Resultats de la cerca

Cinturó negre primer dan de judo, competí representant el Judo Club Barcelona i es proclamà campió d’Espanya en totes les categories També guanyà el Campionat de Catalunya 1965 Abandonà l’alta competició i exercí d’assessor tècnic de la Federació Espanyola de Judo, que el 1967 li atorgà el premi al mèrit esportiu Fou autor de l’obra Judo 1967

Fou campió de Catalunya individual de primera categoria 1997 Guanyà un títol en la categoria futures individual 2003 i un en la challenger 2003, així com un en dobles futures 2003 Arribà a ocupar la posició 128 en el rànquing de l’ATP 2000 Abandonà la seva carrera com a jugador l’any 2005 i fou entrenador de jugadors com Marcel Granollers

Competí representant el Club Halter de Lleida Fou campió de Catalunya d’halterofília en la categoria de menys de 65 kg També fou subcampió i medalla de bronze en aquesta mateixa competició i categoria Es retirà el 2006, però reprengué els entrenaments fins que abandonà definitivament l’alta competició després d’aconseguir el seu darrer títol de campió de Catalunya

Estudià amb el seu pare, que també era pianista, i amb KK Kurpinski i JAFK Elsner a Varsòvia Inicià una carrera concertística que el portà per Alemanya i Polònia, activitat que abandonà per dedicar-se a la docència i a la direcció de diversos cors parroquials de la capital polonesa Com a compositor, deixà diverses obres religioses i també peces orquestrals i de cambra

Membre del Club Natació Sabadell entre el 1998 i el 2007, competí en la Lliga FEV Posteriorment fitxà pel CV Viladecans 2008-09 i el Club Voleibol Barcelona 2010, on formà part de l’equip de primera estatal, fins que abandonà el club al final de la temporada 2010-11 Jugà amb la selecció catalana cadet, amb la qual es proclamà campiona d’Espanya 2002

Central que vestí la samarreta del CV Sant Pere i Sant Pau 1998-2000 Durant aquesta etapa participà en la Copa del Rei i en competició europea Abandonà el club per anar al CV Unicaja Almería, amb el qual aconseguí dues Superlligues i una Copa del Rei, i disputà la final a quatre de la Copa d’Europa Formà part de la selecció espanyola

Es proclamà campió de Catalunya individual 1964 i dues vegades campió d’Espanya en la categoria de dobles mixtos fent parella amb Ana Maria Estalella 1964, 1966 Guanyà dues vegades el campionat social del Reial Club de Tennis Barcelona en categoria absoluta individual 1962, 1971 Abandonà l’alta competició i exercí com a president del Comitè de Classificació de la Reial Federació Espanyola de Tennis

Comencà a competir el 1985, any que guanyà la Copa Catalunya, i fou campió d’Espanya júnior 1988 en la categoria SA Com a sènior, es proclamà campió del món 1992 i d’Espanya 1993 en la categoria T-550 També assolí quatre subcampionats estatals i un tercer lloc al Campionat del Món El 1996 abandonà la competició Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1994

Guanyà el Campionat de Catalunya en categoria sub-19 1991 i en dobles femenins 1992 representant el Club Bàdminton Bellaterra Abandonà la competició el 1997 L’any 2006 reprengué l’activitat com a jugadora i com a entrenadora Fou diverses vegades campiona d’Espanya en la categoria de veterans Fou una de les fundadores del Club de Bàdminton Sesrovires, primer club de bàdminton del Baix Llobregat

Vida La principal informació sobre les seves activitats prové d’una biografia oficial, elaborada amb motiu de la seva elevació als altars Pel que sembla, la seva infantesa va transcórrer a Dirraqui, localitat que abandonà per anar a estudiar a l’escola imperial de Constantinoble Aviat assolí fama a la cort per la seva magnífica veu, la qual cosa el convertí en músic favorit de l’emperador de Bizanci Quan era al punt culminant de la seva carrera, abandonà la cort i es traslladà a viure fins a la fi dels seus dies al monestir de Gran Laura, al peu del mont Athos, probablement influït per un…