Resultats de la cerca

Membre de l’Associació Esportiva Deu Dits, fou campió del món juvenil d’escalada 2003 i guanyà la Copa Joves Europeus en dues ocasions En categoria absoluta guanyà la Copa d’Espanya 2005, 2006 i el Campionat d’Espanya d’escalada de bloc 2006 En aquesta darrera especialitat, també es proclamà campió de Catalunya 2012 Formà part de l’equip d’escalada Top30 Team, i es classificà entre els deu primers a la Copa del Món d’escalada 2003, 2006, 2007, 2009, 2011 Escalà les parets nord del massís etiòpic 2012

Formà part del Club Esportiu Xinoxano Orientació Destacà en competicions de llarga distància i triatlons Fou campió del món de raids d’esports d’aventura 2000, 2001 amb l’equip Salomon Extrem i guanyà la Copa del Món de curses de muntanya 2005 amb la selecció catalana

Membre del grup d’escalada i alta muntanya del Club Muntanyenc l’Hospitalet, participà en expedicions a l’Himàlaia Langtang Lirung 1994, Lobuche Est 1996, Annapurna 1999 i Shisha Pangma 2000, i al Karakoram Masherbrum 1997, i Gasherbrum i Borges Peak 2002 Participà en rutes al voltant del món en bicicleta de muntanya

Format al CE Eulàlia Castañé, també competí amb La Salle de Gràcia i amb l’INEFC de Barcelona Guanyà tres medalles de plata i dos de bronze al Campionat d’Espanya júnior 2006 i fou subcampió d’Espanya júnior 2007, on aconseguí la medalla d’or en terra i cavall amb arcs, la de plata en barra i salt, i la de bronze en anelles i paralleles Participà en el Campionat d’Europa júnior 2006, 2008 En categoria sènior, aconseguí l’or en cavall amb arcs 2009 i el bronze en salt 2010 al Campionat d’Espanya Fou subcampió de Catalunya absolut 2010

Format al Club de 7 a 9, també competí a les files del CG Barcelonès, Ripollet, Vic, Calella, Valladolid, Sant Vicenç 83, Atlético San Sebastián, Falcons de Sabadell, Olot i Sant Andreu Jugà deu anys a la màxima categoria espanyola Es proclamà campió de Catalunya per equips amb el Tennis Taula Vic el 1992, any que també fou subcampió de Catalunya individual Guanyà la medalla de bronze al Campionat d’Espanya de dobles 1993 i de dobles mixtos 1994 Posteriorment, guanyà el Campionat de Catalunya en dobles i en dobles mixtos 2003

Primer pilot civil català que sobrevolà la ciutat de Barcelona, el 5 de maig de 1917 S’interessà per l’aviació el 1910 a l’hipòdrom de Can Tunis i es formà com a pilot a França durant la Primera Guerra Mundial Fou un dels socis fundadors de l’Aeroclub de Catalunya i un dels primers alumnes de l’Escola Catalana d’Aviació Posteriorment impartí classes de pilot i realitzà conferències aeronàutiques, però deixà de practicar l’aviació esportiva Fou periodista de diaris com La Lucha o La Publicidad i escrigué articles a Mundo Deportivo

S’inicià en el tennis al CT la Salut i es proclamà campió de Catalunya júnior 2001 A partir del 2005 es dedicà al pàdel i compaginà la competició en l’àmbit universitari i federatiu En el primer, guanyà cinc campionats catalans consecutius 2005-09 i tres d’estatals 2005, 2006, 2008 En l’altre, fou campió de Catalunya en tres ocasions 2008, 2009, 2010 i guanyà el Circuit Català de Pàdel 2009 i la Copa de Campions 2010, d’àmbit estatal Formà part del CT Castelldefels 2006-08 i, posteriorment, passà al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya per equips 2009…

Debutà com a entrenador a la Penya Esportiva Montserrat, i dirigí el Collblanc, la Unió Esportiva Montgat 1932-64, el Futbol Club Barcelona 1964-67 i el Centre Parroquial Sant Josep 1969-73 Posteriorment inicià una etapa com a director tècnic del FC Barcelona fins el 1981, amb un interval el 1979 que el portà de nou a la banqueta i en el qual aconseguí la Copa del Rei Fou un dels fundadors de l’Associació de Clubs de Basquetbol, en la qual exercí els càrrecs de gerent i president, i de la Unió de Lligues Europees de Bàsquet, que presideix des del 1998 L’any 2007 fou reconegut com a Històric…

Soci del Club Vasconia, en la posició de davanter es proclamà campió d’Espanya de cesta punta nou vegades amb Antoni Amat 1961 i amb el seu germà Josep Maria 1962, 1964-70, amb qui també assolí l’or olímpic 1968, dues Copes del Món 1966, 1969 i tres subcampionats del món 1962, 1966, 1970 Es retirà el 1977 El 2010 rebé el premi Pelotarien Batzarra

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe optimist El 1972 es proclamà campió del món juntament amb Tomàs Estela, Jorge Martí, Enric Estruch i el seu germà Jordi Aquell mateix any fou subcampió d’Espanya i campió de Catalunya