Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
pàssia
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Narració evangèlica de la passió i mort de Jesucrist, cantada o recitada solemnement per tres cantors en la missa del diumenge de Rams (s’alternen en un cicle de tres anys els textos de Mateu, Marc i Lluc) o en la celebració litúrgica del Divendres Sant (sempre és el de l’evangeli de Joan); abans de la reforma del concili II del Vaticà les quatre pàssies es cantaven, respectivament, el diumenge de Rams, el dimarts, el dimecres i el divendres de la Setmana Santa.
Exemple 2 - Toledo © Fototecacat/ Jesús Alises També s’anomena la passió , el passio o el passi Un element important per al desenvolupament de la pàssia és l’estructura dramàtica del text, que combina unes parts narratives amb diàlegs entre les persones que actuen en el procés contra Jesús Els tres papers principals són el del cronista, dit també narrador o evangelista -part narrativa-, la sinagoga -o intervencions directes de les turbae i soliloquentes - i les paraules de Crist Aquests tres papers apareixen ja ben diferenciats, mitjançant litterae significativae , en els antics evangeliaris…
José María Zubeldia Amador
Periodisme
Esport general
Periodista.
Dirigí el setmanari Barcelona Deportiva , en què feia la crònica de la jornada futbolística del diumenge, i fou redactor en cap de La Prensa a Barcelona Rebé la medalla de plata de la Delegación Nacional de Deportes 1972 i la medalla al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona 1974, entre altres distincions
credo
Música
Professió de fe que es canta el diumenge i els dies de festa durant la missa.
És anomenat també símbol de fe Es tracta d’una fórmula prolixa i alhora concisa sobre la doctrina trinitària tal com fou expressada per les esglésies primitives i formulada pels concilis de Nicea 325 i Constantinoble 381 Part integrant de la litúrgia baptismal, al segle V entrà a formar part de la celebració eucarística a Orient a Occident aparegué primer en la litúrgia visigòtica concili III de Toledo, 589 i no s’incorporà a la romana fins al segle XI De les sis melodies gregorianes conservades en el gradual on no formen part de l' ordinari de la missa, la segona, la cinquena i la sisena són…
Sport vasco
Altres esports de pilota o bola
Publicacions periòdiques
Revista de pilota publicada a Barcelona des del novembre del 1911.
Informava sobre l’actualitat de l’esport de la pilota, que havia arrelat fortament a Catalunya Difonia les activitats de la Sociedad Sport Vasco i del Frontó Condal De periodicitat setmanal, sortia el diumenge i oferia les travesses i els resultats dels partits de la setmana jugats a Barcelona Se’n publicaren com a mínim 417 números
Barcelona Deportiva
Biblioteca de l’Esport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada setmanalment a Barcelona entre el gener del 1946 i el 1963.
Informava sobre esports en general com basquetbol o motociclisme, tot i que parava especial atenció al món del futbol Es venia els dilluns amb la crònica dels partits del diumenge, des de primera divisió fins a regional B En fou director José Zubeldia i hi collaboraren Pérez de Rozas i el dibuixant Muntañola, entre d’altres La capçalera mostrava una composició de l’escut de Barcelona i de les anelles olímpiques
Travessia Tussols-Basil
Natació
Cursa de natació disputada a Olot des del 1953.
Organitzada pel Club Natació Olot, té un recorregut de 800 m pel riu Fluvià, entre els paratges coneguts com Tussols i Basil És de caràcter amateur i se celebra l’últim diumenge d’agost L’Agrupació Deportiva Olotina Record ADOR organitzà amb altres penyes, a l’estiu del 1953, la primera edició de la travessia, que guanyà Manuel Masferrer El 1988 s’assolí la màxima participació, amb 381 nedadors David Meca 1995 i Maria Àngels Bardina 1996 establiren els rècords de la prova
Fira del Gos Caçador d’Arbeca
Esports amb animals
Fira del sector cinegètic que se celebra a Arbeca des del 1985.
Promoguda per l’Ajuntament, té lloc, habitualment, el diumenge més proper a Santa Caterina, el 25 de novembre Nasqué com una activitat dinamitzadora de la centenària Fira de Santa Caterina, justificada pel fort arrelament que la caça menor amb gos té a la població S’hi fa una mostra de gossos de caça, de tipus local, una mostra de taxidèrmia cinegètica, parades d’utillatge per a caçar i per als gossos, i una mostra d’animals cinegètics vius, entre d’altres És visitada per unes 10000 persones
xantre
Música
Cantor primer en una catedral o un monestir.
Entre els segles X i XIII exercia les funcions de cantor primer i era anomenat també precentor, primicer i cabiscol Escollia els membres del cor i els instruïa i, el diumenge i les festes assenyalades, era l’encarregat d’entonar determinats salms, antífones, himnes i responsoris, i també de donar el to al bisbe durant la missa En alguns monestirs el xantre feia, a més, de bibliotecari A partir del segle XIV moltes de les seves tasques passaren a ser exercides per beneficiats, tot i que la dignitat de xantre es mantingué A les catedrals anglicanes, és el clergue responsable del cor
Orquestra Municipal de Barcelona
Música
Institució musical de l’Ajuntament de Barcelona fundada el 1944.
Fou organitzada per Eduard Toldrà, que també en fou el director 1944-62 Molts dels instrumentistes collaboraren a més en la Banda Municipal de Barcelona Celebrà sèries de concerts nocturns d’abonament i concerts populars el diumenge al matí, al Palau de la Música Catalana, i hi participaren amb una certa assiduïtat directors i solistes estrangers de renom Pocs anys després de morir Toldrà 1962, l’orquestra fou dissolta Uns quants anys més tard fou creada l’Orquestra Ciutat de Barcelona, actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Bibliografia Complement…
Charles Arnould Tournemire
Música
Organista i compositor francès.
Inicià els seus estudis al Conservatori de Bordeus i posteriorment els continuà al de París, on fou alumne de C Franck i Ch Widor orgue i improvisació, Ch Bériot piano i A Taudou harmonia El 1898 fou nomenat organista de l’església de Santa Clotilde en substitució de G Pierné A partir del 1919 ocupà la càtedra de música de cambra al Conservatori de París Malgrat haver compost quatre òperes i nombrosa música orquestral i de cambra, la seva producció més important està dedicada a l’orgue Cal destacar el cicle L’orgue mystique 1927-32, un recull de música organística per a cadascuna de les…