Resultats de la cerca

Desenvolupà tota la seva trajectòria al Club Tennis Barcino Fou campiona d’Espanya individual 1966, de dobles 1965, 1967 i per equips 1967 Els anys 1971, 1972 i 1973 formà part de l’equip del Barcino que guanyà la Lliga estatal L’any 1966 participà en el Campionat d’Europa

Fou dos cops campiona d’Espanya de dobles 1965, 1967 i subcampiona 1966, fent parella amb Isabel Moreu L’any 1967 guanyà el Campionat d’Espanya per equips amb el CT Barcino, juntament amb la mateixa Moreu

Tractava la informació esportiva de les comarques del Camp de Tarragona, però dedicava especial atenció al futbol perquè era l’esport que més es practicava En fou director Enric Bali i tingué redactors i collaboradors com J Duran i Juncosa, Snob M Soler Moreu, Penalty , i Pere Nieto, entre d’altres Demostra l’expansió del futbol arreu de Catalunya i fuig del model del periodisme esportiu barceloní

S’encetà amb la direcció inicial de Francesc Bosch i amb Francesc d’A Masana com a redactor en cap, però l’ànima de la revista fou Lluís Aymamí Baudina, que ben aviat n’esdevingué director S’hi aplegaven els redactors que defensaven l’ideal de l’esport popular que arrelà a la dècada següent a Catalunya En foren redactors Soler Moreu, Aquiles, Dribling i Kramer, entre d’altres Hi destacaven les cròniques futbolístiques i la informació específica del Campionat de Catalunya Escrit en castellà, hi sovintejaven escrits en català Se’n publicaren com a mínim 169 números

Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors illustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Illustració Antoni de Sartine fou, durant quinze anys decisius 1759-74, el màxim responsable polític de la modernització de París, la ciutat més gran, aleshores, del continent europeu Miquel Constançó, també al segle XVIII, va contribuir a definir les grans infraestructures del Mèxic modern I Josep de Ribas fou el fundador –i el primer alcalde 1794-97– de la ciutat port russa d’Odessa París abans de la Revolució…

En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…