Resultats de la cerca

Format al Gummersbach alemany, la temporada 1983-84 jugà amb el Futbol Club Barcelona i guanyà la Recopa d’Europa, la Copa d’Espanya i la Lliga Catalana Fou el primer gran jugador mundial que arribà a l’handbol estatal Disputà 104 partits amb la selecció d’Alemanya i guanyà la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984

El 1922 s’installà a Figueres i fitxà per la Unió Esportiva Figueres Defensa lateral, fou contractat pel FC Barcelona 1924-31, amb el qual disputà 218 partits i marcà 17 gols Guanyà una Lliga 1929, tres Copes 1925, 1926, 1928 i sis Campionats de Catalunya 1925-28, 1930, 1931 Jugà tres vegades amb la selecció catalana, una de les quals en la inauguració de l’estadi de Montjuïc, el 20 de maig de 1929, davant el Bolton Wanderers

Membre del Club Natació Barcelona, amb el qual fou campió de Catalunya 1929 i d’Espanya 1929, 1930 de relleus 4 × 200 m lliure Esdevingué directiu i àrbitre de natació, salts i waterpolo L’any 1931 fou el delegat que, pel seu domini de la llengua alemanya, acompanyà l’equip de waterpolo en una gira que feu pel centre d’Europa El 1940 entrà al collegi català d’àrbitres, i el 1947, a l’estatal El 1961 formà part de la comissió de waterpolo de la federació espanyola, que el 1966 li concedí la medalla d’or de serveis distingits

Pivot format a la Universitat de Washington, jugà al FC Barcelona 2002-04 i guanyà dues Lligues ACB 2003, 2004, la Copa del Rei 2003 i l’Eurolliga 2003 Ha estat internacional amb la selecció alemanya

Pivot, la temporada 2007-08 s’incorporà a la disciplina del Club Joventut de Badalona, provinent de l’Ankara turc Jugà dues temporades amb la Penya i guanyà la Copa del Rei 2008 i la Copa ULEB 2008 Fou internacional amb la selecció alemanya i disputà dos Campionats d’Europa 2007, 2009 i del Món 2006, 2010 i els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Conegut com el Gran Otto per la seva corpulència, fou president del FC Barcelona des del 14 d’octubre de 1909 fins al 17 de setembre de 1910 Substituí Joan Gamper en el càrrec i després tornà a deixar la presidència al fundador del club Durant el seu mandat el Barça guanyà la primera Copa d’Espanya de la seva història, el Campionat de Catalunya i la Copa Pirineus També formà part del Collegi d’Àrbitres i fou vocal de la directiva encapçalada per Gamper entre el 17 de setembre de 1910 i el 7 d’octubre de 1911

Fou integrant del Club Nàutic Amposta 1981-2015 i també competí pel Club Natació Banyoles 1985 El 1983 fou campió d’Espanya júnior en vuit amb timoner i en quatre sense timoner, categoria en la qual fou sisè al Campionat del Món júnior el mateix any En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en quatre scull 1984, vuit amb timoner 1985 i quatre sense timoner 1986, i fou subcampió estatal en quatre amb timoner 1985 En competicions internacionals, que disputà fins el 1996, fou subcampió del món sub-23 en quatre scull pes lleuger 1985 i quatre sense timoner pes lleuger 1986, i vuitè en…

Defensa, disputà alguns partits amb el FC Barcelona el 1904 i jugà en l’estrena oficiosa de la selecció catalana el 30 de maig de 1904, al camp de l’Hospital Clínic, en un partit d’homenatge que l’Associació de Clubs oferí al RCD Espanyol

Fou un dels cofundadors del Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà fins el 1902 Migcampista, disputà 16 partits i guanyà la Copa Macaya 1902 Fou vocal de la junta directiva del club 1900-04

Fou el tercer president de la història del FC Barcelona A diferència dels seus antecessors, no havia participat en la fundació del club i no havia estat ni era jugador Ocupà el càrrec entre el 5 de setembre de 1902 i el 17 de setembre de 1903 Durant el seu mandat el Barça es retirà de la Copa Macaya i creà la Copa Barcelona, torneig que guanyà en la seva única edició i que donà pas al Campionat de Catalunya Introduí el rugbi com a nova modalitat dins el club Fou un dels impulsors de l’Associació de Clubs de Foot-ball, futura Federació Catalana de Clubs