Resultats de la cerca

Mig ala, jugà amb la Unió Esportiva Lleida al principi de la dècada de 1940 i amb el Futbol Club Barcelona 1943-46 Com a barcelonista disputà 31 partits, la majoria amistosos, i marcà 9 gols Guanyà una Lliga 1945 i una Copa d’Or 1945 En deixar el Barça tornà al Lleida Formà part en una ocasió de la selecció catalana 1942

Pioner del piragüisme a Lleida S’inicià en la pràctica esportiva a divuit anys Construí la seva pròpia piragua i fou un dels primers a baixar de Balaguer a Lleida pel Segre Fou un dels organitzadors del primer Campionat de Catalunya de piragüisme que se celebrà al pantà de Selles A la dècada dels seixanta exercí com a vocal de la Federació Lleidatana de Piragüisme Fou un dels promotors del Club Cadí Canoë-Kayak, creat el 1964

Començà en el Lleida i després jugà amb l’Espanyol 1932-34, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1933 A continuació fitxà pel FC Barcelona 1934-44, amb el qual arribà a ser capità Jugava de migcampista i s’arrenglerà en 84 partits amb la samarreta blaugrana, en els quals marcà un gol Fou una vegada campió de Copa del Generalísimo 1942 i tres del Campionat de Catalunya 1935, 1936, 1937 En retirar-se entrenà el Lleida Disputà quatre partits amb la selecció catalana, un abans de la guerra i tres després

Especialitzat en fons, era el tercer d’una saga amb els seus germans Josep Maria, subcampió de Catalunya de 3000 m obstacles, i Modest, campió de Catalunya de la mateixa prova Membre del Sícoris de Lleida, aconseguí el títol de campió de Catalunya de 5000 m 1972, 1974 Durant la seva estada a la Residència Blume defensà la secció atlètica del Real Madrid 1977-79 També aconseguí, ja com a atleta independent, un títol d’Espanya de 30 km 1980 Disputà la marató als Jocs Mediterranis 1979 Acabà la seva carrera atlètica a l’Antorcha de Lleida

S’inicià amb la Penya Ciclista Colomina, juntament amb el seu germà bessó Josep Joan, que morí a divuit anys mentre competia al velòdrom de Lleida Fou campió de Catalunya de fons

Fundà el primer club esportiu a Lleida, l’Sports Club Lleidatà 1898, del qual en fou vicepresident Presidí la Ponència d’Educació Física 1921-24, primer intent regulador de la política esportiva a Catalunya, que promogué l’esport de base i a les escoles

S’inicià al Balaguer 1950-51, passà per la Unió Esportiva Lleida 1951-57 i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1957-61 Interior dret, disputà 78 partits amb el Barça Fou traspassat al València 1961-65, on jugà 59 partits a la primera divisió, i retornà al Lleida 1965-66 i al Juneda 1970-71 abans de retirar-se Guanyà la Lliga 1959, 1960, la Copa 1957, 1959 i la Copa de Fires 1958, 1960, 1962, 1963 Internacional B en dues ocasions, també formà part d’una selecció de Catalunya en dos partits, amb motiu de les noces d’or del Club Esportiu Europa i l’Associació Lisboeta

Fou fundador i president de la delegació lleidatana de la Federació Catalana de Voleibol 1959 i vocal de la federació espanyola 1967, que presidí 1976-83 Publicà diversos llibres de divulgació de voleibol La seva tasca de promoció d’aquest esport fou reconeguda amb distincions, com la medalla de plata al mèrit esportiu 1961 o la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Fou campió de Catalunya 1933 amb una marca de 34,52 m També participà en proves de llançament de pes Seguí competint durant uns quants anys després de la Guerra Civil

Començà competint, representant la federació guipuscoana, en la prova de triple salt dels Campionats d’atletisme del final dels anys seixanta Posteriorment també participà en salt de llargada formant part del FC Barcelona i de la selecció catalana Guanyà el Campionat de Catalunya de triple salt en pista coberta 1970 i el d’Espanya en pista coberta i a l’aire lliure 1972 Baté diversos rècords de Catalunya en salt de llargada i triple salt Guanyà també la medalla de bronze en triple salt als Jocs Mediterranis d’Esmirna 1971 El 1982 fou membre de la junta directiva de la Unió Esportiva …