Resultats de la cerca

Membre de l’Agrupació Atlètica Catalunya, l’any 1997 fou designat millor atleta català juvenil de l’any Guanyà el Campionat de Catalunya de 400 m tanques 2001 Abandonà l’atletisme l’any 2002 a causa d’una lesió

Soci del Reial Club de Polo de Barcelona, formà part del seu equip i exercí de tècnic Treballà també com a professor d’hípica Abandonà l’alta competició i dirigí l’Escola Municipal d’Hípica de la Foixarda de Barcelona

El 1989 començà a competir amb el Club Ciclista Raids de Salt i el 1992 passà a l’equip Megamo Guanyà el Trofeu Caixa Girona 1992, 1994, 1995 Fou campió de Catalunya 1998 L’any 2000 abandonà la competició professional

El 1928 participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928, en la categoria de pes lleuger Aconseguí el títol de campió d’Espanya de boxa amateur en la mateixa categoria 1931, 1932 Abandonà la pràctica de la boxa el 1937

Defensa lateral esquerre, arribà al Reial Club Deportiu Espanyol a meitat de la temporada 1991-92 procedent de l’Spartak de Moscou Jugà 55 partits de Lliga amb l’equip blanc-i-blau, que abandonà el 1993 Fou internacional rus en tres ocasions

Competí representant el Club Suba Lee Aconseguí la medalla de bronze en els Campionats d’Europa en la categoria de menys de 60 kg 1982 Abandonà l’alta competició i exercí de tècnic de l’equip de la Federació Catalana de Taekwondo

Formà part del cor de nens al collegi dels jesuïtes de la seva ciutat natal i posteriorment estudià al conservatori Abandonà momentàniament la música per estudiar psiquiatria i, entre el 1973 i el 1974, ocupà una plaça d’assistent en aquesta especialitat a la Universitat de Gant —on el 1969 fundà una agrupació coral, embrió del Collegium Vocale—, que abandonà per dedicar-se a estudiar orgue i clavicèmbal amb J Huys Company de T Koopman i deixeble de G Leonhardt, la seva inclinació a interpretar la música antiga i barroca en versions historicistes el dugué a fundar, amb P Beaussant, l’Ensemble…

Competí representant el Club de Peses Terrassa Ostentà setze rècords d’Espanya i de Catalunya d’halterofília Es proclamà campió d’Espanya 1986 i de Catalunya 1986 Formà part de la selecció catalana d’halterofília Abandonà l’alta competició i es dedicà a entrenar joves aixecadors

President del Centre d’Esports Sabadell durant sis temporades, dividides en dues etapes 1983-87 i 1991-93 Durant el primer període, la temporada 1985-86, l’equip vallesà aconseguí ascendir a primera divisió Tornà a la presidència la temporada 1991-92, però l’abandonà el 1993

Iniciat en el món del basquetbol com a jugador i entrenador, fou responsable de l’Obra Atlètica Recreativa de Barcelona 1951-55, organització que abandonà amb 115 entitats afiliades i gairebé 3 000 esportistes inscrits L’any 1995 s’erigí en un dels impulsors de l’Associació Humanisme i Esport