Resultats de la cerca

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en diverses classes de vela lleugera com optimist o laser, en surf de vela i en creuer Entre el 1985 i el 1987 formà part de l’Equip Promeses Caixa de Barcelona amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També formà part de la selecció catalana de surf de vela de divisió II i de vela en classe laser Com a regatista de creuer guanyà un subcampionat d’Espanya i un Campionat de Catalunya 2010 a bord del Comet@ L’any 1995 assumí la direcció dels Centres Nàutics Esportius del CAR de Sant Cugat

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, guanyà el Campionat d’Espanya de vela en classe V 1971 a bord del Simbad , èxit que repetí amb la mateixa embarcació al Campionat de Catalunya 1975 Aconseguí també el Trofeu Clubs Nàutics de classe I a V 1973 a bord del Víking

Membre del CN Barcelona, fou tres cops campió d’Espanya 1970, 1972, 1975 de patí de vela

Patró de velers i posteriorment pilot d’embarca-cions a motor Les seves drassanes, primer al Poble-sec i després a la platja de Can Tunis de Barcelona, tingueren un paper destacat en la creació i el desenvolupament de la flota d’embarcacions esportives catalanes entre el 1895 i el 1916 El 1912 construí un 7 m FI per al Reial Club Nàutic de Barcelona que permeté al club participar en regates internacionals El 1917 tancà el taller de Barcelona i n’obrí un de nou a Blanes

Fundat el 1914, es creà amb l’objectiu de representar Barcelona en la Copa del Rei per a iots de 7 FI de construcció estatal Fou constituït per iniciativa d’alguns socis, entre els quals hi havia Lluís Ballvé de Gallart, i dels dos clubs existents a Barcelona en aquella època el Reial Club Marítim i el Reial Club Nàutic El seu primer president fou Francesc de Moxó Durant un temps compartí la seu social amb la Sociedad de Carreras de Caballos, al passeig de Gràcia de Barcelona Organitzà una copa amb el nom del club Desaparegué vers el 1920

Organitzada pel Reial Club Marítim de Barcelona, el Reial Club Nàutic de Barcelona i les federacions catalana i espanyola de vela, la primera edició serví de preparació per a les proves de vela dels Jocs Olímpics del 1992 Represa l’any 1994 sota la denominació de Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, el 2010 celebrà la cinquena edició Reconeguda per la Federació Internacional de Vela amb el grau 2, hi participen embarcacions de la classe 470 i laser Entre els diferents guanyadors destaquen Natàlia Via-Dufresne i Laia Tutzó

Inaugurada al novembre del 1992 i situada al Port Olímpic de Barcelona, promou els esports nàutics fent especial atenció a l’especialitat de la vela Els seus impulsors foren Joan Anton Camuñas i Manel "Lolo" Ibern Des del 1997 és gestionada per la Federació Catalana de Vela

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, competí en diverses classes de veler Guanyà un Campionat d’Espanya en classe 470 1970 i un Campionat de Catalunya en classe finn 1972 Fou subcampió d’Europa en classe dragon a bord del Fortuna 1973, motiu pel qual rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Vela També guanyà dos trofeus Comte de Godó 1974, 1975

Fou un dels fundadors del Club Nàutic de Barcelona l’any 1909 Posteriorment formà part del Reial Club Marítim de Barcelona com a regatista de creuer i com a armador, i arribà a tenir fins a deu embarcacions Instituí la Copa Eusebi Bertrand d’Esgrima i fou president de la Federació Catalana d’Esgrima 1931-33 Per altra banda, fou un dels industrials tèxtils més importants de Catalunya i un dels fundadors de la Lliga Regionalista Fou diputat a les Corts 1909-27

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, destacà en classe snipe patronejant l’ Ardilla II Guanyà el Campionat d’Espanya de l’especialitat 1950 amb Francesc Llobet com a proer, i fou tercer al Campionat d’Europa 1950 En classe dragon, fou campió d’Espanya 1970,1974, a bord del Neluca , i subcampió 1968 També navegà en classe creuer amb el 6 m FI Tritonazo i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 en la classe 55 a bord del Posillipo III