Resultats de la cerca

Amb l’objectiu d’implantar el football a la ciutat de Girona, fou creat el 1903 per Joan Pagès Fou una de les primeres iniciatives futbolístiques de la ciutat L’equip no acabà prosperant per manca de coneixement acurat de les regles

Corrent per l’AA San Fernando, guanyà el Campionat d’Espanya dels800 m 1951 i fou subcampió del Campionat de Catalunya El mateix any, baté el rècord de Catalunya 156,4 min i acabà la temporada en el primer lloc del rànquing espanyol

Davanter centre, jugà al Real Madrid Castilla 1980-85 La campanya 1981-82 disputà un partit oficial amb el primer equip blanc Després fitxà per l’Oviedo 1985-91, amb el qual jugà les tres darreres temporades a primera divisió Acabà la carrera al Palamós

Fou un dels fundadors de la Penya Rhin 1914 Fou propietari de la marca Álvarez 1922, després anomenada MA Pilotà l’MA en el II Trofeu Armangué, en el qual acabà en tercera posició 1922 Quedà segon en la Pujada a l’Arrabassada 1923

Informava de les activitats de la federació i dels clubs catalans i feia la crònica de les vetllades celebrades a Catalunya Incloïa nocions de fisiologia i higiene, exercicis físics, articles de tècnica boxística i tractava de les figures del moment De periodicitat setmanal, acabà amb el número 11

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol procedent del Xerez Debutà com a defensa central la temporada 1981-82, però acabà cedit al Sabadell i la temporada següent al Nàstic de Tarragona Incorporat de nou a l’equip blanc-i-blau 1983-88, hi jugà 130 partits a primera divisió

Tractava els esports que es practicaven al Maresme, en totes les categories Contenia seccions dedicades al cros de Mataró i a la història de l’esport mataroní De periodicitat mensual, sembla que acabà amb el número 9 i esdevingué un suplement del setmanari El tot Mataró i Maresme

Defensa que juga a les files del Futbol Sala Martorell La temporada 2005-06 pujà al primer equip, i aquesta mateixa temporada el Martorell acabà quart classificat de la divisió d’honor i fou semifinalista de la Copa del Rei Posteriorment baixà a primera nacional, tercera divisió del futbol sala

Presidí el Club Hoquei Piera 1984-91, 1993-95 El seu primer mandat coincidí amb l’etapa més brillant de l’entitat, que la temporada 1986-87 participà per primera vegada en una competició europea El 1990 fou subcampió de la Lliga Catalana i el 1991 acabà tercer a la Lliga

Migcampista que jugà a la UE Horta 1950-51, el CE Manresa 1951-52, la UE Sant Andreu 1952-53, l’Espanyol 1953-58, el Real Oviedo 1958-61 i acabà la seva trajectòria al CE Manresa Jugà 102 partits a primera divisió i anà convocat per la selecció espanyola en una ocasió