Resultats de la cerca

Desenvolupà tota la seva trajectòria al Club Tennis Barcino Fou campiona d’Espanya individual 1966, de dobles 1965, 1967 i per equips 1967 Els anys 1971, 1972 i 1973 formà part de l’equip del Barcino que guanyà la Lliga estatal L’any 1966 participà en el Campionat d’Europa

Formà part de l’equip del Club Tennis Taula Bagà que el 1988 aconseguí l’únic títol estatal per equips del club Aquell mateix any també foren campions catalans, títol que repetirien el 1989 En dobles, fou subcampió català 1989 i tercer classificat en el Campionat d’Espanya 1991

Pioner del tennis de taula a Catalunya Membre del Tívoli PPC, guanyà els dos primers Campionats de Catalunya individuals després de la Guerra Civil 1941, 1942, així com els títols catalans per equips 1942, 1943 i de dobles 1943 També fou campió d’Espanya en dobles i per equips i subcampió individual en la primera edició del campionat, el 1943 Entre el 1966 i el 1967 fou seleccionador espanyol

Fou campiona d’Espanya per equips en tres clubs diferents el CT Barcino 1972, 1976, 1977, el Club de 7 a 9 1974 i el Club 21 1978 També fou tres vegades campiona de Lliga el 1972 i 1976 amb el Barcino i el 1975 amb el 7 a 9 Igualment, fou dues vegades campiona de Barcelona de dobles en els anys que no es jugava el Campionat de Catalunya

Començà a destacar als vint-i-quatre anys i morí als vint-i-nou Fou sis vegades campió d’Espanya i en destaquen els títols individuals 1963, 1966 i els títols per equips 1965, 1966 amb el Mayda Participà en el Mundial del 1965 i els Campionats d’Europa del 1964 i el 1966 Fou jugador d’elit al CT Barcino i el Mayda després d’haver estat a la Congregació Mariana de Sant Andreu, el Fabra i Coats i la Penya Espanyolista La Federació Espanyola de Tennis de Taula li atorgà la medalla d’or a títol pòstum

Estigué lligat sempre al Club 7 a 9, on començà a jugar el 1945, excepte un any que jugà amb el Mayda Formà part de l’equip campió de Lliga entre el 1964 i el 1967, si bé no n’era titular Participà en el Mundial del 1959 Com a directiu, fou delegat del 7 a 9 i el 1968 fundà l’Escola Nacional d’Entrenadors, que també dirigí Igualment, fou membre de la junta directiva de la federació espanyola Rebé la insígnia d’or i la distinció com a soci de mèrit del seu club

S’inicià al Club Ariel de Barcelona El 1953 debutà en la competició i guanyà el Campionat de Catalunya individual, de dobles i per equips, iniciant així una llarga trajectòria de títols que la dugueren al número 1 del tennis de taula català Després de dos anys a Anglaterra, el 1956 repetí els títols catalans i guanyà per primer cop un títol estatal, el de dobles mixtos El 1957 fitxà pel CT Barcino i durant cinc anys, fins el 1961, guanyà tots els títols espanyols possibles cinc d’individuals, de dobles, de mixtos i per equips, així com cinc títols catalans d’individuals i per equips i dos de…

Desenvolupà tota la carrera en el Club 7 a 9, amb els germans Palés, al costat dels quals guanyà tres cops la Lliga 1964, 1965, 1966 Formà part de la selecció espanyola en els Mundials 1967, 1969 i en l’europeu 1966

Fundat el 1980, fou impulsat per Joan Sellarés, Antoni Codina i Joan Oller Debutà a categoria comarcal i tant l’equip masculí com el femení arribaren a jugar a primera divisió estatal El 2009 guanyà el Campionat de Catalunya masculí per comarques

Fundat l’any 1955, fou impulsat per Xavier Morros i Enric Berengueras en unes installacions del Centre Catòlic Debutà a competir en lligues provincials de Barcelona fins que l’any 1993 pujà a divisió d’honor estatal Jugà durant tres temporades a la màxima categoria i en destacà Josep Maria Palés Des del 1997 juga entre primera i segona divisió estatal Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya per comarques 1989, 2004, 2006 Un dels millors jugadors fou Ramon Junyent