Resultats de la cerca

Intervingué en la direcció del Club Natació Barcelona en diferents càrrecs membre de la comissió consultiva 1918, vocal de junta directiva 1921, 1923 i comptador 1925-28 El 1922 fou cofundador d’un collegi d’àrbitres que, en primera instància, anomenaren “nacional”, referint-se a Espanya, però mai no va reeixir i es convertí en “comitè tècnic”, del qual en fou president 1927-28 Amb el temps, el collegi s’anomenà “català” i amb aquesta apellació es reconegué històricament

Fou pioner i especialista del billar de fantasia S’inicià a la seva població natal i al cafè de l’Aliança del Poblenou, un cop es traslladà amb la família a Barcelona El 1932 es proclamà campió del món de billar de fantasia per primera vegada, títol que revalidà fins l’any 1965, i es convertí en el billarista més cotitzat del món El 1937 s’installà a l’Argentina, on feu una gran quantitat d’exhibicions, i el 1947 retornà a Barcelona

Començà a jugar de defensa al Club Alfa de Barcelona, el qual es convertí, després de la fusió amb el Turó el 1942, en el RCD Espanyol Després de guanyar vuit Campionats de Catalunya i cinc d’Espanya entre el 1943 i el 1951, passà a fer d’entrenador del RCD Espanyol, fins que el 1954 fou nomenat president del Collegi d’Àrbitres d’Hoquei sobre Patins de la Federació Espanyola de Patinatge, de la qual també fou vocal de la junta directiva

Començà jugant a l’Ibèric 1903 i passà al Football Club X, on jugà quatre temporades i aconseguí tres Campionats de Catalunya 1906, 1907, 1908 Arran de la fusió amb el RCD Espanyol, s’incorporà a l’equip blanc-i-blau 1908-18 i es convertí en un dels primers mites del club Tornà a guanyar el Campionat de Catalunya 1912, 1915, 1918 Amb la selecció catalana jugà 4 partits i fou campió de la Copa Príncep d’Astúries 1916

Tercer membre d’una saga de pilots, s’inicià en el kàrting per passar-se després a les categories de monoplaces, com foren la Fórmula Júnior i la Fórmula BMW, on aconseguí el subcampionat Els bons resultats el portaren a la Fórmula 3 Euroseries i a l’Internacional FIA Cup i quedà tercer d’ambdós campionats 2011 El mateix any es convertí en el primer pilot de l’Estat que guanyà el Gran Premi de Macau, mundial oficiós de la categoria

Davanter que s’inicià en l’històric Skating Club de Barcelona, que després de la Guerra Civil passà a dir-se Patín Club El 1940 fitxà per l’Agrupació Esportiva Gironina, que es convertí en el Girona HC, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 1941, 1942 La temporada 1942-43, jugà al FC Barcelona i la següent ingressà al RCD Espanyol, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 1945 La temporada següent, acabà la seva carrera en el Club Unió

Fundat el 1915 per estudiants de l’Escola Industrial, inicialment destacà amb la secció atlètica També tenia secció de geografia, de fotografia i un butlletí social Posteriorment creà la secció de geologia i arqueologia, i la d’esports de muntanya Participà en competicions atlètiques en l’àmbit estatal Durant els anys vint realitzà nombroses excursions als Pirineus i als Picos de Europa L’any 1933 s’integrà a la Unió Excursionista de Barcelona, que posteriorment es convertí en Unió Excursionista de Catalunya

Jugà a l’Espanyol des de la temporada 1944-45 fins a la 1950-51 Davanter centre, es convertí en el màxim golejador de la història de l’Espanyol a la Lliga, amb 69 gols en 118 partits Després només l’han superat Tamudo, Marañón i Arcas Disputà la final de Copa del 1947 Fou titular amb la selecció catalana en una ocasió i anotà dos gols Posteriorment exercí d’entrenador i, entre d’altres, dirigí el Barakaldo i l’Indautxu

Els primers anys la prova era individual i els guanyadors, estrangers majoritàriament El 1999 es creà un nou model de competició, entre la selecció de Catalunya i una selecció estatal europea, la primera de les quals fou la de la República Txeca, que repetí el 2001 El 2006 s’imposà la selecció de França, seguida per la de Finlàndia i la de Catalunya El 2008 es convertí en competició bianual i fou la primera vegada que guanyà Catalunya enfront d’una selecció anglesa

Al final de la dècada de 1970 accedí a la presidència del Club Hoquei Piera, quan era una secció del Club Natació Piera, el qual pujà a la divisió d’honor Deixà el càrrec el 1985 i un any després es convertí en el primer president de l’Associació de Clubs Espanyols d’Hoquei Patins, càrrec que mantingué durant una dècada A mitjan dècada dels noranta també presidí l’efímera Lliga Europea d’Associacions d’Hoquei, embrió de la futura Lliga Europea