Resultats de la cerca

Fundat el 1963, nasqué com a delegació del Club Excursionista de Collserola l’any 1958 El primer president i impulsor de l’entitat fou Sebastià Tous Pedrol A l’inici se centrà en l’excursionisme, però posteriorment s’interessà per altres especialitats de muntanya Practica el senderisme, preferentment a la serra del Montsant, alpinisme als Pirineus, espeleologia i escalada Entre el 1987 i el 1991 organitzà una competició internacional d’escalada El 2007 creà una secció d’esports d’aventura per competir en curses de muntanya, d’orientació i de resistència, i en duatlons, raids d’…

El seu pare havia jugat al Futbol Club Barcelona i al Club Vascònia de pilota Practicà el futbol abans de centrar-se en la pilota, com el pare Com a jugador del Club Vascònia aconseguí cinc vegades el Campionat de Catalunya i quatre el d’Espa-nya amb Manolo Balet 1950, 1951, 1957 i Eduard Mirapeix 1961 Fou campió del món a Sant Sebastià 1952 i subcampió a Biarritz-Hossegor, França 1958 Un cop retirat, dirigí les seccions esportives del Barça 1970-78 i, posteriorment, presidí el Club Vascònia 1993-98 L’associació Pilotarien Batzarra, d’Arrasate, el proclamà membre d’honor 1992

Es començà a disputar els anys 1930 amb l’organització de l’Sport Ciclista Català Posteriorment, fins el 1988, l’organitzador fou l’Agrupació Ciclista Montjuïc, i registrà guanyadors com Antoni Crespo, Josep Saura, José Pérez Francés, Luis Mayoral, Sebastià Segú i Josep Soria A partir del 1988 el Club Ciclista Manlleuenc i la Unió Ciclista Vic entraren en l’organització El 2002 la Unió Ciclista L’Hospitalet el recuperà sota el nom de Memorial Joaquim Sabaté, fundador de la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc, i entrà en el calendari de les Grans Clàssiques amb guanyadors com…

Durant les primeres edicions l’organitzà la Penya Ciclista Nostra Senyora del Carme d’Òdena, i era puntuable per al Cinturó de Barcelona El primer recorregut fou Òdena-Igualada-Òdena Des del 1959 l’organitzà Educación y Descanso, i posteriorment, la Unió Ciclista Igualadina, que introduí la fórmula de cursa per etapes Arribà a constar de vuit jornades i recorria indrets com Binèfar, Capellades, la Pobla de Lillet i Fraga El 1966 el disputaren juvenils i guanyà Sebastià Parra Entre altres guanyadors, destaquen Jaume Vitrià, Luis Enric i Antonio Terrones El 2001 s’integrà en el…

Membre del Club d’Arquers de Catalunya, el 1967 guanyà el Campionat d’Espanya de segona categoria i el Campionat d’Espanya per equips amb la selecció catalana L’any 1968 assolí el títol de mestra arquera i debutà a primera categoria Fou dues vegades campiona d’Espanya 1969, 1970 i tres de Catalunya Entre altres títols guanyà el Trofeu Miquel Boadella 1968, el Trofeu Saludes 1968, el Trofeu de Sant Sebastià 1969, 1970, el Torneig Rey Pelayo 1970 o el Torneig Federació Espanyola 1971 Fou la primera catalana que assolí l’Estrella FITA 1000 1970, i també baté el rècord d’Espanya de…

Fundat el 1928, fou impulsat per un grup d’estiuejants El mateix any organitzà un torneig amb un cartell comparable als millors torneigs de Barcelona El 1929 aquesta competició passà a formar part del nou minicircuit de la Copa Pirineus, que es convertí juntament amb el torneig de Sant Sebastià i el de Santander en un dels tres grans torneigs de l’estiu de l’Estat Després de la Guerra Civil fou refundat el 1949 en la seva localització actual Disposa de tres pistes de tennis una de terra batuda i dues de gespa artificial, pista de pàdel, d’esquaix, dues piscines i una pista…

Membre fundador del Club d’Arquers de Catalunya, el 1950 es proclamà campió del Torneig Internacional Distàncies Llargues de Sabadell Guanyà tres Campionats d’Espanya 1953, 1955, 1957 i sis Campionats de Catalunya 1953, 1954, 1955, 1957, 1958, 1961 de tir amb arc a l’aire lliure Durant els anys cinquanta també guanyà nombrosos concursos de tir amb arc, com el Torneig Internacional Postal Copa SEEFAB, el Concurs de Sant Sebastià o el Premi Misteriosa Luz Posteriorment practicà l’especialitat de roving , precursora dels recorreguts de bosc, de la qual es proclamà campió de…

S’inicià en la pràctica esportiva com a pilotari, però començà a boxejar al gimnàs Anastasie Debutà en un quadrilàter a Sant Sebastià el 1925 Participà en diverses vetllades pugilístiques a París, Londres, Nova York i l’Havana, i el 1931 s’installà a Barcelona Es proclamà campió d’Europa de pes mitjà a Viena en vèncer l’austríac Neubauer 1932 Poc temps abans de retirar-se també guanyà el Campionat d’Espanya de pesos pesants 1947 Durant la seva carrera esportiva disputà uns 300 combats, 179 dels quals com a professional Instruí la selecció espanyola que participà en els Jocs…

Sempre com a copilot de Salvador Fàbregas guanyà diverses curses automobilístiques des de la dècada del 1930 i 1940 –la Barcelona-Saragossa, el Ralli dels Alps i la Volta a Catalunya– fins al Ralli de Montecarlo per a veterans 1973 Amb Salvador Fàbregas i Sebastià Salvador com a presidents del RACC, en l’organització de proves automobilístiques arreu de Catalunya i Espanya Així, fou oficial, proveïdor logístic i d’ajuda, des de curses de Fórmula 1 a Montjuïc o del Circuit de Catalunya fins a pujades en costa, rallis, eslàloms o autocròs En fer els cinquanta anys d’activitat rebé un homenatge…

Començà a l’Associació Esportiva Minguella i passà al Club Joventut de Badalona la temporada 1992-93 Fou nomenat millor jugador del Campionat d’Espanya júnior la temporada 1998-99, i la següent debutà a la Lliga ACB Després d’una temporada a l’equip del Joventut de la Lliga EBA, fitxà pel Vitòria 2000-09 i guanyà la Lliga 2002, 2008, la Copa del Rei 2002, 2004, 2006, 2009 i la Supercopa d’Espanya 2006-09 A continuació, jugà al Real Madrid 2009-11, el GBC de Sant Sebastià 2011-12 i el 2012 s’incorporà a l’Unicaja de Màlaga i el 2014 al Club Joventut de Badalona Internacional en…