Resultats de la cerca

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1966-73 procedent del Còrdova Defensà la porteria del Barça en 288 partits Guanyà una Copa de Fires 1966, dues Copes 1968, 1971 i la Finalíssima de Fires 1971 Individualment obtingué el Trofeu Zamora de la temporada 1972-73 Al final d’aquella temporada fou traspassat a l’Atlético de Madrid per qüestions extraesportives Fou cinc vegades internacional absolut i anà convocat a la Copa del Món 1966

Jugà a la Unió Esportiva Lleida 1992-94, procedent del Valladolid En la seva primera temporada amb l’equip lleidatà, guanyà el Trofeu Zamora de segona divisió A i ascendí a primera El Lleida només es mantingué una temporada a la màxima categoria, després de la qual es retirà Com a entrenador ha estat el màxim responsable del futbol de base del Lleida i ha dirigit l’AE Prat, el FC Benavent i el FC Ascó

Fitxà pel Futbol Club Barcelona al principi del 2008, procedent del Celta de Vigo, on havia guanyat el Trofeu Zamora 2006 Habitual suplent de Víctor Valdés, fou titular en la competició de Copa del Rei, en què aconseguí el títol en dues ocasions 2009, 2012 Amb el Barça aconseguí també quatre títols de Lliga i Supercopa espanyola 2009, 2010, 2011, 2013 i dos Mundials de clubs, dues Lligues de Campions i dues Supercopes europees 2009, 2011 En finalitzar la temporada 2014 es retirà del futbol

Format al planter de la Real Sociedad, la temporada 1975-76 fitxà pel Futbol Club Barcelona Disputà 311 partits oficials i guanyà tres Copes del Rei 1978, 1981, 1983, una Copa de la Lliga 1983, una Supercopa d’Espanya 1984 i dues Recopes d’Europa 1979, 1982 Per altra banda, aconseguí el Trofeu Zamora com a porter menys golejat la temporada 1977-78 en encaixar 25 gols en 29 partits Durant la seva última temporada 1983-84 perdé la titularitat en benefici de Francisco Javier González Urruticoechea, Urruti

Jugà amb el Futbol Club Internacional 1909-12 El 1913 debutà al Futbol Club Barcelona i fou titular fins a l’arribada de Ricard Zamora, al maig del 1919 Després tornà de nou a l’Internacional, on jugà dues temporades més 1920-22, i es retirà quan l’equip es fusionà amb la UE Sants Guanyà tres Campionats de Catalunya 1916, 1919,1920 i una Copa d’Espanya 1920 Fou titular de la selecció catalana en deu ocasions També destacà en altres esports com l’atletisme fou subcampió d’Espanya en 100 m tanques 1917

Fou contractat pel Futbol Club Barcelona, procedent de l’MTK de Budapest, per a suplir la marxa de Ricardo Zamora Jugà al Barça 189 partits al llarg de set temporades 1923-30 Fou sis vegades campió de Catalunya i tres, campió d’Espanya 1925, 1926, 1928 Fou també un dels pioners de la primera Lliga, guanyada la temporada 1928-29 Després marxà al Racing de Madrid 1930-31 Retirat el 1933, entrenà nombrosos equips, entre els quals el Barcelona en dues etapes 1934-35, 1955-56, en la primera de les quals guanyà el Campionat de Catalunya

Fou fundat el 1977 per Lluís Corretja Buye al barri del Carmel, com a centre per a la pràctica del karate i el judo L’any 1999 la secció de judo s’escindí i creà un nou club Ja centrat exclusivament en la pràctica del karate, es traslladà al barri la Verneda Disposà d’equips de totes les categories d’edat i participà en competicions d’àmbit català i estatal, i alguns dels seus membres també participaren en competicions internacionals Destacà la karateka Lucía Zamora És presidit per Manuel Gonzalez Ibáñez, exseleccionador de la Federació Catalana de Karate

Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits

Conegut esportivament com Juanito , fou tècnic de la selecció catalana sub-18 que es proclamà campiona d’Espanya 2004 També dirigí diversos equips catalans a la divisió de plata, com el Futbol Sala Gavà, el Manresa Futbol Sala i el Playas de Salou Futbol Sala 2007-08 Posteriorment entrenà el Burela CD 2008-09, amb el qual disputà la promoció d’ascens a divisió d’honor La temporada 2009-10 debutà en aquesta categoria entrenant el Marfil Santa Coloma Més endavant entrenà el Futbol Sala Zamora 2010-11 i la temporada següent fitxà per l’Al-Rayyan, campió de la Lliga de Qatar

Començà jugant d’interior al FC Palafrugell, amb el qual disputà el Campionat de Catalunya de primera categoria al principi dels anys trenta Fitxà pel RCD Espanyol 1934-36 i 1943-44, amb el qual disputà 49 partits de Lliga en dues etapes i aconseguí 9 gols Jugà també amb el Reus Deportiu Com a entrenador, dirigí l’Espanyol 1947-49 i 1955-56, fou segon de Ricard Zamora 1954-55 i formà tàndem amb Alfredo Di Stéfano 1965-66 a la banqueta de l’equip blanc-i-blau A més, desenvolupà diverses funcions dins el club espanyolista durant molts anys També dirigí, entre d’altres, el Girona i el Terrassa