Resultats de la cerca

Fou el primer campió d’Espanya d’halterofília 1952, títol que aconseguí en la categoria de fins a 60 kg en el marc dels Campionats d’Espanya de gimnàstica esportiva El 1969 esdevingué el primer president de la Federació Catalana d’Halterofília, quan aquest esport es desvinculà orgànicament de la gimnàstica Abandonà el càrrec el 1974 en accedir a la vicepresidència de la Federació Espanyola d’Halterofília, que presidí durant els anys 1977-81 Rebé el Disc de Ferro de la federació catalana 1974

Jugador del Club Tennis Barcino, amb el qual es proclamà campió d’Europa de clubs 2000 Assolí diversos títols en les categories challenger i future, i guanyà un torneig de l’ATP en individual Hamburg, 2001 i un altre en dobles Umag, 2000 juntament amb Àlex López Morón L’any 2007 fou subcampió d’Espanya individual Abandonà la pràctica professional del tennis el 2009 i es dedicà a entrenar Fundà, junt amb Germán Puentes, l’Ad In Portas-Puentes Tennis Academy de l’Hospitalet de Llobregat

Arribà al Futbol Club Barcelona a l’estiu del 1979 procedent del Borussia Mönchengladbach 1972-79 Vestí la samarreta del Barça tres temporades 1979-82, i jugà 71 partits oficials, en els quals marcà 53 gols Fou campió de la Copa 1981 i de la Recopa 1982 Abandonà el club i fitxà pel Charlton Athletic 1982-83 Fou 54 vegades internacional pel seu país i mundialista a la Copa del Món de Mèxic 1986 Fou guardonat amb la Pilota d’Or com a millor jugador europeu 1977

Vinculada al Club Nàutic el Masnou, fou campiona d’Espanya juvenil en la classe europa 1988 En categoria absoluta destacà en 470, classe en què assolí tres Campionats d’Espanya 1993, 1994, 1995, tres Campionats del Món 1994, 1995, 1996, un d’Europa 1995 i la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, amb Teresa Zabell El 1997 abandonà l’alta competició Té la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu i el premi Reina Sofia de l’esport 1996

Estudià a Colònia i a partir del 1907 s’inicià en la música de cambra amb Max Reger A vint anys debutà com a solista al Konzertverein de Viena El 1918 fou nomenat professor de la Hochschule de Berlín i un any més tard fundà un quartet de corda Amb l’adveniment del nazisme abandonà Alemanya i es traslladà a Suïssa 1935, després a Anglaterra i finalment, el 1939, als Estats Units L’any 1950 fundà l’Escola de Música de Marlboro Fou professor, entre d’altres, de Yehudi Menuhin

Format inicialment en la disciplina del piano, posteriorment estudià composició a París amb J Massenet Fou director de diferents formacions corals i organista Professor del Conservatori de Zuric 1897-1901, abandonà aquest càrrec en ésser designat director de l’Orquestra del Gran Teatre de Ginebra El 1907 fou nomenat professor de composició al conservatori d’aquesta ciutat Impulsor de diferents cursos de direcció coral, el 1941 rebé un doctorat honoris causa per la Universitat de Neuchâtel En el catàleg de la seva obra hi ha oratoris, música orquestral i música de cambra

Arran del seu matrimoni amb la cantant Nanine Paris, abandonà la carrera de metge per a dedicar-se a la teoria musical, i més específicament del cant Juntament amb el seu cunyat Aimé Paris, desenvolupà un nou mètode de notació musical, basat en el meloplasto de Pierre Galin, en el qual cadascun dels nombres de l’1 al 7 equivalia a un grau de l’escala mètode Galin-Paris-Chevé Acèrrim defensor del nou mètode, intentà provocar debats públics sobre el tema i enfrontaments entre els seus seguidors i els partidaris del sistema tradicional

Establert a Milà vers el 1810, començà una carrera destacada com a llibretista, que abandonà temporalment 1834-49 per un càrrec oficial Esdevingué el llibretista més sollicitat d’Itàlia al segle XIX pels seus textos -dramàticament molt ben estructurats, amb claredat argumental i imaginació en la confecció de situacions- Escriví, entre molts altres, textos per a Vincenzo Bellini La straniera , 1829 La sonnambula , 1831 Norma , 1831, Gaetano Donizetti Anna Bolena , 1830 L’elisir d’amore , 1832 Lucrezia Borgia , 1833, Gioacchino Rossini Il Turco in Italia , 1814 i Giacomo Meyerbeer L’esule…

S’inicià a l’Sporting Boxing Club a través del mànager Pepe Comas i formà part del Catalunya Atlètic Club Es proclamà campió de Catalunya 1923, 1924 i d’Espanya 1924 de boxa amateur en la categoria de pes mosca Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 El 1925 passà al camp del professionalisme i competí en les categories de pes gall i ploma El 1934 abandonà l’alta competició, però continuà participant en exhibicions fins que amb l’esclat de la Guerra Civil s’exilià a França

S’inicià en salt d’alçada i curses de velocitat al Centre Atlètic Laietània, però poc després, entrenada per Norbert de Haro, s’interessà pel salt de perxa El 1996 guanyà el Campionat de Catalunya juvenil tant en pista coberta com a l’aire lliure El mateix any establí el rècord català i estatal absolut, marca que millorà en quatre ocasions 1997 en l’àmbit català L’any 1997 es proclamà campiona de Catalunya en categoria júnior i absoluta Abandonà la competició poc abans de participar en el Campionat d’Europa júnior 1997