Resultats de la cerca

Davanter de l’Avenç de l’Sport, equip de la barriada barcelonina de Sant Andreu, des de la temporada 1915-16 fins al 1922 La seva eficàcia golejadora contribuí a l’ascens del seu equip a la primera categoria del Campionat de Catalunya, però una greu malaltia l’apartà de l’esport i morí el 1927 Havia jugat amb la selecció catalana un partit contra el Biscaia al camp de l’Espanyol, en què marcà un dels gols

Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, guanyà el Campionat d’Espanya d’acrobàcia aèria de nivell avançat l’any 1995 També participà a la Volta Aèria a Catalunya, en què fou segon classificat l’any 1986 acompanyat de Pere Valls Morí en un accident d’acrobàcia aèria a l’aeroclub de La Nava de Segòvia En honor seu, l’Aeroclub Barcelona-Sabadell atorga el Trofeu Jaume Brossa al guanyador de la prova d’acrobàcia de nivell avançat del Campionat d’Espanya

Es formà a les files del Reial Club de Polo de Barcelona Fou internacional amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, on obtingué la medalla de bronze, i en els de Tòquio 1964, on assolí la quarta posició Aconseguí sis Campionats de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, 1962, sis Copes del Rei 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga espanyola 1958 Morí en un accident de trànsit El camp d’hoquei del Reial Club de Polo porta el seu nom

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, coronà diversos cims catalans com la punta d’Astorg per l’aresta de Cregüenya, el cilindre d’Ascobes per la paret nord, les agulles del Pallars, el Pedraforca, el pic petit Migdia d’Aussau, les Salenques, el Petit Encantat i l’Aneto per la bretxa de Tempestats Morí per l’impacte d’un llamp després d’aconseguir el cim del Gat 2300 m del Pedraforca per la paret nord, i per això aquesta via rebé el seu nom

Nom que prengué l’ Aeròdrom Canudas el 1939 S’anomenà d’aquesta manera durant tota la dictadura franquista en honor d’un dels propietaris de l’Espanya Industrial, Carles Muntadas Prim, aviador que morí durant la Guerra Civil Entre el 1941 i el 1946 s’hi realitzaren una sèrie d’obres que envaïren les installacions de l’Aero Club de Barcelona Al final dels anys quaranta es fusionà amb l’ Aeròdrom Latécoère i l’antic Aeròdrom de la Volateria , i es formà l’actual aeroport de Barcelona

Des del 1966 fou soci dels grups de muntanya del CEDADE i de l’AGRUECC El 1973 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i al CADE, grup del qual fou monitor Morí durant una escalada al serrat del Moro, a Montserrat El 1975 rebé la insígnia del GAME Al monestir de Santa Cecília de Montserrat, la FEEC hi condicionà un edifici com a refugi, que fou inaugurat el 1978 amb el seu nom Es publicà després de la seva mort el llibre Les muntanyes que vaig estimar records d’un muntanyenc caigut 1976

Establert a Barcelona i conegut com Isi , s’inicià en la pesca submarina a l’escullera del port de Barcelona Soci de l’Associació de Pesca Submarina de Barcelona, fou quatre vegades campió de Catalunya 1978, 1979, 1980, 1982 i quatre vegades subcampió 1974, 1976, 1977, 1981 L’any 1980 guanyà el Campionat d’Espanya Membre de l’equip estatal, participà en competicions internacionals, com el Campionat Mundial 1983 Morí en accident mentre pescava a 25 m de fondària En honor seu s’organitza cada any el Trofeu Nadal Memorial Isidro Gordo

Debutà com a àrbitre el 1952 en un partit de categoria juvenil i l’any següent dirigí el seu primer encontre a primera divisió en un derbi Reus Deportiu-Reus Ploms El 1956 adquirí la categoria internacional i participà en tres Mundials 1958, 1960, 1964 Es retirà el 1966 amb 760 partits arbitrats, 70 dels quals internacionals, i dos anys després entrà a la Federació Catalana de Patinatge Poc després va ser designat president del Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana i més tard vicepresident del de l’Espanyola, càrrecs que ocupava quan morí

Presidí el Futbol Club Barcelona en tres etapes 1916-17, 1920-21 i 1930-31, en la primera de les quals es produí el famós ‘‘cas Garchitorena’’ i, en la segona, s’inicià el projecte del camp de les Corts El període 1916-18 també presidí la Federació Catalana de Futbol Formà part de la Ponència d’Educació Física 1922-24 Impulsà diferents esdeveniments esportius que se celebraren a Barcelona, com l’Exposició Internacional d’Automòbils Morí en accident de trànsit juntament amb la seva esposa i la seva filla

Fou campió d’Espanya de velocitat 1911, 1915 i guanyà diverses competicions de pista en l’àmbit internacional, principalment a París Deixà la competició el 1926 i un any després començà a treballar com a auxiliar i massatgista Gestionà la trajectòria de ciclistes com José Cebrián i exercí de preparador als equips del FC Barcelona i el Neumáticos Galindo, on coincidí amb Miquel Poblet, ciclista que auxilià durant els anys posteriors Morí durant un viatge a França per treballar com a massatgista de Miquel Poblet en el Campionat del Món del 1958