Resultats de la cerca

Fou organitzada pel Comitè Català pro Esports Populars i comprengué competicions de futbol, natació, boxa, atletisme, lluita i gimnàstica Tenia per objectiu la promoció de l’esport popular i se celebrà en un ambient amb fortes connotacions polítiques La competició prengué el nom del dirigent comunista alemany Ernst Thälmann, símbol de la resistència antifeixista i detingut pels nazis alemanys el 1933 Amb aquesta competició s’intentava avaluar la capacitat organitzativa del Comitè Català pro Esport Popular que al juliol del mateix any havia d’organitzar l’Olimpíada Popular

Dirigida per Josep Astell Gilabert, a partir del número 4 esdevingué el portaveu de la Reial Federació Atlètica Catalana A banda de les proves atlètiques, promogué la pràctica d’altres activitats sota la denominació d’esports de mar Cada número incloïa la biografia d’un campió d’alguna modalitat esportiva i acabava amb una secció d’esports diversos Hi collaboraren Josep M Mañé, Rossend Calvet i Àngel Millà, entre d’altres Destacaren les lliçons de lluita grecoromana de Vicens Huerta i els temes d’higiene dels doctors Lagrange i Trabal Les fotografies eren de Mas, Rumet i Astell Es publicava…

Les seves sigles corresponen a Kàrting, Motos i Cotxes, encara que l’entitat se centrà en l’automobilisme de competició Des del seus inicis es dedicà a donar assistència als seus socis en les curses que es feien arreu de Catalunya i fou pionera en l’ajuda als corredors amb menys recursos, aportant suport logístic, compres conjuntes, assessorament esportiu, etc També promogué algunes curses per mitjà de campionats de slot , que les reproduïen Estigué associada amb la Penya Motorista 10 × Hora

Era formada per redactors que havien sortit del setmanari Xut Els articles eren signats amb pseudònims, com Ocarina de Les Corts , Tresunces , etc Informava de l’actualitat esportiva del moment i ironitzava amb les notícies publicades en altres diaris esportius De periodicitat setmanal, sembla que en sortiren 20 números

Destacà com a extrem dret i jugà 285 partits i marcà 62 gols amb el Futbol Club Barcelona 1914-26 Fou campió de Catalunya en vuit ocasions 1916, 1919-22, 1924, 1925, 1926, i campió d’Espanya en quatre 1920, 1922, 1925, 1926 Disputà un partit amb Catalunya 1921 També destacà com a corredor de fons, juntament amb el seu germà Josep

Realitzà tota la seva trajectòria esportiva en el Reial Club de Polo de Barcelona Amb el primer equip aconseguí sis Campionats de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, 1962, sis Copes del Generalísimo 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga 1958 Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964, en què aconseguí diploma olímpic en perdre la final de consolació i quedar en quarta posició

A la dècada de 1860, juntament amb altres aficionats, com Eusebi Riu Canal o Carles Bosch de la Trinxeria, constituïren un Cercle d’Escacs, al Cafè del Liceu de Barcelona, traslladat després al Cafè Cuyàs L’any 1862, juntament amb Eusebi Riu, fundà la revista mensual El Ajedrez , primera publicació d’escacs a l’Estat El 1865, quan ja s’havia deixat d’editar, se’n publicaren els tretze números en un sol tom

Editada pel Servei d’Esports de la Diputació de Barcelona tingué dues èpoques A la primera fou l’òrgan del Centre d’Iniciatives i Recursos Esportius de la Diputació i informava sobre les novetats bibliogrà-fiques que s’hi ingressaven, sobre jornades, congressos i cursos de formació vinculats amb l’esport Publicà, almenys, dos números monogràfics sobre finançament de l’esport i esport adaptat El 1996 encetà una segona època amb un canvi d’orientació Contenia articles tècnics i de divulgació, informació sobre l’esport municipal, entrevistes, itineraris d’excursions i seccions fixes dedicades a…

Periòdic independent adreçat al món de l’atletisme en totes les seves especialitats, es definia com a portaveu dels atletes En fou director Carlos Martín Usieto i hi collaboraren reconegudes firmes del món de l’atletisme, com Ramon Oliu i el doctor Pujol Amat Se n’editaren tretze números, amb irregularitats pel que fa a les mensualitats

Tracta sobre l’entrenament i la tècnica del golf, camps i torneigs En fou directora Teresa Bagaria i, posteriorment, la dirigí Homero Herrera