Campionat del Món absolut 1988 en la mateixa classe Fou responsable voluntària de l’àrea ECHO lasers de salvament als Jocs Olímpics del 1992 Treballà al Centre Municipal de Vela de Barcelona 1994-2006 i el 2007 passà a formar part de l’equip organitzatiu de la Barcelona World Race Té la insígnia de plata de la Reial Federació Espanyola de Vela i la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela

Fou subcampiona del món júnior 1984 en vaurien En categoria absoluta, guanyà el Campionat d’Espanya de la mateixa classe 1994 i en creuer 1995 El darrer any també fou subcampiona mundial en creuer Ha publicat diversos llibres relacionats amb l’ensenyament en el camp de la nàutica, com Comencem a navegar La vela lleugera 1989, juntament amb Joan Gelpí Té la insígnia de plata de la Reial Federació Espanyola de Vela i la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela

Vinculat al Club Nàutic El Balís, és especialista en vela lleugera Fou campió d’Espanya en la classe vaurien 1985 fent parella amb Joan Gelpí

S’inicià en la vela lleugera i es proclamà campiona d’Espanya en classe 470 2000 A l’estiu del 2001 participà en la Regata Mare Nostrum 500 milles a dos i des d’aquell moment continuà en el món de la vela oceànica Fou la primera regatista de l’Estat espanyol a participar, l’any 2009, en la Transat 6,50, regata transoceànica en solitari Formà part, juntament amb la britànica Dee Caffari, de la primera tripulació femenina en disputar la Barcelona World Race 2010-11, que completà a bord del Gaes Centros Auditivos, i esdevingué així la primera navegant espanyola a travessar el cap d’Hornos en una…

Vinculat al Club Nàutic el Masnou i al Club Nàutic Vilassar de Mar, s’inicià en la navegació amb la classe vaurien, de la qual fou secretari internacional Fou president de les Federacions Catalana 1969-71 i Espanyola 1971-84 de Vela i vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol També presidí l’Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics i fou vicepresident del Saló Nàutic de Barcelona Creà l’Escola Nacional de Vela de Palamós Rebé, entre altres distincions, la medalla al mèrit esportiu, la medalla de la Delegación Nacional de Deportes i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya…

Membre del Club de Vela Sant Antoni, de Calonge, navegà en vela lleugera, surf de vela i creuer Des del 1969 ha destacat en el patí de vela Assolí quatre Campionats d’Espanya de patí de vela 1992, 1994, 1997, 1999 i també onze Campionats de Catalunya Professionalment també es vinculà als esports nàutics, com a fabricant de veles

Promotor del patí de vela, fou l’autor del primer llibre publicat sobre el tema El patín a vela 1974 Fou el primer president del Club de Vela de Palamós i fundà el Club de Vela Sant Antoni 1972, de Calonge Introduí el patí català a Bèlgica, país que té ara la flota més important de patins a l’estranger

Vinculat primer al CN Badalona i després al Club Nàutic El Masnou, es proclamà nou cops campió estatal en patí de vela 1977, 1978, 1979, 1982, 1984, 1986-89 i guanyà una Copa d’Espanya en la classe tornado 1991 El 1992 deixà la competició a causa d’un accident Fou entrenador de la Reial Federació Espanyola de Vela en diverses classes tornado, soling, yngling, match race i jutge de regates de categoria internacional Assessorà l’equip espanyol en tots els Jocs celebrats del 1985 al 2008, amb l’excepció dels d’Atlanta 1996, i en la Copa Amèrica 1995, 2007