Resultats de la cerca

Fundat el 1912 per Clementina Ribalta, que el presidí, Inés Sagnier, Carme Escubós i Rosa Elias per promoure i desenvolupar la natació entre les dones Vinculat a l’establiment dels Banys de Sant Sebastià, propietat de la família Ribalta L’any 1913 organitzà el primer campionat femení de natació, amb proves de velocitat i resistència, i instaurà la Copa Fèmina Mercè Ribalta guanyà diverses edicions També organitzà regates de vela lleugera

Format a la Joventut Atlètica Sabadell a les ordres de Sebastià Conesa, destacà en les categories de promoció tant en Campionats de Catalunya com d’Espanya Fou internacional amb la selecció estatal en dos Campionats d’Europa sub-23 2009, 2011 En categoria absoluta, assolí els títols catalans de 200 m a l’aire lliure 2009, 2012 i en pista coberta 2012 També fou campió d’Espanya de 200 m en pista coberta 2012

Practicà la natació i el tennis durant la segona dècada de 1900 Presidí el Fèmina Natació Club, entitat fundada l’any 1912, amb l’ajuda i el suport d’Emili Solé Brufau, aleshores secretari del Club Natació Barcelona S’establiren als Banys de Sant Sebastià, dels quals era propietària la família Ribalta L’esport femení encara no estava prou madur i la iniciativa no acabà de prosperar Abans d’arribar els anys vint el club desaparegué

Fou campió d’Espanya júnior 1996 Passà al professionalisme l’any 2000 Guanyà una etapa del Tour de l’Avenir 2002, la Clàssica de Sant Sebastià 2006 i el Trofeu Ciutat de l’Hospitalet 2009 Disputà la Vuelta a Espanya en vuit ocasions 2004-10, 2012, dos Tours de França 2007, 2008 i dos Mundials de ruta 2006, 2007 Milità als equips ONCE 2000-03, Relax 2004-05, Bouygues 2006-08, Cervélo 2009-10, Geox 2011 i Katusha 2012

El 1988 participà en l’arbitratge de la Setmana Catalana i la Volta a Catalunya El 1992 adquirí la categoria estatal i arbitrà curses com la Clàssica de San Sebastià, inclosa a la Copa del Món, i diferents campionats d’Espanya de totes les especialitats Fou president del Comitè Català d’Àrbitres 2004 Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme i responsable de formació en reglaments per a futurs directors esportius

Fou creada als Talleres Hereter pel seu titular, Laureano Hereter, amb l’ajut dels germans Baradat, Joaquim Custals i, posteriorment, Sebastià Nadal Custals i Nadal competiren amb els seus vehicles en diverses proves, entre les quals destaca el triomf en el Gran Premi de Catalunya de Regularitat 1916, la Volta a Catalunya 1917 i les dues victòries a les Copes Penya Rhin 1917, 1918 A partir del 1922 els Ideal desaparegueren per reconvertir-se en TH, marca de cotxes que no s’empraren en competició

Membre del Tir Arc Olesa, s’inicià en la modalitat d’arc nu el 2001 Guanyà un Campionat d’Espanya de tir de camp 2003, en el qual baté el rècord estatal de l’especialitat, i dos Campionats de Catalunya 2001, 2002 També fou campió d’Espanya 2002 i de Catalunya 2002, 2003 d’arc nu en sala S’adjudicà altres concursos, com el Trofeu Sant Sebastià o el Trofeu de Tardor Participà en alguna edició del Campionat d’Europa de tir amb arc El 2010 fundà el Club de Tir amb Arc Castellbisbal

S’inicià en les tasques directives en la Federació Catalana de Rugbi Fou delegat del Camp de les Corts i, posteriorment, vicepresident del Futbol Club Barcelona i de la Federació Catalana de Futbol Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 1953-60, fou vocal de l’espanyola 1965-84, que també dirigí 1977, i vicepresident de la Unió Ciclista Internacional durant els anys seixanta Presidí el Comitè Organitzador del Campionat del Món de ciclisme de Sant Sebastià 1970 i Barcelona 1973 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer català a assolir l’Estrella FITA 1100 1968 Guanyà el Campionat d’Espanya de tir amb arc 1968, la Lliga Catalana 1968 i el Campionat de Catalunya 1969, i participà per primera vegada en una competició internacional en el Campionat d’Europa 1968 Entre el 1966 i el 1972 també guanyà nombrosos torneigs de tir amb arc, com el Concurs Enric Tarragó, el Concurs de Santa Úrsula, el Trofeu de Sant Sebastià, el Trofeu Saludes o el Concurs Miquel Boadella

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer arquer català que assolí l’Estrella FITA 1000 en arc recorbat 1966 Guanyà un Campionat d’Espanya de tir amb arc 1965 i tres Campionats de Catalunya 1965, 1966, 1968 Entre els anys seixanta i setanta guanyà nombroses tirades, com el Torneig de Barcelona, el Trofeu Miquel Boadella, el Concurs de Sant Sebastià, el Trofeu Enric Tarragó, la Fleche d’Or National de Carcassona o la Ronde du Midi Participà en el Campionat del Món 1967 i superà el rècord de Catalunya de 70 m 1967