Resultats de la cerca

S’inicià en gimnàstica de competició a l’Associació Esportiva l’Eixample i l’any 2000 es traslladà al Club Muntanyenc Sant Cugat Formà part de la selecció catalana els anys 2002 i 2003 La temporada 2003-04 practicà el ballet i, poc després, s’interessà per la gimnàstica estètica, i s’entrenà al CE INEF de Barcelona Formà part de la selecció espanyola de gimnàstica estètica i participà en tots els Campionats del Món entre el 2004 i el 2010

Del 1968 al 1975 disputà diverses curses com a pilot de karts Fou vocal tècnic de la Federació Espanyola d’Automobilisme 1976-83 i vocal tècnic i de seguretat, comissari tècnic i oficial tècnic i de seguretat de la Federació Catalana d’Automobilisme El 1995 fou guardonat amb la placa Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Començà jugant a l’AES Barcelona El 1980 fitxà pel Cornellà i, el 1982, conquerí la Lliga i la Copa de la Reina Posteriorment, el conjunt es convertí en el Reial Club Deportiu Espanyol-Cornellà, i guanyà una altra Lliga 1985 i cinc cops la Copa de la Reina 1984-88 Jugava de collocadora, i durant l’etapa a l’Espanyol disputà partits de la Copa d’Europa Al final de la dècada dels vuitanta fitxà pel Club Natació Sabadell, i disputà partits d’ascens a la divisió d’honor També jugà amb la selecció espanyola 55 partits i disputà matxs de l’Spring Cup Quan es retirà, continuà vinculada al voleibol…

Format al Club d’Escacs Sant Andreu, amb el qual ha jugat durant més de cinquanta anys, el 2012 aconseguí el títol de Mestre Català Jugà moltes temporades a divisió d’honor A títol individual, aconseguí dues victòries a l’Obert de Sant Andreu 1977, 1986 i el Trofeu Dicen 1973 Com a veterà, guanyà el Campionat de Catalunya per equips en tres ocasions 2005, 2006, 2008 i fou subcampió català individual 2008 També és àrbitre de les federacions catalana i espanyola d’escacs Presidí el CE Sant Andreu 1980-2005, i després en fou nomenat president honorífic Rebé la insígnia de plata de la federació…

Membre del Futbol Club Barcelona, guanyà el Campionat de Catalunya de 60 m llisos en pista coberta 1985 La seva millor marca fou de 8,01 s També destacà com a integrant de l’equip de relleus 4 × 100 m del FC Barcelona, amb el qual guanyà quatre Campionats de Catalunya 1981-84 Es retirà a vint-i-cinc anys

Començà a jugar a l’Orfeó de Sants, passà al Club d’Escacs Barcelona i al Club d’Escacs Mataró i fitxà pel Ruy López-Paluzie Fou dues vegades campió de Catalunya 1965, 1966 i quatre vegades subcampió d’Espanya 1948, 1960, 1963, 1968 Disputà torneigs internacionals, com el de Torremolinos 1961, el Torneig Internacional de Màlaga 1966 i el Torneig Zonal de Praia da Rocha de Portimão 1969 Formà part de l’equip d’Espanya al Campionat d’Europa 1961 i a l’Olimpíada 1964 com a tercer tauler

S’inicià a l’Escola del Mar, i fou soci fundador del Club d’Escacs Barcelona 1921 i del Comtal Escacs Club 1923 Es proclamà campió de Catalunya individual 1924, 1931 i per equips amb el CE Barcelona 1921, 1922, 1923 i el Comtal EC 1924, 1925, 1931, 1933, 1940, 1944, 1950, 1951 Formà part de l’equip espanyol en tres Olimpíades 1927, 1930, 1931 Fundà la revista Els Escacs a Catalunya , que dirigí durant deu anys Actuà en partides simultànies i en partides comentades en quasi totes les entitats catalanes Impulsà la creació del Torneig Nacional de Barcelona, organitzat pel Club d’Escacs Barcelona…

Conegut com a Sagi-Barba pel fet d’ésser fill del popular baríton Emili Sagi i Barba  i de la seva primera esposa, Concepción Liñán Pelegrí Extrem esquerre, ingressà al Futbol Club Barcelona el 1915 procedent del juvenil del New Catalònia i debutà amb el primer equip el 19 de març de 1917 Hi romangué fins la temporada 1918-19, en què es retirà L’edició 1921-22 retornà al Barça i esdevingué un dels pilars de l’anomenada Edat d’Or del club, on fou una de les principals figures del primer equip dels anys vint, amb Samitier, Alcàntara, Zamora, etc Es retirà…

Contenia articles sobre la cria de cavalls i tractava les diferents modalitats de curses i concursos La seva publicació sofrí interrupcions i se’n coneixen fins tres èpoques El 1929 reaparegué com a programa dels concursos de primavera, i el 1932 encetà una tercera època que reprengué la publicació d’articles tècnics sobre la cria de cavalls i la informació sobre les curses de l’hipòdrom de Can Tunis, vinculat a la societat Barcelona Turf Signaven els articles Enric Sostres, Prestige, Parigot, Crak, Fion , S Freixa Barba, F Patiño Molina i La Magdalena , entre d’altres Cessà a la…

Jugà al Futbol Club Barcelona les temporades 1933-35 Jugava d’extrem esquerre, procedia de la Penya Sagi-Barba i disputà un total de 46 partits amb el conjunt barcelonista, amb el qual marcà dos gols Durant la Guerra Civil s’exilià a França, on jugà al Metz 1937 De retorn a l’Estat espanyol ingressà a l’Algesires, després passà per la Balompédica Linense i l’Oviedo la temporada 1942-43 Com a metge esportiu prestà els seus serveis al Sabadell, el Sant Andreu i el Palau Municipal d’Esports de Barcelona També fou el metge de l’equip de tennis de la Copa Davis 1960-76 i del Reial…