Resultats de la cerca

Dirigida i editada per Sebastià Sabaté Culla, fou l’òrgan de la Unió Espanyola de Filatèlia Olímpica UEFO i tingué el patrocini del Comitè Olímpic Espanyol i l’Acadèmia Olímpica Espanyola De periodicitat semestral, amb irregularitats, cessà en morir Sabaté 2008

Puntista del Club Vascònia, es proclamà campió d’Espanya amb Carles Pedragosa 1975 i amb Alejandro García 1979 En morir Agustí Carbonell, president de la Federació Catalana de Pilota 1984, exercí de president en funcions fins el 1985, que passà a ser el vicepresident primer fins el 1993

Fou un dels grans jugadors de la Unió Esportiva Santboiana dels anys trenta, abans de la Guerra Civil Fou un dels davanters de referència de la seva època Jugà cinc partits oficials amb la selecció espanyola A la dècada de 1940, poc abans de morir, encara era cridat per la Santboiana per a jugar els partits més difícils

Soci de la Penya Motorista Barcelona, creà la marca de motocicletes Evycsa Disputà proves de resistència al circuit de Montjuïc, i fou tercer en el I Gran Premi Barcelona en categoria 250 cc 1948 Guanyà la Pujada a Vallvidrera en 175 cc 1955 poc abans de morir en un accident mentre es preparava per a disputar la prova de regularitat del Moto Club Mataró

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, practicà l’esquí i l’escalada durant la dècada de 1930 Presidí la secció de Muntanya 1942 i la Comissió de Refugis anys setanta, i fou tresorer de l’entitat 1959-76, que li concedí la medalla d’argent del Centenari del CEC 1976 Collaborà en la revista Muntanya , i publicà llibres sobre botànica En morir fou creat el Centre d’Estudis Botànics Ramon Pujol i Alsina

Creada l’any 1931, té el seu antecedent en el Club Velocipedista William Tarin, que desaparegué l’any 1906 quan es creà el Club Ciclista El Pedal En morir, el 1926, William Tarin es creà la penya ciclista en record d’aquest promotor esportiu suís El club perllongà la seva activitat fins l’any 1941 i en aquest període organitzà diverses edicions de la Tarragona-Madrid i les arribades de la Vuelta a Espanya a Tarragona

Continuadora de la desapareguda revista Xut , però escrita en castellà Fou dirigida per Valentí Castanys i tingué com a redactors Manuel Amat, Antoni Ollé, Carles Martí Farreres, Francesc Gibert i Sempronio , entre d’altres Defensava el Barça, era crítica amb el Real Madrid i irònica amb l’Espanyol A part del mateix Castanys, hi participaren els dibuixants Moreno, Puigmiquel, Mestres, Roca i Tinet , fill de Valentí Castanys, entre d’altres Marià Cugueró en fou el primer propietari després ho foren Antoni Julià de Capmany i Albert Pons En morir Castanys el 1965, prengué la…

Aquesta capella, situada dins el recinte murat del castell de Jóc, ha estat totalment transformada i actualment forma part d’una casa particular L’única referència documental que n’ha pervingut fins avui dia la proporciona un document pel qual Ramon de Perellós, que va morir l’any 1384, deixà un benefici per a aquesta capella Aquesta notícia confirma que l’església de Sant Pere i Sant Pau ja existia amb anterioritat, i és molt probable que fos fundada poc després que es construís la fortalesa de Jóc, ja que normalment els castells medievals de certa importància disposaven d’…

Aquest casal residencial fortificat fou inicialment el solar o residència del llinatge dels Maçanet, feudataris del lloc, documentats des de l’any 1116 amb Bernat de Maçanet La seva pubilla, Ermessenda de Maçanet, s’havia casat amb Arnau de Cartellà, i en morir l’any 1213 llegà el casal al seu fill segon Bernat de Cartellà, que originà el llinatge dels Cartellà de Maçanet aquests, alhora, donaren el nom actual al casal o força L’edifici actual, situat al costat de la carretera de Barcelona a Girona, conserva una antiga torre circular, un bonic pati, on hi ha la façana…

Tot i que el lloc no és esmentat fins el 922, l’any 882 l’església formà part de les donacions que el bisbe de Girona Teu-ter efectuà a la canònica gironina Més tard, l’any 1032 apareix, en la donació d’un alou al terme de Fornells, feta pel vescomte de Cardona i ardiaca de Girona Eribau al prevere Guadamir L’any 1040 el mateix Eribau, esdevingut bisbe d’Urgell, poc abans de morir féu donació d’un altre alou situat a la parròquia de Sant Cugat de Fornells al monestir de Sant Vicenç de Cardona, al Bages També és esmentada l’any 1362 L’edifici actual sembla que data de la segona…