Resultats de la cerca

Formà part del Club Nàutic Amposta En categories inferiors participà en dos Mundials juvenils i en dos de la categoria sub-23 Fou sis vegades campió d’Espanya i quinze de Catalunya, sobretot en dos i en quatre sense timoner

S’inicià a l’Skating Club i després defensà la porteria del Club Patín i de la Unió Barcelona, club amb el qual fou campió d’Espanya 1945 Fitxà pel RCD Espanyol 1946-50 i guanyà quatre Campionats de Catalunya 1947-50 i tres d’Espanya 1947, 1948, 1949 El 1947 formà part de la primera selecció espanyola de la història, que fou tercera classificada en el Campionat del Món i d’Europa del mateix any, i el 1950 es proclamà subcampió del món abans de deixar l’equip estatal Finalitzà la seva etapa com a jugador en el FC Barcelona 1950-52, i es convertí en entrenador de l’equip blaugrana, amb el qual…

Migcampista que destacà al Centre d’Esports Sabadell, on jugà durant vuit temporades 1911-19 Era la gran figura de l’equip i també formà part de la directiva del club a partir del febrer del 1919 Fou campió de Catalunya de segona categoria 1914, 1915 i guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916 També participà en algun partit del Reial Club Deportiu Espanyol, i al juny del 1918 jugà un partit de la Copa Barcelona amb el Futbol Club Barcelona Disputà 14 partits amb la selecció catalana

Guanyà, amb C Giró i l’equip Montesa 1964, i amb L Iglesias i Ossa 1966, el Campionat d’Espanya de resistència en imposar-se a les 24 Hores de Montjuïc

Membre del Club d’Esquí Alp, fou campió de Catalunya de relleus 1950, 1951, 1954-58, 1960, 1961, 1963 formant equip normalment amb el seu germà Joan, Joan Deulofeu, Josep Junoy i Joan Basaganya Aconseguí nombrosos podis al Campionat de Catalunya d’esquí de fons Amb la selecció catalana guanyà diverses vegades el Campionat d’Espanya de relleus 1952, 1953, 1955, 1957, 1958

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, a partir del 1952 competí pel Club de Rem Ruber i pel Club de Rem de Barcelona Guanyà diversos campionats i subcampionats de Catalunya i d’Espanya a mitjan segle XX, així com diverses regates internacionals Destaquen els títols estatals assolits a Barcelona en quatre amb timoner 1949, 1951, 1952 i en vuit amb timoner 1950, 1951, 1952 Formà part de l’equip espanyol de quatre amb timoner en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, i guanyà la medalla de bronze en la mateixa prova en el Campionat del Món 1951

Formà part de l’equip del Club Sant Antoni de Viladrau, juntament amb el seu pare i els seus germans, Antoni i Jordi Es proclamà dues vegades campió d’Espanya 1996, 2000 i aconseguí un subcampionat 1997 Guanyà el Torneig Internacional de Polo de Barcelona 1989, 2000, la Copa Aznar 1991, l’Obert Puerta de Hierro 1992 i el Gran Premi Ciutat de Barcelona de polo en cinc ocasions 1994, 1996, 1998, 2001, 2002 Compaginà la pràctica del polo amb els càrrecs de vicepresident de la Federació Catalana de Polo i de secretari del Club Sant Antoni de Viladrau També fou director de l’Escola Catalana de Polo

Membre del Club de Billar Mont-roig, destacà en el billar de caramboles Fou campió d’Espanya en les especialitats de banda 1987, 1989, 1991 i quadres 71/2 1989, 1990 i 47/1 1991, 1992 Formà part de la selecció espanyola que guanyà la medalla de bronze per equips en l’europeu del 1989

S’inicià al Club Esportiu Farners Fou campió d’Espanya juvenil dels 1500 m 1981 i campió de Catalunya juvenil 1981 i jú-nior 1982, 1983 tant de cros com de pista En categoria sènior, guanyà la prova dels 5000 m del Campionat d’Espanya 1986 En cros, guanyà el Campionat de Catalunya 1990, 1992, i el subcampionat d’Es-panya 1992 Participà en cinc Campionatsdel Món sènior 1985, 1992, 1993, 1994, 1996, en els quals aconseguí dos cops acabar entre els 20 primers Es retirà el 1999

Format al Club Egara de Terrassa, amb el qual debutà a la màxima categoria, es proclamà campió d’Europa sub-21 a Sant Sebastià 2008 Guanyà la Copa del Rei 2009, la Lliga 2016 i participà en la final four de la Copa d’Europa celebrada a Amsterdam 2008