Resultats de la cerca

Jugà al FC Barcelona 1971-83 i guanyà tres Lligues 1973, 1980, 1982, tres Copes d’Espanya 1972, 1973, 1983 i dues Lligues Catalanes 1982, 1983 Es retirà el 1983, però continuà lligat al Barça com a tècnic fins el 2003 Accedí al càrrec a mitjan temporada 1983-84 substituint Sergi Petit i el mateix curs guanyà la Recopa, el primer títol europeu de la secció Posteriorment forjà l’equip d’handbol hegemònic de la dècada dels noranta, conegut com Dream Team , que obtingué sis Copes d’Europa 1991, 1996-2000 En el seu palmarès com a tècnic barcelonista, també hi figuren quatre Recopes d’Europa 1985,…

Cinturó negre cinquè dan de judo, competí representant el Judo Club Barcelona Es proclamà campió d’Espanya en cinc ocasions i també fou subcampió estatal en la categoria de pes mitjà 1967 i tercer classificat en la categoria de pes semimitjà 1968 Compaginà la pràctica esportiva amb l’ensenyament d’aquest esport al gimnàs Yawara-II Ocupà el càrrec de vicepresident primer de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades i fou secretari de la seva junta directiva 1973 El 1985 fou designat seleccionador espanyol

Començà a la Salle Bonanova Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol, al Futbol Club Barcelona, a l’Aismalíbar de Montcada 1955-56, al Real Madrid 1956-58, al FC Barcelona 1958-61, al Joventut de Badalona 1961-62 i, posteriorment, en altres equips com el Club Bàsquet Vic Amb el Real Madrid conquerí dues Lligues i una Copa, i amb el Barça feu el doblet, Lliga i Copa, 1959 Fou vint-i-dues vegades internacional amb la selecció absoluta espanyola

Pivot, s’inicià al collegi la Salle Bonanova i després passà pel juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol, el Futbol Club Barcelona 1953-55, l’Aismalíbar de Montcada 1955-56, el Real Madrid 1956-58, el FC Barcelona 1958-61, el Joventut de Badalona 1961-62, el Picadero Jockey Club 1962-66, el Joventut de Badalona 1966-72, el Club Esportiu Mataró 1972-75 i el Breogán de Lugo 1975-76 Aconseguí quatre títols de Lliga amb tres clubs diferents Real Madrid, FC Barcelona i Joventut de Badalona quatre campionats de Copa amb quatre equips diferents Real Madrid, FC Barcelona, Picadero Jockey Club i…

S’inicià en la boxa amateur a l’inici dels anys vint al Barcelona Boxing Club També formà part del Catalunya Atlètic Club, el Club Boxa Palace de Barcelona i el Boxa Club Firpo Com a professional, competí en diverses categories, com el pes ploma i el gall Es proclamà campió de la Copa Parc 1923 i de la Copa Olímpia 1925 Després d’un parèntesi 1926-30, tornà a l’activitat pugilística i guanyà la Copa Marquès de Vinent, en pes ploma 1930

Establert a Catalunya, fou jugador del FC Barcelona durant la temporada 1914-15, i després del Catalònia de Manresa Posteriorment, començà la carrera periodística com a redactor de Tribuna,  Jornada Deportiva  1923, La Noche 1926 i La Vanguardia , a Barcelona, i Excelsior 1926, a Bilbao, el qual també dirigí 1928 i 1929-31 A partir del 1931, a Madrid, collaborà a El Heraldo de Madrid i al diari esportiu As 1932-33 A més, fou redactor d’ Ahora 1934-37 i redactor esportiu d’ El Imparcial 1933 Fou membre del Sindicat Professional de Periodistes de Barcelona 1926, i a Madrid de l’Associació de la…

Començà a practicar la boxa el 1926, primer al SDB La Flora i després al Palace Sporting Barcelona Club Més conegut com Martín Oroz, debutà com a professional al pes ploma el 1927 Fou campió de Catalunya de pes lleuger 1928, 1929 i campió d’Espanya de pes wèlter 1932, 1933, 1934 Feu una gira per cinc països d’Amèrica Una vegada es retirà el 1939, preparà boxejadors

Molt vinculat a la ciutat de Tarragona, on treballà i s’especialitzà en medicina esportiva Exercí diversos càrrecs vinculats al Movimiento durant els anys seixanta i primers dels setanta Fou vicepresident de la Junta Provincial de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes 1963 i delegat nacional d’Esports a Tarragona 1968 Presidí la Diputació de Tarragona 1967, i gestionà la Ciudad Residencial de Tarragona de Educación y Descanso 1967-71

Entre el 1989 i el 1992 jugà al CN Catalunya i a l’UE d’Horta Fou segon entrenador de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 El 2003 fitxà pel Club Natació Atlètic-Barceloneta i entre el 2003 i el 2012 guanyà vuit lligues estatals 2003, 2006-12, sis Copes del Rei 2004, 2006-10, vuit Supercopes d’Espanya 2003-04, 2006-11 i cinc Copes de Catalunya 2007-11 Aconseguí mantenir l’equip imbatut durant 144 partits d’àmbit estatal consecutius Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 2006

Format a l’escola de Radiodifusió, el 1957 s’incorporà a Ràdio Joventut de Barcelona i el 1960 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya El 1966 retransmeté el Campionat Mundial de futbol Als anys seixanta i setanta presentà a Televisió Espanyola nombrosos programes d’entreteniment i esportius, com Más lejos 1971 i Polideportivo 1973 Retornà a la ràdio esportiva amb programes com Radiogaceta de los deportes , de Ràdio Nacional d’Espanya 1973-76, i Catalunya Ahora 1981 Obtingué molts reconeixements, com els premis Ondas 1969, 1973, Antena de Oro 1972 i TP de Oro 1972, la medalla de plata al mèrit…