Resultats de la cerca

Fundat el 1980, nasqué com a escissió del Club d’Esgrima Sala d’Armes Montjuïc Fou impulsat pel mestre d’armes italià Pier Luigi Chicca Alguns dels esportistes més destacats foren Fernando Medina, Maria Rosa Viñas, Miquel Roca, tots ells campions estatals La temporada 2006-07 es fusionà de nou amb el Club Sala d’Armes Montjuïc

Debutà amb victòria en la Copa Yankee del 1975 Quedà tercer en les 24 Hores de Montjuïc formant equip amb Domingo Gil i Paco Rico 1984 Guanyà el Premi Ciutat de Lleida en categoria Fuerza Libre amb una Yamaha Folch 1986 El 1995 reaparegué en les 24 Hores de Montjuïc en homenatge a Joan Soler Bultó

Membre dels clubs d’esgrima Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada i Sala d’Armes Montjuïc SAM, s’especialitzà en espasa Fou campió d’Espanya per equips en categoria júnior 1984, 1985, amb el SAM i campió de Catalunya sènior 1989, 1996 Fou vicepresident de la junta directiva de la Sala d’Armes Montjuïc

Tirador de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, del Club d’Esgrima La Salle Barcelona, del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de la Sala d’Armes Montjuïc, del Club d’Esgrima Fides i del Club Gimnàs Llenas, destacà en totes les categories en la modalitat de floret Es proclamà sis vegades campió d’Espanya per equips, tres en categoria sènior amb la Sala d’Armes Montjuïc 1977, 1978, 1979, dos en categoria júnior amb La Salle 1973, 1974, i tirant sabre i en categoria universitari 1980 També aconseguí el títol de campió de Catalunya de floret júnior 1974 Amb la…

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió d’Espanya júnior 2000 i campió de Catalunya cadet 1997 Retirat de la competició l’any 2005, fou mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc i, des del 2006, ho és de la federació catalana També és àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre Des del 2010 és membre del directori tècnic del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona

Organitzada pel COI cada quatre anys, agrupa els comitès olímpics de diversos països de la riba mediterrània La primera edició se celebrà a Alexandria 1951, i la següent tingué lloc a Barcelona entre el 16 i el 25 de juliol de 1955 En aquesta segona edició, hi participaren esportistes de dotze països, que s’allotjaren als sis Collegis Majors de Barcelona El programa de competició inclogué 19 modalitats esportives i es desenvolupà en diverses installacions l’Estadi Olímpic de Montjuïc, que també acollí la cerimònia d’inauguració, el Palau Municipal d’Esports, el port de Barcelona…

Fou pilot de Montesa des del 1954 Disputà onze edicions de les 24 Hores de Montjuïc, en les quals formà sovint parella amb el seu germà Jorge Pilotant prototips preparats per ells mateixos, obtingueren un títol 1963 i una segona posició 1966 Al mateix circuit de Montjuïc participà en dotze grans premis, amb una victòria al Gran Premi d’Espanya 1964 Retirat el 1967, reaparegué el 1969 amb Bultaco i MV Exercí de comissari per a Montesa i Honda

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de la Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió de Catalunya 1973 en la modalitat de sabre Com a tirador es retirà l’any 1984, tot i que el 1989 tornà a tirar en alguna prova Com a directiu, formà part de la junta de la Federació Catalana d’Esgrima i fou vocal de la Reial Federació Espanyola d’Esgrima També fou el primer president de la Sala d’Armes Montjuïc 1977-80

Membre del Club Natació Montjuïc, fou campiona de Catalunya quatre cops en 100 m 1957, 1959-61 i un en 4 × 100 m estils 1961 També fou recordista catalana de 100 m 1958, 1960 i 200 m 1959 Es proclamà campiona d’Espanya dels 100 m 1959 i dels relleus 4 × 100 m estils 1959, 1961 En el període 1959-60 fou cinc vegades internacional Després esdevingué entrenadora i treballà amb les categories inferiors del mateix club Té la medalla al mèrit esportiu del CN Montjuïc 1955 i de la federació catalana 1961

El 1933 guanyà la Cursa dels Pallaresos abans de fitxar per la Penya Nicolau l’any següent La temporada 1935, vestint els colors de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la Pujada a Montjuïc i fou segon en el Campionat de Catalunya i tercer a la Volta a Galícia L’any següent fou segon a la Tarragona-Madrid i tercer en el Campionat d’Espanya de fons El 1936 disputà la París-Niça, entre altres curses internacionals, i fou segon en el Critèrium d’Asos i en el Campionat d’Espanya de velocitat