Resultats de la cerca

Membre de la Societat de Caçadors de Santa Cristina, fou campió de Catalunya 2006 a Sant Martí Sarroca amb la seva gossa Fosca, de raça brac francès

Representa la Societat de Caçadors Albons-Viladamat en les competicions Guanyà tres Campionats de Catalunya de caça pràctica o gos de mostra, en categoria britànics, amb els gossos Toby del Camp de Llíria 2007, 2008 i Urdos de Coucareille 2009 Obtingué la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2007 El mateix any, fou subcampió d’Espanya i sisè del món en l’especialitat de Sant Hubert La major part dels seus èxits en aquesta especialitat els aconseguí amb el pòinter Anda de la Plana d’Albons

Pertany a la Societat de Caçadors d’Olesa de Montserrat, a la qual representa en els campionats territorials Fou campió de Catalunya de caça menor amb gos el 2004 a Bellver de Cerdanya

Baró de Ribelles Presidí la Tercera Federació Regional de Caça, precursora de la federació catalana, des del 1953 Prohom de la Germandat de Caça de Sant Hubert, instituí la festivitat dels caçadors sota el patrocini d’aquest sant Formà part de la junta directiva de l’Associació de Munters de Catalunya i fou nomenat president honorari de l’Associació de Caçadors d’Alella

Fou fundador, l’any 1975, de la primera societat catalana de falconeria, la Sociedad de Cetreros de Cataluña, i pioner de la falconeria d’alt vol al nostre país Fabricant artesanal dels primers picarols per a falcons a Catalunya, també fou secretari del Grup de Falconers de Catalunya

Des del final dels anys setanta es dedicà a la cria i l’ensinistrament de falcons i ocells rapinyaires Treballà dos anys al Falcon Center d’Alemanya i a mitjan dècada de 1990 fundà el Centre de Fauna Salvatge de la Coma, a Piera El centre es dedica al control de fauna en abocadors i aeroports, imparteix cursos d’iniciació a la falconeria i cursos d’educació ambiental Participa en exhibicions, fires i diversos campionats de falconeria

Començà el 1988 en el paratge de Sant Jeroni, però al llarg dels anys ha canviat tres vegades de lloc Els promotors eren membres de la Societat de Caçadors La Caçadora de l’Ebre El nombre de visitants de les darreres edicions fou d’uns 5000 El nombre d’expositors oscilla entre 80 i 120, i venen de tot arreu Les dimensions de la fira superen els 25000 2 , ja que inclou diversos camps de proves, sobretot per a gossos

Destinada a informar i defensar els caçadors, fou l’òrgan dels caçadors espanyols i de la Federació de Societats de Caçadors de Catalunya 1928-32 Dirigida per Manuel Mateo Navaridas, recollia notícies i avisos sobre la legislació, les societats de caça i els caçadors furtius Incloïa notícies de caça i pesca de diverses societats espanyoles De periodicitat quinzenal, aviat esdevingué mensual

És considerada la primera publicació periòdica catalana de temàtica esportiva Fou l’òrgan d’expressió dels caçadors davant les autoritats, per defensar els seus drets i fer complir les lleis sobre la caça Informava sobre les llicències, la reglamentació d’armes o els períodes de veda i tenia seccions de crònica local i notícies de caça d’Espanya i d’Europa Es venia a l’Armeria Barcelonesa

Fundat el 1925, el seu primer president fou Alfredo Calvet i Curto Un dels seus membres més destacats fou Ramon Reverté Castellà, tercer classificat en el primer campionat de caça de conill amb gos eivissenc sense armes Promou activitats de conservació del medi natural, en concret de l’Encanyissada del Parc Natural del Delta del Ebre El 2010 tenia 280 socis