Resultats de la cerca
Es mostren 252 resultats
Maria Teresa Luengo Planas
Esquí
Esquiadora alpina.
S’inicià seguint les passes de la seva mare, en honor de la qual fundà el Memorial Pepeta Planas Guanyà el Gran Premi Puigcerdà 1973, la Copa Pirineu Internacional 1974 i el Trofeu Memorial Luis Arias 1975 Competí en l’àmbit universitari, i també com a amateur i veterana, categoria en la qual ha guanyat 15 Lligues catalanes
Concurs Mare de Déu del Carme
Pesca esportiva
Concurs de pesca celebrat anualment a Barcelona.
Organitzat des de fa més de setanta-cinc edicions per la Societat de Pescadors Esportius Mar de Barcelona, es tracta d’un concurs obert de pesca de mar costa que rivalitzà durant anys amb el Concurs de la Mercè El fet que es passés a fer dins la zona de pesca controlada que la mateixa societat administrava a l’espigó del port de Barcelona li feu perdre potencial
Sant Joan (Vilanant)
Art romànic
Segons un document de l’any 1018 hi havia una església dedicada a sant Joan Apòstol a Vilanant, “ juxta domum Sanctae Mariae”” A poques passes davant la façana de la parròquia de Santa Maria hi havia, fins els anys 1975-80, que fou enderrocada, una petita capella, sense culte, que havia estat de Sant Sebastià, construcció popular característica del segle XVII data de 1650 a la porta, la qual no és pas impossible que ocupés el lloc del temple medieval esmentat
camp de l’Hotel Casanovas
Futbol
Camp de futbol de la ciutat de Barcelona.
Fou el segon camp que utilitzà el FC Barcelona, que llogà uns terrenys on actualment hi ha l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al costat de l’hotel que li donà el nom El camp fou arranjat pels socis barcelonistes i inaugurat el 18 de novembre de 1900 en un partit contra l’Hispània, on assistiren al voltant de 4000 espectadors Abans que passés un any, el Barça hagué d’abandonar-lo ja que el terreny fou venut per construir-hi el centre hospitalari
Carles Lladó Badia
Curses de muntanya i d’orientació
Dirigent de curses d’orientació.
Fou membre fundador de l’Associació per a la Delegació Olímpica de Catalunya 1986, del Club Orientació Catalunya i de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya 1988, que presidí fins el 1998 També fou creador del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1991 i de la Copa de les Regions d’Europa 1995, i membre del Consell Directiu de la UFEC 1992-96 Guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2004, és autor de llibres com 32000 passes, sobre la Marató de Catalunya 1982, i Catalunya Comitè Olímpic 1988
Guillem Villa Peral
ARXIU G. VILLA
Gimnàstica
Gimnasta i entrenador especialitzat en trampolí.
S’inicià seguint les passes del seu pare Juli Villa Loscos a final dels anys setanta a les files del Gimnàs Nórdico L’any 1982 guanyà la Copa Catalana de trampolí en categoria júnior, títol que assolí en diverses ocasions els anys vuitanta en categoria sènior Fou entrenador de trampolí del Club Egiba, de l’Associació Sant Martí Esport ASME i del CET10 Tècnic de trampolí de la Federació Catalana de Gimnàstica, és el responsable d’aquesta especialitat al CAR de Sant Cugat, on ha entrenat gimnastes com Clàudia Prat i Marc Piñol Fou delegat de trampolí de la Reial Federació Espanyola de…
Sant Martí de Vilaplana (Prats de Molló i la Presta)
Aquesta església és situada a uns 800 m a llevant de la vila de Prats de Molló L’esment més antic d’aquesta capella és de l’any 1245, en què Bernat de Ribelles, rector prevere beneficiat de l’església de Sant Martí, va subscriure l’acta de consagració de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló No sembla pas que aquesta església passés mai de ser una capella de la parròquia de Prats En la dècima papal del 1279 es considera una capella i es fa constar que el seu capellà, Ramon de Coç, no havia de pagar res, segurament per les seves pobres rendes El mateix succeí el 1280 L’…
Marià Faura Sans
AF CEC
Espeleologia
Espeleòleg.
Seguí les passes de Norbert Font Sagué, de qui amplià el Catàleg Espeleològic de Catalunya amb Índex 1908 i Recull 1909 Explorà els avencs d’Ancosa, Roca, Beumala, Esquerrà, Pouetons de les Agulles, Costa Dreta i Arcada Gran, entre d’altres, i les coves del Salnitre, Rialb i la Falconera 1907-11 Amb els bioespeleòlegs Jeannel, Racovitza i Mengel, recorregué les serres del voltant de la Pobla de Segur 1910, i, amb companys del Centre Excursionista del Vallès, el Centre Excursionista de Terrassa i el Centre Excursionista de Catalunya, explorà els avencs de Castellsapera, les Pinasses i Daví…
Castell de Tordera (Granyanella)
Art romànic
Tordera forma un petit agregat al nord del municipi de Granyanella El seu castell, tot i que segurament fou construït al segle XI, és esmentat per primera vegada al principi del segle XII El 1112 hom sap que Bertran i Ermessèn eren feudataris del castell de Tordera en nom d’Arnau Bertran i tenien també l’honor d’Altet En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133 s’establí que, una vegada morts la seva filla i el seu gendre, la batllia de Tordera passés al seu nét Guillem Es probable que el terme de Tordera estigués dins els límits del comtat de Berga Al segle…
Sant Feliu de la Guàrdia (Torroella de Fluvià)
Art romànic
L’antic poblat de la Guàrdia, actualment reduït a un sol mas, és inclòs dins el terme municipal de Torroella de Fluvià, documentat des de l’any 910 La seva església, dedicada a sant Feliu, també ha desaparegut Al segle XII aquesta església fou confirmada com a possessió de Santa Maria de Vilabertran any 1116 En el nomenclàtor d’esglésies del segle XIV de la diòcesi figura com a parròquia Es tracta, però, d’una interpolació, feta amb lletra que deu ésser del segle XV En les llistes de parròquies del segle XVII, aquesta església ja no hi figura L’església era situada a poques passes vers el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina