Resultats de la cerca

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1950-53 procedent del Deportivo de la Corunya, i jugà 88 partits amb la samarreta blaugrana Guanyà dues Lligues 1952, 1953, tres Copes del Generalísimo 1951, 1952, 1953, la Copa Eva Duarte 1952 i la Copa Llatina 1952 Disputà un partit amb la selecció espanyola 1952 Com a entrenador dirigí, entre d’altres, el Toluca mexicà, el Deportivo, el Saragossa i el Terrassa

Defensa format al Club Esportiu Noia, debutà a la divisió d’honor la temporada 1995-96 Posteriorment jugà al Liceo de La Coruña 2001-07, al Club Patí Voltregà 2007-09, de nou al CE Noia 2009-12, 2014-15, el Blanes 2012-14, el CP Vilanova 2015-16 i el Igualada HC 2016-17 Guanyà una Copa d’Europa 2003, una Supercopa d’Europa 2004, la Copa Intercontinental 2004, una Copa de la CERS 1998 i dues Copes del Rei 1998, 2004 Formà part de la selecció espanyola L'any 2017 es retirà com a jugador i inicià la seva etapa com a entrenador del primer equip del Club Patí Vilafranca

Davanter que començà a jugar al Club Patí Manlleu, però que s’acabà de formar al Club Patí Voltregà, on debutà en la màxima categoria Després de ser el màxim golejador de la Lliga la temporada 1983-84, jugà als equips italians Amatori Vercelli i Viareggio Posteriorment jugà al CP Noia 1986-87, al Futbol Club Barcelona 1987-88, al CP Voltregà 1988-90 i al CP Vic 1990-92, club en el qual es retirà Entrenà el Club Patinatge la Garriga i el Club Hoquei Mollet Amb la selecció espanyola júnior guanyà l’europeu de Ginebra 1981, del qual fou el màxim golejador i escollit millor jugador del campionat…

Vida i obra Fill d’una família burgesa dedicada al negoci de cotons, estudià comerç Feu d’antiquari i treballà en publicitat 1933-36 El 1919 publicà el seu primer conte a En Patufet Entre el 1925 i el 1936 exercí el periodisme esportiu i realitzà diverses cròniques i articles, amb un estil que incorporava l’humor i elements literaris, en diaris i revistes com La Nau dels Esports , L’Esport Català , El Once  i  Xut,  on signava amb els pseudònims de Fivaller , Donald Duck o Tito Letta  Fou molt actiu i conegut en els ambients del tennis A L’Esport Català publicà, entre el 1925 i el 1926, una…

Destacà en el futbol hongarès –Ferencvaros i Honved– i amb la selecció del seu país al final dels anys quaranta i l’inici dels cinquanta Fou 68 vegades internacional i marcà 75 gols, per la qual cosa és el segon màxim realitzador de la selecció hongaresa, amb la qual es proclamà campió olímpic 1952 i subcampió del món 1954 Fou el màxim golejador d’aquella fase final, amb 11 gols Fitxà pel FC Barcelona 1958-66 procedent del Young Fellows suís Disputà un total de 194 partits i marcà 140 gols Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1959, 1963 i dues Copes de Fires 1960, 1966 Fou finalista de…

S’inicià en la pràctica esportiva com a pilotari, però començà a boxejar al gimnàs Anastasie Debutà en un quadrilàter a Sant Sebastià el 1925 Participà en diverses vetllades pugilístiques a París, Londres, Nova York i l’Havana, i el 1931 s’installà a Barcelona Es proclamà campió d’Europa de pes mitjà a Viena en vèncer l’austríac Neubauer 1932 Poc temps abans de retirar-se també guanyà el Campionat d’Espanya de pesos pesants 1947 Durant la seva carrera esportiva disputà uns 300 combats, 179 dels quals com a professional Instruí la selecció espanyola que participà en els Jocs Olímpics de Mèxic…

Aler especialitzat en el tir de llarga distància, s’inicià al SPR Malgrat L’any 1970 s’incorporà al Joventut de Badalona, on jugà fins el 1990 Debutà en la màxima categoria del bàsquet espanyol el 1972 Amb la Penya aconseguí una Copa del Rei 1976, una Lliga 1978, dues copes Príncep d’Astúries 1987, 1989 i dues copes Korac 1981, 1990 Posteriorment, jugà al Club Bàsquet Sant Josep Girona 1990-91 i al Bàsquet Club Andorra 1991-93 Internacional en cent vuitanta-set ocasions amb Espanya, fou medalla de plata al Campionat d’Europa 1983 i als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 També fou medalla de…

A mitjan campanya 2005-06, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Romangué al club blanc-i-blau fins la temporada 2006-07 i després de jugar amb l’Osasuna retornà a l’Espanyol per actuar-hi en l’edició 2011-12 Sumant les dues etapes, disputà 68 partits de Lliga i marcà 11 gols Guanyà la Copa del Rei 2006 i fou finalista de la Copa de la UEFA 2007 Fou el màxim golejador d’aquest torneig, amb 10 gols, xifra que el converteix també en el millor golejador de l’Espanyol en competicions europees És internacional uruguaià

S’inicià en l’HCP Castelldefels Passà per la UE Horta i a quinze anys fitxà pel FC Barcelona 1995, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor encara en edat júnior 1998 En retirar-se Carles Folguera l’any 2003, es consolidà com a titular Guanyà vint-i-una Lligues 1999, 2000-10, 2012, 2014-21, dotze Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, 2011, 2012, 2016-19, 2022, onze Supercopes d’Espanya 2005, 2006, 2008, 2009, 2012-16, 2018, 2021, onze Lligues d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2010, 2014, 2015, 2018, onze Copes Continentals 2001, 2002, 2003, 2005-09, 2011, 2016,…

Defensor format a la Unió Esportiva Santboiana, debutà amb el primer equip a la màxima categoria l’any 2000 i guanyà la Lliga 2005, 2006 A més de diferents Campionats d’Espanya en categories inferiors, fou subcampió del món universitari i campió del Torneig de les Sis Nacions B amb la selecció espanyola