Resultats de la cerca

Fundat l’any 1927 per la fusió del Club Esportiu Amposta i l’Argentí Començà a destacar els anys quaranta jugant a segona i primera territorial La temporada 1954-55 debutà a tercera divisió estatal on jugà fins el 1961 Fou subcampió de grup en la temporada 1958-59 i disputà la promoció d’ascens a segona divisió Posteriorment alternà la seva trajectòria jugant durant vuit temporades a preferent, i pràcticament la resta a primera territorial El 2008 fou subcampió del seu grup de primera catalana i aconseguí tornar a tercera divisió estatal Disposa d’un segon equip sènior, equip…

Establert a Barcelona, ingressà al Club Tennis Barcino el 1976, i fou campió d’Espanya júnior 1981 i de segona categoria 1982 Formà part de l’equip del club que el 1983 assolí la Copa Intercontinental de clubs i consecutivament tres copes d’Europa 1983, 1984, 1985 En individuals guanyà dotze torneigs ATP, entre els quals cal esmentar el Màsters Sèries de Barcelona 1987, entre el 1985 i el 1991 En dobles guanyà també un torneig ATP 1985 Fou membre de l’equip argentí de Copa Davis 1985-92 L’any 1989 assolí la desena posició en el rànquing individual de l’ATP, la posició més alta de…

El 1973 debutà a l’equip Argentinos Juniors, es professionalitzà el 1977 i el 1981 passà a jugar al Boca Juniors, amb el qual guanyà aquest any la Lliga argentina El 1982 fitxà pel Futbol Club Barcelona , amb el qual el 1983 guanyà la Copa de la Lliga i la Copa del Rei disputà 73 partits i marcà 43 gols Amb el Nàpols 1984-92 aconseguí dues Lligues 1986, 1990 i la Copa de la UEFA 1989 Suspès per consum de drogues el 1991, en 1992-93 jugà amb el Sevilla, i posteriorment amb els equips argentins Newell’s Old Boys 1993-94 i de nou amb el Boca Juniors 1994-97 Amb la selecció argentina jugà 91…

Jugà habitualment amb Enric Sanmartí de parella i guanyà diversos campionats en l’àmbit català i estatal Aconseguí deu Campionats de Catalunya, un en categoria mixta i quatre Màsters Catalans, i fou diverses vegades número 1 del rànquing català Per equips guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya i el de Catalunya de primera categoria Ha estat seleccionador català, director del projecte de detecció de talents de la federació espanyola a Catalunya i director esportiu de la federació catalana Ha dirigit l’àrea de pàdel del Reial Club Tennis Barcelona 1995-2000 i la del Club Tennis Wellness a…

Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona, s’entrena habitualment a l’Escola de Tennis Mataró Ha estat campió de 6 torneigs de l’ITF Challenger i finalista dels torneigs ATP de Casablanca 2012, São Paulo 2017, Montecarlo 2017, Quito 2018, Kitzbühel 2019 i Córdoba, Argentina 2021, i en dobles, fent parella amb l’argentí Carlos Berlocq, a Båstad Suècia el 2013 El 2016 guanyà el seu primer títol individual ATP al torneig de Båstad també es proclamà campió de Catalunya A l’abril del 2017 arribà a ocupar la posició 19 en el rànquing de l’ATP, la seva millor classificació Repetí victòria als…

Pivot, fitxà pel FC Barcelona 1975-87 procedent del San Lorenzo d’Almagro argentí Amb l’equip blaugrana guanyà un Mundial de clubs 1985, dues Recopes d’Europa 1985, 1986, una Copa Korac 1987, tres títols de Lliga 1981, 1983, 1987 i sis Copes del Rei consecutives 1978-83 Posteriorment jugà al Fórum de Valladolid 1987-89, al Bàsquet Manresa 1989-90, al Tau de Vitòria 1990-91 i, entre el 1991 i el 1996, a diferents equips de les Illes Balears en les categories de primera B i segona divisió Formà part de la selecció espanyola absoluta en 131 partits, i aconseguí les medalles de plata…

Al final de la dècada de 1970, presidit per Amador Sierra, tingué una etapa d’èxits rellevants protagonitzada per Francesc Jiménez, campió d’Espanya de pes ploma 1980, i Lluís Rodríguez, campió estatal de pes minimosca 1979 que també foren campions catalans del seu pes, com Antoni Vargas, campió de Catalunya amateur de pes mosca 1979 Fou guardonat per la Federació Catalana de Boxa com la societat pugilística més destacada de l’any 1979 El 1983 també fou premiat per la Federació Espanyola de Boxa per la seva campanya de foment de la boxa no professional Al principi de la dècada de 1990 Manuel…

A vint anys arribà a Catalunya procedent del San Lorenzo de Almagro argentí i fitxà pel CP Tordera durant una temporada, abans de marxar al CP Alcobendas, en el qual jugà fins la de 1999-2000 Després tornà a Catalunya per jugar tres temporades en el Reus Deportiu, amb el qual guanyà una Copa de la CERS 2003, i romangué tres temporades més en el CP Vilanova, amb el qual arribà a una altra final de la Copa de la CERS 2006, i on acabà la seva carrera com a jugador Inicià una nova etapa com a coordinador dels equips de base del Reus Deportiu i la temporada 2008-09 es convertí en…

Especialitzat en piragüisme d’aigües tranquilles, aconseguí trenta-dues medalles d’or en diverses especialitats del campionat argentí 1994-2003 També guanyà vint-i-tres medalles d’or en el Campionat de Sud-amèrica 1997-2002 i tres més en el Campionat Panamericà 1997, 2000 Fou subcampió del món 1997 en la prova de 1 000 m en K-2 i medalla de bronze en la prova de 500 m Participà en diverses edicions del Campionat del Món i de la Copa del Món entre el 1996 i el 2005 El 2004 fou suplent en els Jocs Olímpics d’Atenes Membre del Caiac Club Baix Llobregat, guanyà diversos Campionats de…

Fundat el 1929, nasqué amb la denominació de Sabadell Lawn Tennis Club i fou pioner de la pràctica del tennis a la població Amb installacions pròpies des del 1959, disposa d’una escola de tennis d’on sorgiren alguns tennistes destacats Guanyà el Campionat d’Espanya en categoria C 1973 i el de categoria B 1974 El 1975 participà en la màxima categoria del tennis espanyol i el 2002 assolí el subcam-pionat masculí de segona categoria i el tercer lloc femení en la mateixa categoria També aconseguí alguns títols del Campionat de Catalunya en diverses categories En destaca Arnau Brugués, guanyador…